dilluns, 26 de desembre de 2011

El meu nou PLE

Una de les primeres entrades que vaig realitzar des de l'assignatura d'UDTIC va ser sobre els PLE i les comunitats d'aprenentatge. Pel que fa a aquesta darrera, ja he comentat en una altra entrada que des de l'assignatura no l'hem arribat a crear.

Tanmateix, sí que puc afirmar que tant els recursos treballats a l'aula com les tasques proposades al llarg han contribuït al fet que jo modifiqui el meu PLE, enriquint-lo amb eines i creant vincles amb nous usuaris que ben segur m'ajudaran en el meu lifelong learning.

Així doncs, crec que he complert els objectius que em vaig proposar en un inici i crec que he millorat molt pel que fa al meu nivell de partida. Aquí us deixo un enllaç al meu PLE inicial i un altre al meu nou PLE, la diferència és notable!

dissabte, 24 de desembre de 2011

L’impacte social de la introducció de les TIC a l’escola

Vivim en un moment on tenir accés a informació sobre qualsevol cosa és relativament fàcil, tant que el nostre problema és justament fer un garbell de tota la que ens arriba. A més a més, la nostra societat és tant canviat que la validesa d'aquesta informació sol tenir data de caducitat, ja que freqüentment en surt de nova que la substitueix.

En aquest context, doncs, és fonamental incorporar les TIC a l'escola, ja no només perquè els alumnes coneguin recursos i els sàpiguen utilitzar, sinó amb la finalitat que sàpiguen moure's amb agilitat en aquest món digital. Així introduir les TIC a l'escola ha de voler dir dotar als alumnes dels recursos i estratègies perquè creïn els seu propi PLE, el qual contribuirà a la interiorització de la idea que no es poden quedar amb el que aprenen en un moment donat, sinó que s'han d'anar reciclant els seus coneixements al llarg de tota la vida.

Així, la incorporació de les TIC ha de vetllar pel desenvolupament de la competència digital i ha de portar implícit un canvi metodològic, ja que l'objectiu ha de ser que l'alumne reflexioni sobre allò que aprèn i desenvolupi una actitud crítica envers la realitat. Així doncs, no ens podem quedar només amb la incorporació dels nous materials, ja que aquest per si sols no portaran cap canvi, sinó que hem de buscar noves estratègies que ens ajudin a formar el tipus de ciutadà que ens proposem. A la xarxa he trobat aquest vídeo que crec que exemplifica prou bé la meva opinió.

divendres, 23 de desembre de 2011

Recursos TIC per al treball col·laboratiu

Avui en dia gràcies a les TIC ja no és tan complicat portar a terme un treball cooperatiu, en la mesura que cada vegada trobem més eines que ens faciliten realitzar aquesta tasca malgrat la distància. Tot seguit us enumeraré un seguit de recursos que ens han estat molt útils per a dur a terme el nostre treball. D'aquest llistat he decidit obviar el correu electrònic perquè he suposat que és una eina amb la que la gran majoria estareu familiaritzats.

En primer lloc, tenim GoogleDocs, l'eina que ens ofereix Google per a crear documents, ja siguin fulls text, presentacions per diapositives, fulls de càlcul... Aquest recurs ens permet compartir un determinat arxiu amb altres companys, als quals podem donar permisos per visualitzar o per editar. En aquesta línia, Microsoft ha llançat Skydrive, que també permet crear i compartir documents online, amb unes opcions semblants a les de l'office, així com sincronitzar carpetes amb l'ordinador, tot i que aquests documents no es poden modificar.
Com a avantatges, cal destacar el fet que els diferents usuaris amb els quals es comparteix el document el poden anar editant alhora, tot i que si són masses l'eina és col·lapsa. A més a més, en ambdós casos s'ofereix un servei de missatgeria instantània per facilitar la comunicació entre els membres del grup. A més a més, com que l'arxiu es guarda en un servidor, és accessible des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Com a inconvenients destacaria la dificultat per posar-se d'acord, ja que escriure les coses no és el mateix que parlar-les, i la d'editar un mateix document alhora, ja que cal anar en compte amb no interferir en la feina d'algú altre. També crec que és un punt en contra el fet que les eines són més simples que no pas el Microsoft Word, però la veritat és que, pel que fa a GoogleDocs, sovint introdueixen canvis per a la seva millora.

També en aquesta línia, tot i que només serveix per fer presentacions, tenim Prezi, sobre el qual ja us he parlat en alguna entrada anterior. Com ja vaig dir en el seu moment, em sembla una eina molt útil en la mesura que les presentacions que permet fer són força atractives i, a més a més, permet tant el seu emmagatzematge online com la seva compartició

En segon lloc, recurs que ens ha sembla molt interessant és Dropbox. Per mitjà de la instal·lació del programa a l'ordinador, aquesta eina ens permet tenir disponibles online els arxius que nosaltres desitgem, així com compartir-los amb altres persones. Segons la meva experiènciaes tracta d'una eina molt útil en la mesura que ens permet tenir accés i compartir arxius des de qualsevol lloc. Aquí teniu un vídeo que explica el seu funcionament.


En tercer lloc, un recurs que he fet servir per realitzar treballs col·laboratius és el bloc. En la meva opinió trobo que és d'utilitat quan diverses persones volem parlar de coses al voltant d'una mateix tema. En aquest sentit des de l'assignatura vam crear el bloc de +3TIC, tot i que no ha tingut massa tirada. Tanmateix en altres treballs on l'he fet servir sí que l'ha tingut.En aquest cas jo crec que no ha funcionat perquè no hi havia una idea clara sobre què hi havia de constar ni una figura que liderés el tema de les intervencions o el terminis.

Una altra eina que també és molt interessant, però que per aquest treball no hem fet servir és Skype. Aquest programa ens permet trucar d'ordinador a ordinador de manera gratuïta, també des de qualsevol lloc. Fer servir Skype seria una bona manera de superar els inconvenients que esmentava anteriorment sobre el problemes de comunicació amb GoogleDocs.

Un últim recurs que també trobo interessant per treballar de forma cooperativa són les wikis. Tot i que per aquest treball n'hem fet servir, les wikis són webs col·laboratives on els usuaris són els que elaboren, editen, modifiquen i esborren el seu contingut. Una de les wikis més conegudes és la Viquipèdia. En la meva opinió, hauria estat útil fer una wiki si haguéssim tingut la intenció de publicar el nostre treball. Un avantatge d'aquest recurs és que, a banda de l'article que es publica, es pot dur a terme un discussió paral·lela en la qual poden intervenir tots els usuaris sobre els continguts de l'entrada.

Ara per ara aquest són els principals recursos online que conec que poden ser útils alhora de realitzar treballs col·laboratius. A mida que en vagi coneixent més prometo actualitzar l'entrada!


dimecres, 21 de desembre de 2011

Les pissarres digitals i les llengües

Avui el grup de la Regina Beltran, l'Estel Gamisans, la Tamara Herrera i l'Helena Prim, han exposat el seu treball sobre l'ús de la pissarra digital per ensenyar llengües. 

Per presentar-nos el tema han decidit, a través d'un PowerPoint compartit, dur a terme diverses activitats on s'observaven diferents usos de la pissarra. En la primera, han fet servir una metodologia força tradicional i han fet servir la pissarra digital com si fos la pàgina del llibre, subratllant i destacant idees i completant exercicis.

En la segona activitat ens han demanat que entre tots redactéssim un conte en anglès. Un per un havíem d'anar sortint a la pissarra i escrivint una frase. 

