El meu nou PLE

Una de les primeres entrades que vaig realitzar des de l'assignatura d'UDTIC va ser sobre els PLE i les comunitats d'aprenentatge. Pel que fa a aquesta darrera, ja he comentat en una altra entrada que des de l'assignatura no l'hem arribat a crear.

Tanmateix, sí que puc afirmar que tant els recursos treballats a l'aula com les tasques proposades al llarg han contribuït al fet que jo modifiqui el meu PLE, enriquint-lo amb eines i creant vincles amb nous usuaris que ben segur m'ajudaran en el meu lifelong learning.

Així doncs, crec que he complert els objectius que em vaig proposar en un inici i crec que he millorat molt pel que fa al meu nivell de partida. Aquí us deixo un enllaç al meu PLE inicial i un altre al meu nou PLE, la diferència és notable!

L’impacte social de la introducció de les TIC a l’escola

Vivim en un moment on tenir accés a informació sobre qualsevol cosa és relativament fàcil, tant que el nostre problema és justament fer un garbell de tota la que ens arriba. A més a més, la nostra societat és tant canviat que la validesa d'aquesta informació sol tenir data de caducitat, ja que freqüentment en surt de nova que la substitueix.

En aquest context, doncs, és fonamental incorporar les TIC a l'escola, ja no només perquè els alumnes coneguin recursos i els sàpiguen utilitzar, sinó amb la finalitat que sàpiguen moure's amb agilitat en aquest món digital. Així introduir les TIC a l'escola ha de voler dir dotar als alumnes dels recursos i estratègies perquè creïn els seu propi PLE, el qual contribuirà a la interiorització de la idea que no es poden quedar amb el que aprenen en un moment donat, sinó que s'han d'anar reciclant els seus coneixements al llarg de tota la vida.

Així, la incorporació de les TIC ha de vetllar pel desenvolupament de la competència digital i ha de portar implícit un canvi metodològic, ja que l'objectiu ha de ser que l'alumne reflexioni sobre allò que aprèn i desenvolupi una actitud crítica envers la realitat. Així doncs, no ens podem quedar només amb la incorporació dels nous materials, ja que aquest per si sols no portaran cap canvi, sinó que hem de buscar noves estratègies que ens ajudin a formar el tipus de ciutadà que ens proposem. A la xarxa he trobat aquest vídeo que crec que exemplifica prou bé la meva opinió.

Les comunitats virtuals d'aprenentatge

Tal com explica en Roc en aquesta entrada al seu bloc, les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8). Segons aquesta definició, podríem dir que una persona aprèn de tot allò que hi ha a l'entorn en el qual participa, alhora que aquest i totes les persones que l'integren es beneficien de les seves aportacions

En aquest sentit, és interessant que des de l'escola potenciem que els alumnes creïn el seu propi PLE, és a dir, coneguin diferents recursos que els permetin crear la seva pròpia comunitat d'aprenentatge. D'aquesta manera, anirem fent que els nens mica en mica prenguin la responsabilitat del seu aprenentatge i integrin la idea que l'aprenentatge és un procés que mai finalitza i que, per tant, té lloc al llarg de tota la vida. Així doncs, aquest PLE ha d'anar variant en funció de les seves necessitats.

Pel que fa a la comunitat d'aprenentatge que preteníem crear des de l'assignatura d'UDTIC, crec que aquesta no ha acabat de funcionar per diversos motius:

En primer lloc, crec que no s'ha creat pel poc seguiment que han tingut els blocs. Aquest fet ha ocasionat que tinguéssim poc a comentar-nos o a relacionar. Tanmateix, crec que hauríem d'anar a l'arrel de l'assumpte i veure perquè els blocs han tingut tan poca tirada. En la meva opinió ha estat perquè aquest quadrimestre hem tingut molta feina de totes les assignatures i gestionar un bloc és quelcom que porta temps. Jo mateixa he estat conscient molts cops del fet que hi ha entrades sobre temes que m'han interessat que no he arribat a fer per falta de temps i m'he dedicat a les que sabia que havien de ser-hi.