La tercera activitat consistia a resoldre endevinalles i la pissarra ens mostrava si eren o no correctes i la darrera ens demanava que relacionéssim cada part del cos amb el seu nom en anglès

Posteriorment ens han fet omplir per grups una graella on ens demanaven el rol del mestre, el de l'alumne i el tipus d'aprenentatge i ens han parlat d'Alexandria, una web on podem trobar material per treballar amb la pissarra digital i que ja està classificar per nivell educatiu, àmbit competencial i àrea.

Com ja he comentat en altres entrades, considero que les pissarres digitals són un recurs molt valuós que permeten que el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui molt més actiu i relfexiu per part dels alumnes, sempre i quant el seu ús impliqui un canvi en la metodologia de l'aula. Si, per contra, ens limitem a fer un ús de la pissarra digital que podríem fer amb la pissarra tradicional l'estem desaprofitant, ja que no estem introduint cap millora en la nostra intervenció. Així doncs, cal que no oblidem que la pissarra és només un suport i que cal que aprenguem a fer-lo servir i ens interessem tant per crear noves activitats segons les nostre necessitats com per conèixer allò que ja existeix i tenim al nostre abast. En aquest sentit he trobat a la xarxa aquesta presentació que em sembla molt interessant.

Els blocs

Avui la Paula Antonell, la Sara Garcia i la Nuria Maldonado ens han presentat el seu treball sobre els blocs.

Per a introduir-nos el tema, han fet servir un prezi, mitjançant el qual ens han definit què és un bloc, ens han parlat de les seves característiques i ens han explicat els diferents tipus que hi ha: els blocs de centre, d'aula, de matèria o assignatura, personals i de professors. Posteriorment ens ha passat unes activitats que han creat amb JClic i ens han preguntat per la nostra experiència a les escoles de pràctiques.



Pel que hem vist, tot i que sembla que són una eina cada cop més utilitzada tant per les escoles com pels docents, la seva utilització encara no està gaire estesa. Si tinc en compte la meva experiència a l'escola de pràctiques, puc dir que un mestre tenia un bloc per a la seva assignatura i una altra mestra gestionava un bloc d'aula.

En la meva opinió els blocs són eines molt útils on compartir informació i reflexionar sobre diversos temes. A més a més, permeten la interacció entre usuaris, en la mesura que pots seguir blocs, fer enllaços a entrades que trobis interessants i comentar allò que altres han escrit. Com a futura mestra crec que serà interessant portar un bloc d'aula per compartir allò que fem i que els alumnes el puguin gestionar per així fer-los més responsables del seu provés d'aprenentatge.

Les TIC com a recurs per aparendre una llengua

Avui el grup format per la Clara Boix, Àngel Carillo i l'Òscar Garcia ens ha presentat el seu treball sobre les TIC com a recurs per aprendre una llengua.

Per tal presentar el seu treball han començat fent sevir un prezi, on se'ns posava en el context que érem alumnes nous a una escola de Lisboa i havíem d'aprendre el vocabulari dels animals en portuguès, tot explicat en aquest idioma. Tot seguit, ens han separat en dos grups: a uns ens han demanat que completéssim una fitxa i als altres que completessin uns JClics. Quan els del primer grup hem acabat, ens han demanat que llegíssim un conte i intentéssim entendre el seu significat.

Per finalitzar ens han passat una enquesta sobre quins recursos ens havien semblat millors per aprendre el portuguès.

M'ha semblat molt interessant aquesta presentació en la mesura que ens ha permès experimentar com se sent un alumne nouvingut quan arriba al nostre país i ha d'aprendre un idioma nou. També m'ha sembla molt positiu poder comprovar com són d'útils les TIC en aquest àmbit, ja que el grup que ha fet els JClic ha pogut portar el seu ritme i aprendre segons les capacitats. Jo crec que com a futurs mestres és fonamental que tinguem en compte que no existeix una única metodologia per a ensenyar i que cal que en coneguem diverses per tal de poder fer servir la que sigui més convenient en cada cas. En aquest sentit, les TIC són de gran utilitat perquè ofereixen un ventall de recursos molt ampli per fer servir a l'aula.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Les comunitats virtuals d'aprenentatge

Tal com explica en Roc en aquesta entrada al seu bloc, les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8). Segons aquesta definició, podríem dir que una persona aprèn de tot allò que hi ha a l'entorn en el qual participa, alhora que aquest i totes les persones que l'integren es beneficien de les seves aportacions


En aquest sentit, és interessant que des de l'escola potenciem que els alumnes creïn el seu propi PLE, és a dir, coneguin diferents recursos que els permetin crear la seva pròpia comunitat d'aprenentatge. D'aquesta manera, anirem fent que els nens mica en mica prenguin la responsabilitat del seu aprenentatge i integrin la idea que l'aprenentatge és un procés que mai finalitza i que, per tant, té lloc al llarg de tota la vida. Així doncs, aquest PLE ha d'anar variant en funció de les seves necessitats.

Pel que fa a la comunitat d'aprenentatge que preteníem crear des de l'assignatura d'UDTIC, crec que aquesta no ha acabat de funcionar per diversos motius:

En primer lloc, crec que no s'ha creat pel poc seguiment que han tingut els blocs. Aquest fet ha ocasionat que tinguéssim poc a comentar-nos o a relacionar. Tanmateix, crec que hauríem d'anar a l'arrel de l'assumpte i veure perquè els blocs han tingut tan poca tirada. En la meva opinió ha estat perquè aquest quadrimestre hem tingut molta feina de totes les assignatures i gestionar un bloc és quelcom que porta temps. Jo mateixa he estat conscient molts cops del fet que hi ha entrades sobre temes que m'han interessat que no he arribat a fer per falta de temps i m'he dedicat a les que sabia que havien de ser-hi.

En segon lloc, trobo que han faltat motivació i implicació. Crec que a banda de la falta de temps, en general hi ha hagut poc interès per portar un seguiment del que anàvem fent des de l'assignatura. Potser hauria estat bé decidir entre tots temes o recursos que ens hauria agradat conèixer i repartir-nos la seva investigació. Potser així el seguiment dels blocs hauria sigut més del dia a dia.

En tercer lloc, penso que el hashtag de Twitter no ha funcionat perquè la majoria no n'érem usuaris prèviament i, per tant, no teníem l'hàbit d'anar publicant enllaços. Potser hauria estat interessant unir Twitter amb els blocs, però per això hauria calgut que hi hagués hagut interès per aquest darrers.

Per últim, crec que moltes de les entrades interessants que s'han anat publicant han passat desapercebudes, ja que no tothom seguia tots els blocs. Opino que, tot i que ja es va parlar de Google Reader en algun moment, hauria estat bé dedicar part d'alguna sessió a explicar el seu funcionament. Penso que aquesta imatge que he trobat a la xarxa defineix força bé el que ens ha passat:



Així doncs, crec que és una pena que no s'hagi arribat a crear aquesta comunitat, però espero que a partir d'ara els blocs continuïn en ús perquè potser el fet de publicar sobre temes diferents al voltant de l'educació ens ajuda a configurar-la. L'esperança és l'últim que es perd!

Blocs d'interès

Ja sé que aquesta és justament la finalitat del blocroll, però és que he cregut interessant parla-vos avui d'aquests blocs, ja que trobo que són una font molt rica de recursos didàctics i he pensat que seria una bona idea compartir-los amb vosaltres, ja que així segur que fan. Aquí teniu el llistat:

  • De mestr@ a mestr@. A més del bloc, l'autora, Carme Barba, també disposa del molts continguts a la seva pàgina web. Us recomano molt ambdós enllaços per la gran quantitat de recursos didàctics que hi ha. A més a més, opino que moltes de les reflexions del seu bloc són genials.
  • Educació i les TIC. Aquest bloc m'agrada molt perquè trobo que els continguts, a banda de ser molt útils, estan molt ben organitzats. Vaig arribar a aquest bloc gràcies al fet que el seu autor, Joel Artigas, va comentar alguna de les meves entrades. Així que moltes gràcies!
Bé, de moment aquests són els blocs dels quals faig servir més recursos. A mida que en vagi descobrint més, actualitzaré a llista!

dijous, 15 de desembre de 2011

EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC

Avui la Mar Gascó, el Pere Mussoll i el Pau Nin ens han presentat el seu treball sobre EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC.
Per fer-ho han començat passant-nos una enquesta per veure què sabíem sobre noves tecnologies. 
Tot seguit, ens han parlat del Projecte Educat 2.0., abans Educat 1x1, i ens han explicat que l'objectiu d'aquest projecte és adoptar la tecnologia a l’aula a través de l'ús de l'ordinador com a eina personal i dels llibres digitalitzats. Com a aspectes positius, han destacat que els nens han de carregar menys pes, que comporta una millora de la qualitat de l’educació, que és més motivant, que facilita la col·laboració entre escoles... Com a aspectes negatius destaquen que cal saber fer servir les TIC i que, per tant, el professorat a d'estar predisposat a formar-se. A més a més, és car, suposa moltes hores davant la pantalla, els alumnes es poden distreure...

A continuació ens han parlat de l'OpenOffice, perquè ja es fa servir a moltes escoles, i ens han explicat que es tracta d'un programari molt semblant al Microsoft Office de Windows, però amb la diferència que és totalment gratuït i lliure, s'actualitza contínuament perquè els usuaris són els encarregats de millorar-lo i és molt intuïtiu. També ens han parlat de Linkat, la distribució educativa de Linux.

Per últim, ens han mostrat un calaix de recursos educatius que han creat i ens han demanat que per grups escrivíssim una petita definició del recurs que ens havia tocat

En la meva opinió, m'ha agradat molt el seu treball perquè m'ha permès conèixer més exactament que era el projecte EduCAT 2.0. i ha posat al meu abast nombrosos recursos educatius digitals de manera ordenada. En la meva opinió és molt necessari que els mestres disposem d'un lloc al qual recórrer on els recursos estiguin indexats d'alguna manera, ja que sovint costa recordar tot allò que tenim a l'abast i quina és la seva utilitat. 

M'ha cridat l'atenció especialment el recurs que ha definit el meu grup, La Prestatgeria, ja que el seu objectiu és que els docents editin llibres online de manera col·laborativa. El trobo molt útil en la mesura que permet crear continguts amb allò que funciona a diferents centres.

Alumnes nouvinguts i les TIC

Avui l'Esther Aldehuela, l'Encarni Bosch, el Josep Fosalba i el Sergio Rella han presentat el seu treball sobre com poden ajudar les TIC als nouvinguts per integrar-se a l'aula.

Aquest grup ha centrat la seva presentació en mostrar-nos recursos que motivin aquests alumnes a aprendre i els facilitin l'aprenentatge de l'idioma. Així, ens han mostrat exemples de bones pràctiques i ens han fet completar uns Jclics elaborats per ells mateixos. Posteriorment, hem fet una posada en comú de la nostra experiència a les escoles de pràctiques i el que hem vist és que en la majoria de casos els mestres no tenen en compte les TIC i en els casos que si, fan servir Jclics.
Per últim, ens han mostrat un seguit de pàgines on es recullen recursos útils en aquest àmbit. Aquestes són l'Espai LIC, promogut des de la XTEC, on hi ha recursos per a l’alumnat nouvingut, per a la seva família i per al professorat, el Projecte Galí, un seguit de programes del Jclic per anar aprenent llengua per nivells, el diccionari il·lustrat de l’EDU 365, on hi ha vocabulari del dia a dia en diversos idiomes amb les imatge. També ens han mostrat un parell de projectes duts a terme per escoles, el de La Llegenda de St. Jordi en cinc idiomes i el del Mercat Solidari, i ens han enviat un Google Docs compartit amb tot el material que han recollit.
La veritat és que m'ha semblat molt interessant conèixer tots aquests recursos i veure projectes motivadors que realment funcionen. Les TIC realment ens ofereixen un ampli ventall de recursos que podem adaptar a les necessitats dels nostres infants i al seu ritme d'aprenentatge A més a més, com que les activitats que solen proposar són engrescadores acostumen a ser una motivació extra per aprendre l'idioma.

Pel que fa a la meva escola de pràctiques, vaig poder observar que per a aprendre anglès, l'alumne nouvinguda completava una sèrie d'exercicis amb l'ordinador. El mestre em va comentar que se'n sortia força bé i que això li permetia anar avançant a un nivell inferior al de la resta d'alumnes sense haver de sortir de l'aula.

Així doncs, crec que s'hauria de potenciar més l'ús de les TIC per atendre la diversitat perquè permeten seguir diferents ritmes d'aprenentatge i ofereixen recursos i possibilitats molt diversos per treballar amb els nostres alumnes.

Les TIC i l'Educació Inclusiva

Avui el grup format per la Maria Garcia, la Mònica de Haro, la Mònica Gutiérrez i l'Eva Ladevesa ens ha presentat el seu treball sobre com les TIC poden ajudar a l'educació inclusiva i s'han centrat especialment en la discapacitat visual. 


Per exposar-nos el seu treball, han creat una web en la qual han fet constar un marc teòric, on han definit què és una discapacitat i han fet un recull de pàgines web que contenen recursos, i un marc pràctic, on inclouen un anecdotari, un testimoni del centre Joan Amades de Barcelona i la pràctica perquè nosaltres experimentéssim. També han dedicat un apartat a fer un noticiar, un altre a un canal de Youtube i un darrer a parlar de Jaws, un programa que ajuda a les persones amb discapacitat visual a llegir i escriure continguts digitals. 


Pel que fa a la seva presentació, sobretot he trobat molt interessant la pràctica que ens han fet fer, la qual consistia a contestar unes preguntes a l'ordinador amb els ulls tancats i fent ús del programa Jaws, ja que és la millor manera de comprendre quin és el seu funcionament. En la meva opinió és un programa molt útil, però cal acostumar-s'hi, ja que llegeix tot el que apareix a la pantalla i al principi és una mica confós.

Després d'aquesta presentació encara sóc més conscient de com les TIC ens poden ajudar en la inclusió d'alumnes amb discapacitat a l'aula, ja que donat el seu caràcter versàtil, ens permeten atendre la diversitat i adaptar-nos als diferents ritmes d'aprenentatge.

Les pissarres digitals interactives

La darrera de les presentacions d'avui ha estat a càrrec del grup format per l'Alba Mayol, l'Ethel Nogués, la Marta Pintos i l'Helena Vall i tractava sobre les Pissarres Digitals Interactives (PDI). 

Com que no he pogut assistir, he decidit informar-me sobre la sessió i han estat de gran ajuda les aportacions dels meus companys i el bloc de la Tamara Herrera.
Així doncs, per fer la seva presentació, aquest grup ha fer servir un prezi, on ens han explicat els diferents tipus de pissarres digitals que existeixen (electromacnètica, infraroja, resistiva i òptica i ultrasònica- infraroja). Posteriorment han fet una posada en comú sobre les experiències a les escoles de pràctiques.