En segon lloc, trobo que han faltat motivació i implicació. Crec que a banda de la falta de temps, en general hi ha hagut poc interès per portar un seguiment del que anàvem fent des de l'assignatura. Potser hauria estat bé decidir entre tots temes o recursos que ens hauria agradat conèixer i repartir-nos la seva investigació. Potser així el seguiment dels blocs hauria sigut més del dia a dia.

En tercer lloc, penso que el hashtag de Twitter no ha funcionat perquè la majoria no n'érem usuaris prèviament i, per tant, no teníem l'hàbit d'anar publicant enllaços. Potser hauria estat interessant unir Twitter amb els blocs, però per això hauria calgut que hi hagués hagut interès per aquest darrers.

Per últim, crec que moltes de les entrades interessants que s'han anat publicant han passat desapercebudes, ja que no tothom seguia tots els blocs. Opino que, tot i que ja es va parlar de Google Reader en algun moment, hauria estat bé dedicar part d'alguna sessió a explicar el seu funcionament. Penso que aquesta imatge que he trobat a la xarxa defineix força bé el que ens ha passat:

Així doncs, crec que és una pena que no s'hagi arribat a crear aquesta comunitat, però espero que a partir d'ara els blocs continuïn en ús perquè potser el fet de publicar sobre temes diferents al voltant de l'educació ens ajuda a configurar-la. L'esperança és l'últim que es perd!

El connectivisme

Avui a l'assignatura d'UDTIC ens han parlat del concepte del Connectivisme, a partir dels vídeos The Networked Student, editat pels alumnes de la professora Wendy Drexler, i El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca.

La teoria del connectivisme va ser introduïda per George Siemens i Stephen Downes i suposa que l’aprenentatge es produeix en formar part d’una xarxa social de gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es materialitza a través de diversos recursos tecnològics, tot i que aquests no tenen importància per si mateixos, sinó per les connexions que possibiliten.

Així doncs, el connectivisme permet l’alumne tenir control sobre el seu aprenentatge i reforçar-lo per mitjà de les connexions que estableix amb els altres.

Abans de començar un aprenentatge, l’alumne ha de crear el seu PLE, amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement. Ha de tenir en compte quins recursos/ fonts utilitza, per tal d’assegurar la validesa de les informacions que rebrà.

Un cop creada la xarxa de la qual pot obtenir informació, pot compartir-la, comentar el que altres han publicat i, fins i tot, publicar les seves pròpies valoracions i reflexions. Així qualsevol que el segueixi, pot beneficiar-se del seu procés d’aprenentatge i aprendre’n també.

Llavors, quin és el paper del mestre en aquest procés? Doncs el d’ensenyar com elaborar aquesta xarxa:

• Fent de guia quan l’alumne no sap per on avançar.
• Ensenyant-lo a comunicar-se i a demanar ajuda dels altres.
• Ensenyant-lo a discernir la informació i els recursos.
• Ensenyant-lo a fer cerques de manera intel·ligent.

L’objectiu del mestre és que l’alumne aprengui a gestionar tota la informació a la qual té accés, de manera que el seu aprenentatge vagi més enllà d’una matèria específica i no s’aturi mai.

La visualització d'aquests vídeos m'ha fet reflexionar sobre el com aprenem. L'educació mai no hauria d'anar separada de la societat, sinó que hauria de permetre als alumnes comprendre-la i, a més a més, poder-hi intervenir.

Així doncs, avui en dia vivim en la societat de la informació, cada dia arriben a nosaltres milions de noves dades, cada dia el nostre context canvia, es reescriu la història, s'inventen noves eines i d'altres queden obsoletes. La nostra societat és fortament canviant, líquida, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman. Tanmateix, si fem una mirada a les nostres aules, el que hi passa dins no ha canviat gaire pel que fa a l'últim segle. Com podem esperar, llavors, que l'escola doni resposta a les necessitats socials si no s'hi ha pogut adaptar, si no ha evolucionat amb ella?