En la meva opinió i pel que he vist a l'escola, les pissarres digitals són un recurs excel·lent, ja que ofereixen la possibilitat d'un canvi de la metodologia de l'aula, on l'alumne esdevé el protagonista i es potencia la participació i la col·laboració. A més a més, aquest recurs permet enregistrar les sessions i, si la lletra es prou bona, fins i tots és capaç de traduir-la a estil mecanogràfic. Tanmateix, cal tenir en compte que són força costoses, en molts casos precisen de connexió a Internet, només les poden fer servir un alumne alhora i cal formació del professorat.

En aquest sentit vaig poder observar a la meva escola de pràctiques que la majoria de mestres no li treien gaire profit, ja que l'utilitzaven com una pissarra convencional, sense canviar la metodologia de classe. El que hem van comentar en aquest sentit és que en la seva opinió havien realitzat la formació massa d'hora, ja que quan la van fer encara no disposaven de les pissarres i, per tant, els dubtes els van aparèixer quan ja no tenien a qui consultar. A més a més, em van explicar que perdien molt de temps buscant recursos i que no els hi era pràctic.

Desenvoulupament de les competències cognitives


Avui el grup format per la Sandra Castelnuovo, el Xavi Costa i l'Isaac Serrao ens ha presentat el tema del Desenvolupament de les competències cognitives.

 Jo no he pogut assistir a la presentació, però gràcies a l'entrada que ha fet la Tamara Herrera, he vist que ens han introduït el tema per mitjà d'un prezi i que també ens han presentat alguns dels recursos de la web Lumosity, reclaim your brain per treballar la velocitat mental, la memòria, l'atenció, la flexibilitat de tasques i la resolució de problemes. Les activitats d'aquesta web es basen en el programa Luminosity, destinat a entrenar les capacitats del cervell. També ho han relacionat amb les escoles de pràctiques.

En la meva opinió, com a mestres hem de vetllar pel desenvolupament global dels nostres alumnes i per tant està bé que coneguem recursos que funcionen de cara a potenciar la millora de les seves capacitats cognitives. Tanmateix, no ens hem d'oblidar que un desenvolupament hol·lístic també té en compte les vessants emocionals i socials i, per tant, el treball de totes tres ha de ser equilibrat. Amb això em refereixo al fet que hi ha molta tendència a potenciar la vessant cognitiva i sembla que des de les escoles haguem de "fabricar Einsteins". No obstant això, tal com ens explica Eduard Punset en aquesta entrada del seu bloc, la intel·ligència cognitiva necessita de la emocional per ser eficaç.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Projectes telemàtics cooperatius

Avui el grup de l'Anna Díaz, el Gerard Garcia i el Roc Molina ha presentat el seu treball sobre Projectes Telemàtics Cooperatius. Jo no he pogut assistir a la sessió, però gràcies al que m'han explicat els integrants dels meu grup i l'entrada que ha publicat la Tamara Herrera, he pogut conèixer de què es tracta.

Així doncs, els projectes telemàtics cooperatius consisteixen a treballar, a partir d'un centre d'interès, continguts del currículum de forma col·laborativa amb alumnes d'altres centres. És una manera de treballar de forma interdisciplar fent servir les TIC com a recurs. El projecte telemàtic cooperatiu per excel·lència a Catalunya és la Xarxa Telemàtica d'Escoles de Catalunya, la XTEC, un projecte desenvolupat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d'integrar les TIC al currículum escolar. Tanmateix, també existeixen projectes col·laboratius entre centres, com aquest que he trobat a la xarxa, anomentat L'interconte, en el qual diverses escoles de Catalunya col·laboren en l'edició de contes.

Per a que entenguéssim millor el funcionament d'aquests projectes, els nostres companys ens han proposat una activitat en la qual es demanava que forméssim grups com si fóssim escoles i completéssim un àlbum sobre les diferents etapes de la història. Aquí teniu el missatge que ens han fet arribar, el qual ha servit de fil conductor de l'activitat. Dins hi trobareu també el document compartit que han creat perquè les diferents escoles es posessin d'acord sobre quina etapa farien.

En la meva opinió, crec que els projectes cooperatius són un recurs excel·lent, ja que potencien el treball col·laboratiu entre alumnes. Aquest fet implica posar-se d'acord amb altra gent, conèixer diferents realitats, contrastar punts de vista... i tots aquests elements contribueixen a la formació de ciutadans reflexius que estan disposats a escoltar l'altre i aprendre'n. Pel que fa a la seva presentació, tot i que no l'he vist, penso que té un plantejament molt motivador que permet entendre perfectament en què consisteix el seu treball.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Els EVEA

Avui hem començat les presentacions dels treballs cooperatius. Els primers a presentar hem estat els del meu grup, intregat per l'Adrià Pérez, la Sandra Pérez i jo mateixa. 

El tema del nostre treball era els EVEA, és a dir, els Entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge. Aquests són uns espais online que permeten al docent organitzar els continguts d'una assignatura i que aquests siguin accessibles per als alumnes des de qualsevol lloc. A més a més, també es poden proposar activitats, a través de les quals els alumnes poden interactuar i compartir el coneixement. Una altra de les possibilitats és que aquestes activitats poden ser avaluables, fet que permet portar tant al professor com a l'alumne el seguiment de l'evolució de l'aprenentatge. Un dels softwares més utilitzat per a la creació d'EVEA tant a Catalunya com a la resta del món és Moodle. 

Per a presentar el nostre treball, hem elaborat un prezi on s'expliquen les principals característiques dels EVEA i posteriorment hem passat un vídeo sobre què és Moodle i que ens permet. A continuació, hem mostrat a la resta de la classe l'EVEA que hem creat al bLink, l'intranet de la facultat, fent ús d'aquest software i els hem fet participar en la creació d'un glossari i respondre un qüestionari. Per últim, hem explicat quina era la realitat a les escoles segons la nostra experiència i els hem demanat la seva opinió sobre els possibles avantatges i obstacles en l'ús dels EVEA als centres educatius. 

En la nostra opinió els EVEA són una eina molt útil com a complement a qualsevol curs, ja que permeten dipossar de tots els continguts de manera organitzada i des de qualsevol lloc, a l'hora que es té accés a activitats i materials complementaris i es pot interacturar amb altres alumnes per completar els procés d'aprenentatge. Tanmateix, com a mestres no podem oblidar que tan sols són un recurs que reforça allò que ensenyem, però que mai substitueix la nostra tasca. Pel que fa al que hem vist a les escoles de pràctiques, l'experiència ens dius que els mestres a primària no en fan gaire ús perquè ho veuen complicat pels nens i perquè no saben gestionar-los i caldria que es formessin. En canvi, a secundària, si que el seu ús està més estès. Nosaltres creiem que els EVEA són un recurs molt interessant pel que ja hem explicat i creiem que si s'acompanya els nens en el procés del seu aprenentatge per aprendre a fer-los servir de ben segur que ràpidament esdevenen una eina útil. 

Quant a la nostra presentació, creiem que ha anat força bé. Tanmateix potser hauria calgut que recollíssim d'alguna manera allò que la resta de la classe ha après.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Què és Tiching?

Tiching és una plataforma educativa que té com a finalitat ordenar i cohesionar l'ingent contingut escolar que podem trobar digitalitzat a Internet. En paraules de Tomás Casals i Nam Nguyen, els seus fundadors, si Facebook abasta la part personal del ciutadà i LinkedIn fa el mateix amb la part laboral, Tiching vol abastar la part educativa, personalitzant l'ensenyament.

El que poden trobar mestres, alumnes i psicopedagogs d’Espanya i Sud-amèrica en aquesta red social són més de 50.000 recursos didàctics fàcils de localitzar gràcies a un avançat sistema de classificació que respon a totes les demandes particulars dels usuaris.

Aquest sistema de recerca s’ajusta de manera particular als continguts dels sistemes educatius d’Espanya, Mèxic, Colòmbia, Perú, Argentina i Xile, tal i com va explicar Tomás Casals, un dels responsables d’aquest projecte, premiat per la seva innovació a la ITwordEdu.

Com ja he dit abans aquesta web es basa en un exhaustiu sistema de classificació, amb paràmetres propis de recerca, adaptats a les particularitats educatives de cada país, però també permet incloure nous continguts perquè mestres, estudiants, editorials o altres membres de la comunitat educativa, creadors dels seus propis recursos, els puguin difondre i compartir.

D’altra banda aquesta xarxa social gràcies a la intel·ligència artificial del sistema, fa que cada usuari rebi recomanacions d’acord amb les seves preferències i la seva forma d’ensenyar o aprendre, obrint la possibilitat d’una educació personalitzada.





En la meva opinió es tracta d'una eina molt útil, ja que avui en dia un dels nostres principals obstacles pel que fa a la xarxa és la immensa quantitat d'informació que hi trobem. Així sovint el nostre problema no és que quelcom que busquem no existeix, sinó que no som capaços de trobar-ho. En altres paraules, podríem dir que Internet és com una habitació dels mals endreços i que programes com Tiching ens ajuden a trobar de manera més eficaç els que hi ha.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Les TAC a les escoles de pràctiques

Avui a la sessió de TIC hem fet una posada en comú de les TAC a les escoles, fent ús de la metodologia Philips 5x5.

En primer lloc ens hem preguntat quin era el tractament de les TIC a les escoles i pel que hem vist, la majoria tenen classe d'informàtica i tracten les TIC tant com a recurs com com a contingut. Un altre fet destacat és que tot i que moltes escoles tenen pissarra digital, l'utilitzen més aviat com un recurs, però sense canviar la metodologia de sempre. 

En el cas del meu grup les TIC s'utilitzaven com a contingut i objectius, i en una de les escoles implicaven un canvi en la metodologia, ja que feien classe amb  la tablet.

En segon lloc, hem parlat dels factors que mediatitzen l'ús de la tecnologia als centres: les barreres de primer ordre (problemes tecnològics) i barreres de segon ordre (problemes del professorat). Fent posada en comú de les nostres experiències, algunes de les barreres que hem trobat són:

Quant ales barreres de primer ordre, hem vist que hi ha escoles que no tenen prou ordinadors per a tots els nens o l'aula no està sempre disponible, que hi ha pocs mestres qualificats que puguin atendre els problemes informàtics o  que no tenen les llicències dels programes que fan servir els nens normalment a casa.

Pel que fa a les barreres de segon ordre, hem vist que hi ha casos on les classes estan equipades, però els mestres no saben fer servir les eines.

En el cas del meu grup, em trobat barreres de primer ordre en el cas d'algunes escoles que no tenen prou equips, i barreres de segon ordre en el fet que hi ha mestres no tenen voluntat de formar-se en aquest àmbit, o que la formació va ser abans que la incorporació dels equips al centre i llavors els dubtes els han sorgit quan ja no tenien el formador al davant.

Per últim, hem parlat dels continguts digitals als quals té accés l'escola. Un grup ha explicat que la seva escola està dins els projecte comarca, un projecte on cada escola explica a les altres escoles de la comarca com és. També ens han explicat que fan ús de webquests. Pel que fa al nostre grup, en la majoria de les notres escoles els continguts digitals que es fan servir són materials de consulta (viquipèdia, CDs dels llibres de text, youtube...), exercicis (JClic i material elaborat per mestres) i recursos per a la creació i terball intel·ectuals (Word, Excel, Paint...). Una de les escoles també té bloc d'aula gestionat pels nens (projecte de col·laboració) i una altra que fa servir la versió online del llibre (llibre de text digital).


dimecres, 23 de novembre de 2011

Els mitjans de comunicació i l’educació.

La finalitat de l'educació que perseguim és formar ciutadans actius, reflexius, crítics i creatius que tinguin voluntat de participar en la millora de la societat.

És ben cert que ens trobem en l'era de la informació, la qual es caracteritza per la ingent allau de dades que rebem les persones cada dia. Així, és important que l'escola ensenyi a saber valorar quina informació és rellevant i quina no ho és i a diferenciar les dades objectives de les opinions.

Tanmateix, però, per tal d'aconseguir l'objectiu esmentat inicialment, l'escola no només a d'educar en l'ús dels mitjans de comunicació, sinó que també ha d'utilitzar-los com a eina per a educar. En aquest sentit trobem l'article Ensenyar actualitat, per a què?  de Joan Pagès, on ens explica que l'actualitat constitueix l'escenari en el qual vivim i, per tant, esdevé la nostra principal base de dades pel que fa a coneixement, maneres d'actuar, actituds... Així, a partir dels mitjans de comunicació, podem ensenyar a l'alumne a desenvolupar el seu esperit crític, a raonar per si mateix, a dubtar, a considerar diferents punts de vista, a argumentar... A més a més, també contribueixen a una formació democràtica en la mesura que promouen l'interès, ja que tracten temes d'actualitat; desperten sensibilitat, atès que generalment, a més d'informar busquen crear opinió, i criden a la participació, en la mesura que demanen que ens plantegem quins canvis són necessaris.

Així doncs, a l'escola del segle XXI no només li hem de demanara que eduqui en l'ús dels mitjans de comunicació, sinó que també els utilitzi per educar, ja que, en paraules de Pagès, "els ciutadans més informats estan més capacitats per interpretar la realitat i per prendre decisions i intervenir en la vida política i social".

divendres, 18 de novembre de 2011

APAC

Avui un amic m'ha parlat d’APAC, l'associació de Professors i Professores d’Anglès de Catalunya, una organització oberta a tots els professionals de l'ensenyament de l'anglès de qualsevol àmbit o nivell, tant del sector públic com del privat.

Aquesta associació va ser creada el 12 de desembre de 1986 amb la finalitat d'establir un punt de trobada entre docents amb interessos i problemàtiques comunes. Actualment, disposen d'una pàgina web, on podem trobar fòrums, una gran quantitat de recursos didàctics, un calendari de seminaris i congressos enfocats a la formació continuada dels mestres i publicacions trimestrals. 

A més a més, L'APAC organitza cada any un congrés al qual estan convidats educadors de llengua anglesa amb la intenció de compartir experiències i opinions. Així, en aquest congrés s’exposen noves metodologies i recursos didàctics, i tot tipus d'informacions rellevants en aquest àmbit.

Una altra cosa que m'ha comentat és que qualsevol alumne de magisteri està convidat a assistir a aquest congrés com a voluntari i treure profit de tot el coneixement exposat en aquest esdeveniment.

dijous, 17 de novembre de 2011

Materials Didàctics

Avui buscava informació per completar una unitat de programació i m'he trobat amb aquesta pàgina web, anomenada La Caseta de la Devesa. Està editada per l'Ajuntament de Girona i conté material didàctic sobre temes molt diferents. Espero que us sigui d'ajuda!

dilluns, 7 de novembre de 2011

L'aplicació del Pla TAC a la meva escola de pràctiques

Com moltes altres, la meva escola de pràctiques es troba a mig camí en la integració de les TIC al currículum, segons el que proposa el Pla TAC de centre

En primer lloc, he pogut comprovar que l’escola ha superat la visió de les TIC únicament com a recurs o com a contingut, ja que aquestes tenen un plantejament tant vertical (ensenyament de les TIC com a contingut) com horitzontal (ús de les TIC des de les diferents àrees) en el currículum de l’escola. 

Pel que fa a la mediatització de l’ús de les TIC, he pogut observar que les barreres de primer ordre són inexistents, ja que generalment no es donen problemes de tipus operatiu i, en cas afirmatiu, aquest són ràpidament gestionats pels membres de la Comissió d’Informàtica. Tanmateix, seria un error pensar que pel fet que al centre no es donen aquestes barreres, la innovació i el canvi metodològic estan garantits. I és justament en aquest sentit on apareixen les barreres de segon ordre. Els mestres no han estat capaços de realitzar el canvi organitzatiu i metodològic que demana la integració útil i eficaç d’aquests recursos. Així, en molts casos, les seves classes continuen essent essencialment igual que eren abans de la incorporació de les TIC, i aquestes només són utilitzades de tant en tant per a la realització d’algun exercici. Per aquest motiu, és molt important que tots els membres del professorat participin en l'elaboració del Pla i tinguin una visió clara sobre allò que es proposen i el temps que necessiten per dur-ho a terme.

Quant a la creació d’un EVEA, l’escola encara no en té, tot i que des de l’any passat tenen Intranet. Els membres de la Comissió d’Informàtica són conscients de la seva importància i, per aquest motiu, han decidit iniciar aquest any les reflexions del Pla TAC al claustre per decidir si l’incorporen o no. 

Un altre punt a millorar pel que fa l’ús de les TIC és que l’escola no forma part de cap projecte col·laboratiu amb altres centres, tot i que actualment estan debatent la utilització dels blocs de classe. Seguint aquesta idea de compartir experiències i recursos, els mestres em confessen que sovint hi ha cert rebuig a fer servir les noves tecnologies davant la dificultat de trobar bons materials entre l’allau d’informació que reben. Afirmen que, a banda de MerLí, seria interessant crear una espècie de biblioteca de recursos multimèdia que puguin ser emprats en l’àmbit educatiu.

Per últim, pel que fa a l’anàlisi de l’ús dels recursos i a la seva posada en comú entre els docents, podríem dir que a l’escola no es dóna de manera oficial, però que sí és cert que els mestres comparteixen experiències i pràctiques, tot i que, tal com s’afirma des de la Comissió, és important establir uns criteris de treball comuns per a tothom. Aquest és un element pendent de revisar de cara a la reflexió del Pla TAC.

dijous, 3 de novembre de 2011

Les TIC i les TAC

Ahir vam estar parlant a classe sobre la competència digital a primària i vaig redactar una entrada on cito el Pla TAC de Centre. Així, de sobte, hem passat a parlar de les TIC a parlar de les TAC i en cap moment us he explicat què són.

Doncs bé, les TAC són les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement i fan referencia a l'aplicació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al món educatiu. El que es pretén, doncs, és incorporar aquestes eines als currículums escolars per tal de millorar qualitativament els processos d'e-a i provocar un canvi metodològic a l'aula. 

Així, a partir d'ara, quan parli de TAC em referiré a l'aplicació educativa de les TIC. Espero que l'entrada hagi aclarit els possibles dubtes!

dimecres, 2 de novembre de 2011

La competència digital a l'educació primària

Avui ha classe hem estat parlant de la competència digital a primària i el professor Xavier Àvila ens ha presentat dos documents: el llibre de Miquel Àngel Prats (coord.) La competència digital a l'educació primària i el El Pla TAC de Centre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat que coneguéssim què se'ns demana des de l'administració en aquest àmbit i que poguéssim valorar les nostres escoles de pràctiques.

Així, el primer document ens parla de la necessitat d'una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l’escola, ja que avui en dia la tecnologia encara es viu amb una gran excepcionalitat dins l’aula i hi ha tendència a veure les TIC com a instruments, eines o aparells tecnològics. Tanmateix, al llibre també se'ns avisa del fet que el procés d’e-a no millora només pel fet d’introduir les TIC a l’aula, sinó que cal que respongui a uns objectius, a uns continguts i a una selecció acurada del programari i el maquinari adequats.

Per a Gros (1999) hi ha dues formes de conceptualitzar l’ús de l’ordinador i les TIC a l’escola. La primera seria l'alfabetització digital, és a dir, el tractament de les TIC com a contingut, amb la finalitat de proporcionar coneixements bàsics per a la utilització de les TIC com a usuaris. En aquest cas els continguts a treballar serien els components i principis de funcionament de l’ordinador, els llenguatges de programació, els entorns operatius i les seves aplicacions, el funcionament i la configuració dels principals perifèrics, l'ús de les aplicacions bàsiques d’Internet i les eines per crear continguts Web. (Prats, 2009, p.30).

La segona tindria a veure amb l'ús de les TIC com a recurs, és a dir, com a mitjà didàctic per aprendre altres conceptes i continguts. Dins d'aquesta podem distingir dues modalitats: aprendre de l'ordinador, és a dir, l'ordinador com a font d'informació i en aquests cas la finalitat del seu ús és al transmissió de coneixement, o aprendre amb l'ordinador, és a dir utilitzar-lo per fer un aprenentatge. En aquest sentit trobem les aportacions de Crook sobre les quatre metàfores de l'ús dels ordinadors.

Posteriorment, se'ns recorda la definició de competència com les capacitats que permeten posar en joc tot un seguit de coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre problemes o situacions complexes. Així, per tenir alumnes digitalment competents  hem de proporcionar-los situacions en que hagin de posar en pràctica els seus propis coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre-les amb solvència.

Així doncs, treballar la competència digital a primària requereix dos 2 grans plantejaments (Prats, 2009, p.40):

1. Plantejament vertical, que fa referència a ensenyar les bases  per “llegir i escriure” a més a més de buscar visió reflexiva i crítica del seu impacte.

2. Platejament horitzontal, que fa referència a l'ús de les TIC com a suport a les altres assignatures/ activitats

Quant al segon document, el Pla TAC de Centre, aquest va ser elaborat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’orientar les escoles en la implantació de les TIC i en la seva integració dins el Projecte Educatiu de Centre (PEC). En aquest document es presenten, doncs, unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica (Fornell & Vivancos, 2009, p. 8).

El Pla TAC de Centre consta de diferents apartats. El més interessant per la qüestió que ens ocupa en aquest moment és el quart, on es posen de manifest un seguit de punts sobre els quals cal reflexionar pel que fa a l’ús de les TIC a l’escola.

En primer lloc, al document se’ns parla del paper de les tecnologies dins l’aula i la seva evolució durant els darrers 30 anys. Així, mentre que durant els anys 80 les TIC eren considerades únicament com a objecte d’estudi, ja a partir dels 90 van començar a ser vistes com un recurs més per contribuir a l’aprenentatge i es va fer palesa la necessitat d’integrar-les al currículum. Darrerament, cada vegada s’ha fet més evident que la seva implantació no passa per introduir alguns exercicis que n’impliquin l'ús, sinó de trobar els continguts i les tecnologies que facilitin l’assoliment de l’aprenentatge per part de l’alumnat. Així doncs, seguint aquesta idea, s’evidencia el fet que és l’alumne qui es troba al centre de l’aprenentatge i les TIC només són un recurs.

En segon lloc, el document ens demana reflexionar sobre els factors que mediatitzen l’ús de les tecnologies en un centre educatiu. En aquest sentit, ens parla del professorat com a element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives i ens presenta dos conceptes: les barreres de primer ordre i les barreres de segon ordre. Pel que fa a les primeres, aquestes queden definides al Pla com aquells obstacles que no depenen exclusivament del professorat, sinó que són del tipus operatiu i fan referència al grau d’accés als ordinadors, connexions i programari; a la disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies, i al grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques (Fornell & Vivancos, 2009, p. 14).

Quant a les barreres de segon ordre, aquestes són del tipus metodològic i fan referència a les creences del professorat en relació a l’ensenyament-aprenentatge, al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu i al tipus de pràctiques metodològiques que adopten (Fornell & Vivancos, 2009, p. 14).

En tercer lloc, al document se’ns parla de la necessitat de conèixer els continguts digitals que tenim a l’abast, ja que aquests sovint són una àmplia font de recursos tant de programari específic com de pràctiques educatives. Tenint en compte aquest fet, el Departament d’Ensenyament ha creat MeRLí, un catàleg de recursos educatius digitals, amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials didàctics de diverses biblioteques de recursos digitals (edu365, Quaderns Virtuals, JClic, Edu3, Alexandria...) (Fornell & Vivancos, 2009, p. 15).

En quart lloc, el Pla TAC ens presenta les plataformes de centre com a element indispensables per a la implantació de les TAC. Seguint aquesta línia, el document ens parla dels Entorns Virtuals d’Ensenyament-Aprenentatge (EVEA), uns espais virtuals que permeten als alumnes poder accedir als continguts digitals, tant dins com fora del centre, participar en fòrums, compartir coneixements... i als mestres portar un seguiment individualitzat de l’evolució dels alumnes.

Per últim, al document se’ns demana reflexionar no només sobre quins equipaments són necessaris, sinó també sobre l’ús que se’ls hi dóna, és a dir, establir quan l’ús de les tecnologies és indispensable, quan és un recurs i quan és secundari. Compartir aquestes idees entre el professorat pot portar a l’aclariment de dubtes i a la millora de la pràctica educativa.
En la meva opinió és molt útil que les escoles disposin d'un document com el Pla TAC, ja que la meva sensació és que sovint es troben perdudes i les classes d'informàtica es redueixen a ensenyar la utilització de programes. Amb aquest document, doncs, les escoles ja tenen els elements amb els que s'han de centrar si realment volen que les TIC estiguin integrades al currículum de manera transversal.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Treball cooperatiu UDTIC

Des d'UDTIC ens han proposat la realització d'un treball cooperatiu sobre un tema relacionat amb les TIC i amb l'educació. El meu grup, format per l'Adrià Pérez, la Sandra Pérez i jo mateixa, ha decidit treballar els Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge (EVEA). El tema ens va semblar molt interessant en la mesura que es tracta d'una eina que permet al docent organitzar un entorn d'aprenentatge que traspassa les barreres físiques de l'escola i que permet als alumnes ampliar els seus coneixements per mitjà de diferents activitats i interaccions.

Amb el nostre treball ens proposem no només aprofundir en el seu coneixement, sinó també experimentar amb les seves possibilitats com a recurs i investigar, més enllà de les iniciatives de la Generalitat, quin és el seu ús als centres educatius.

Aquí teniu un enllaç al nostre quadern d'equip, on anem deixant constància de l'evolució del nostre projecte.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Aprenentatge situat

Avui a UDTIC el grup de l'Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall ens ha parlat sobre l'Aprenentatge situat. Aquí teniu un enllaç a l'entrada explicativa que van fer al bloc de +3TIC i a la presentació realitzada amb Prezi que ens van passar.

Tal com ens han explicat, l'aprenentatge situat relaciona l'aprenent amb l'entorn i la resta d'aprenents. És significatiu en la mesura que és real i útil. La seva principal característica és que se centra en una sèrie d'estratègies que consiteixen a solucionar problemes reals, analitzar situacions, treballar cooperativament... És un tipus d'aprenentatge que se sustenta en els constructivisme, la comunitat pràctica, el pragmatisme (Dewey)... i sol recórrer bastant a les noves tecnologies (metàfores d'us dels ordinadors).

Així doncs, en relació amb les TIC, podríem dir que aquestes esdevenen un recurs en la mesura que permeten aplicar el coneixement après i integrar-lo en la seva posada en pràctica.

Pel que hem estat parlant posteriorment, hem arribat a la conclusió que aquest aprenentatge està poc present actualment a l'escola. Tots hem estat d'acord en que hem d'intentar que quan ensenyem partim sempre de situacions pràctiques i específiques que demanin buscar una solució, ja que d'aquesta manera els aprenentatges seran significatius. Tanmateix també hem estat tots d'acord en el fet que cal assolir uns continguts i, per tant, tampoc no disposem del temps material per treballar-ho tot així. 

En la meva opinió, penso que tot i que realment potser si que és difícil treballar-ho tot d'aquesta manera, hauríem d'intentar que fos el plantejament de fons de tot el que ens proposem treballar a l'aula, és a dir, buscar sempre situacions on els nens puguin aplicar allò que estan aprenent i, per tant, li donin una utilitat. El nostre objectiu com a mestres mai hauria de ser que els alumnes acumulessin continguts, sinó que els integressin en xarxes de coneixements que els permetessin comprendre, analitzar, reflexionar i intervenir en el món que els envolta. Per això mateix aprendre mai pot ser igual a transmetre i memoritzar, sinó que ha de ser igual a construir, relacionar i aplicar.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Aprenentatge invisible

El grup de la Maria Garcia, la Mónica Gutiérrez, la Tamara Herrera i en Pere Mussoll han començat la seva intervenció fent-nos un pregunta: Som conscients de tot el que aprenem?

Aquest grup ens ha parlat avui sobre el concepte de l'Aprenentatge invisible, un terme que fa referència a tot allò que aprenem sense adonar-nos. Perquè ens féssim una idea, han comparat el nostre aprenentatge global amb un iceberg i ens han explicat que l'aprenentatge invisible correspondria a la part que queda per sota l'aigua, és a dir, al tros més gran. Així, ens han ressaltat la idea que darrere de tot el que aprenem hi ha molts factors dels quals no som conscients i també hi són. Així, podríem dir que és el que anem aprenem sense adonar-nos i fa tant referència tant al mètode com al contingut. Cristobal Cobo i John Moravec el defineix com un aprenentatge de 360º.

Seguint aquesta idea, cal que tinguem clar que aquest aprenentatge és impossible evitar-ho en la mesura que no és intencional ni per part de qui ensenya ni de qui rep l'ensenyament.

Després de la presentació, hem estat parlant que com a metres hem de tenir en compte aquest aprenentatge per ser el màxim de conscients sobre el que fem i el que diem, perque tot ensenya. Un frase que ha dit el professor Xavier Àvila i que penso que resumeix a la perfecció aquesta idea és que l'educació d'alguna manera et surt, la sues.

Pel que fa al paper de l'escola i les TIC, cal que tinguem en compte que els nens no només aprenen allò que ens hem proposat de forma pautada sinó que tot té aprenentatges implícits. Així el mètode que utilitzem per ensenyar uns continguts o els recursos que fem servir, faran que l'alumne aprengui una sèrie d'elements que serien diferents si aquests mètodes o recursos triats fossin uns altres. Un exemple on això es veu molt clar és amb els contes. Si explico un conte on els protagonistes estan en un lloc desconegut i senten apropar-se algú i s'amaguen o es preparen per defensar-se, estic ensenyant de manera subliminal als nens que hem de tenir por d'allò que no coneixem. En canvi, si els protagonistes de la meva història senten apropar-se algú i decideixen sortir a conèixer-lo i es fan amics, la idea que s'emporten els nens pel que fa al desconegut és radicalment diferent.

Així doncs, com a mestres hem de mesurar molt bé les nostres intervencions i aportacions  i, sobretot, cal que siguem coherents amb els que diem i amb la nostra forma d'actuar.

Aquí teniu un enllaç a l'entrada que ha fet aquest grup al bloc de +3TIC.

Aprenentatge significatiu

Avui a UDTIC el grup format per la Paula Antonell, en Xavier Costa, en Josep Fosalba i l'Òscar Garcia ens ha exposat què és l'Aprenentatge significatiu. Aquí teniu l'enllaç a l'entrada de +3TIC i l'enllaç a la presentació que van fer servir.

Com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge que parteix dels coneixements previs dels alumnes i els modifica i amplia. En aquest aprenentatge l'alumne té un paper actiu, ja que ha de connectar allò nou amb allò que ja sap, és a dir, ha de construir el coneixement mitjançant l'assimilació i l'acomodació dels nous conceptes. A més a més, les activitats han de estar contextualitzades i l'alumne ha d'entendre perquè li serveix allò que està aprenent.

Seguint aquesta idea, el paper de l'escola ha de ser apostar pel treball obert, que motivi l'alumne, que guardi relació amb l'entorn, que potenciï la creativitat dels nens...

Quant a les TIC, aquestes són un recurs per reforçar aquesta manera d'entendre l'aprenentatge. Així hem de buscar programes i situacions on els alumnes puguin ampliar el seu coneixement a partir de les seves idees prèvies. Un programa que ens han presentat que presenta aquestes característiques és QUÍDAM de Margarita Fortuny.

Al debat que hem iniciat posteriorment hem estat parlant de la importància del fet que aprendre no és només saber-ho fer, és a dir, adquirir la mecànica, sinó que també cal entendre què fem, com ho fem, perquè ho fem així... Tots hem estat d'acord amb el fet que aquest concepte va lligat a la idea de Zona de Desenvolupament Proper de Vygotski, ja que l'aprenentatge significatiu està situat dins la zona que puc aprendre i només s'aprèn realment en interacció amb els altres i vinculant allò que se sap amb allò nou.

Learning by doing

Avui a UDTIC ens han parlat sobre el Learning by doing, una teoria defensada que afirma que aprenem fent.

Així, tal com ens explicaven, actualment per fer un examen, se'ns demana que memoritzem, però aquest aprenentatge memorístic a la llarga se'ns oblida. En canvi, el que aprenem fent, no se'ns oblida.

En aquesta entrevista d'Eduard Punset a Roger Shank al programa al Programa de TV2 Redes es recull la importància d'aquest nou concepte. Una de les idees claus que prensenta és que educació ha de ser igual a tutoritzar els estudiant en el que fan perquè pugin millorar-ho.

En aquest sentit les TIC han de ser un recurs que ajudi als alumnes en aquest "fer" i els mestres i l'escola els han de guiar en l'ús dels recursos per a poder aprendre, enlloc de donar tant continguts teòrics. L'emfàsi ha d'estar en aprendre a fer.

Després de veure aquest vídeo hem realitzat una petita posada en comú sobre el que hem après de forma pràctica: llegir, escriure, parlar en altres idiomes, experiments als laboratoris, esport/jocs, instruments, cuinar... Hem vist que tots aquests aprenentatges no els hem oblidat i llavors hem iniciat un petit debat petit debat sobre el tema. 

En primer lloc, tots hem estat d'acord amb la necessitat que les classes han de ser més pràctiques, ja que saber la teoria no ens fa necessàriament dominar un tema. En canvi, aprendre fent, ens permet experimentar, equivocar-nos, corregir els nostres errors i millor. Aprendre d'aquesta manera difícilment s'oblida.

Tanmateix també hem convingut que cal que tinguem en compte que tot no es pot aprendre de forma pràctica i que les escoles avui en dia no saben com fer-ho, ja sigui per faltes de recursos, espai... 

En la nostra opinió, les escoles no opten gaire per aquest mètode perquè els és més complicat saber exactament què ha après cada alumne i perquè realment l'organització i els mitjans són un problema. Pel que fa a aquest últim punt, creiem que una possible solució seria fer més sortides o aprofitar les pròpies experiències dels alumnes per acostar una mica més la pràctica a les aules. 

Així, tots hem estat d'acord en que és necessari un canvi el les metodologies si realment volem que els aprenentatges que fan els nostres alumnes siguin reals.


Eduació formal, no formal i informal

Des de l'assignatura d'UDTIC ens hem decidit treballar sobre diferents elements que cal tenir en compte quan parlem d'aprenentatge. Al nostre grup ens han proposat treballar l'aprenentatge formal i informal, i nosaltres hem decidit incloure també en la nostra recerca l'aprenentatge no formal. En aquesta entrada al bloc de +3TIC podeu veure els resultats de la nostra cerca.

Després del debat dut a terme a classe a ran de la nostra presentació, penso que com a mestres és important que tinguem en compte el fet que els nens viuen en un context i que tot educa. Des de fa molts anys el coneixement ja no està només dins les quatre partes de l'escola, sinó que és a tot arreu i l'escola no pot ser aliena a aquest fet. Els nens van pel carrer i llegeixen anuncis, veuen com es comporten els altres, aprenen de com actuen les persones que els envolten, respiren una sèrie de valors a casa, quan s'entrenen amb l'equip...

Així doncs, com a mestres, cal que tinguem present aquesta realitat i adaptem la nostra intervenció al que viuen els nens, per tal que la seva educació sigui el màxim de global possible. Un bon exemple que ha aportat una companya de classe és el cas d'una mestra que mirava les sèries que seguien els nens de la classe per poder parlar posteriorment amb ells sobre el que passava. També cal que tinguem cura del que diem, de com ens comportem i del material que fem servir, ja que els nostres alumnes també ho perceben i, per tant, n'aprenen. No podem oblidar que per a ells som models de conducta i, per tant, hem de ser el millor exemple.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Aprenentatge entre iguals

Avui a UDTIC, el grup de l'Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa ens han parlat de l'Aprenentatge entre iguals. En aquest enllaç podeu veure la seva entrada al bloc de +3TIC.

L'aprenenatge entre iguals és aquell que té lloc entre persones que es troben si fa no fa a la mateixa alçada pel que fa a la seva situació d'aprenentatge. En aquest context, es poden donar tres possibles escenaris:
  1. Tutoria: els nivells/ habilitats són diferents. Ex: Apadrinament lector
  2. Col·laboració: els nivell/ habilitats són molt similars)
  3. Cooperació: el nivell/ habilitats són iguals.
Des de l'escola, l'aprenentatge entre iguals és important en la mesura que responsabilitza l'alumne del procés d'aprenentatge. Així mentre un ensenya a l'altre, reforçant i compartint el que sap, el segon rep l'atenció individualitzada que necessita. En aquest sentit, les TIC són un recurs que ens ajuda a la seva posada en pràctica.

En el debat que hem iniciat posteriorment ens hem preguntat si és una pèrdua de temps dedicar espais perquè els alumnes expliquin i comparteixin coneixements. Tots hem estat d'acord que no per diversos motius:

En primer lloc, hem arribat a la conclusió que l'aprenentatge entre iguals és una bona metodologia d'atenció a la diversitat, en la mesura que freqüentment els alumnes, en trovar-se en la mateixa Zona de Desenvolupament Proper, passen tots pels mateixos obstacles i sovint troben maneres de comprendre'ls o solucionar-los que els són més properes i més fàcils d'entendre que les que proposa el mestre.

En segon lloc, creiem que es positiu en la mesura que dóna més protagonisme a l'alumne i l'ajuda a entendre que tothom té coses a aportar i que tots podem aprendre dels altres.

Per últim, creiem que és important perquè responsabilitza a l'alumne en la seva tasca i ens ajuda a formar alumnes disposats a ajudar i a cooperar.