El problema resideix, doncs, en la didàctica i una possible solució la podríem trobar en el connectivisme. En primer lloc, ensenya a aprendre del món. Ja no es tracta que els nens aprenguin una determinada informació que ha estat seleccionada i considerada "vertadera", sinó que siguin capaços, dins d'aquest caos de dades en el que viuen immersos, de destriar la informació que consideren rellevant, localitzar una sèrie de recursos/ fonts d'on obtenir-la, editar-la, reflexionar i compartir-la, per tal que els altres també en puguin aprendre. D'aquesta manera l'alumne no només té un paper actiu en el seu aprenentatge, sinó que n'esdevé el motor, fet que permet que el procés d'aprenentatge no es deturi mai.

Per tant, incorporar les idees del connectivisme a l'actual manera d'ensenyar a aprendre una bona opció per respondre a les necessitats de la nostra societat i formar alumnes, reflexius i crítics, que tinguin en compte diferents punts de vista i realitats i que utilitzin els seus coneixements per intervenir i millorar la societat.

Acabaré amb un vídeo sobre l'evolució de l'educació que espero que us faci reflexionar sobre els canvis que aquesta necessita i amb la frase de Goethe, que també apareix al final de l'exposició de Leal: "Conèixer no és suficient, cal que apliquem. Tenir voluntat no és suficient, cal que fem".

Entorns personals d'aprenentatge

La primera sessió de l'assignatura Utilització Didàctica de les TIC vam visualitzar una conferència de Jordi Adell a les II Jornades TIC sobre els Personal Learning Environments.

Segons Adell, els PLE són entorns personals formats per persones que fan servir diferents recursos online que els permeten comunicar-se amb aquells que consideren interessants i així aprendre dels altres i que els altres aprenguin d’ells. En altres paraules, són recursos que permeten accedir a persones, continguts, fonts diverses, formar part de projectes col·lectius, donar i rebre ajuda... de manera que es crea una comunitat d’aprenentatge.


Algunes de les eines que ens presentava Adell en aquesta conferència són:

• Twitter: És basa en la publicació de missatges curts. Ens permet seguir el que pública algú que ens interessa i també les persones a qui troba interessants.

• Agregador RSS: ens permet subscriure allò que ens agrada i rebre la informació a mida que es va actualitzant. Ex. Google Reader.

• Blog: ens permet narrar-hi les pròpies experiències. Ex. Blogger/Wordpress.

• Delicious: recurs per etiquetar i compartir els “preferits” del navegador, de tal manera que poden ser consultats des de qualsevol ordinador.

• Lifestreaming: reuneix el que ha anat fent algú per la xarxa en un sol lloc. També pot ser compartit. EX. Friendfeed.

A més a més, a partir de la lectura del text d'Adell i Castanyeda Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje, vam poder veure com aquests realment suposen un canvi metodòlogic en la manera d’aprendre, ja que és l'alumne qui tria, reelabora, comparteix, reflexiona... sobre els continguts que ell necessita en un moment determinat, exercint així un paper actiu en el seu aprenentatge.

En aquests text, els autors classifiquen els recursos que ens permeten confeccionar aquests entorn en tres grups:

• Eines i estratègies de lectura: recursos per obtenir informació. Ex. blogs, wikis...

• Eines i estratègies de reflexió: serveis per transformar la informació. Ex. Google Docs, CMap Tools...

• Eines i estratègies de relació: entorns que ens permeten relacionar-nos amb altres persones. Segons com s'estableixen les relacions, aquestes es podrien classificar en:

- Mitjançant objectes que compartim: Youtube, Flickr...

- Mitjançant recursos i experiències per aprendre: Delicious, Twitter...

- Mitjançant les relacions personals: Facebook, LinkedIn...


El concepte de PLE també es pot visualitzar al mapa conceptual del professor Xavier Àvila, realitzat a partir dels continguts d'una entrevista al professor Jordi Adell.


En la meva opinió, trobo que és molt positiu ensenyar els nens ha configurar el seu propi PLE com a complement de l'ensenyament de l'aula, perquè més que una eina en si, constitueixen una manera d'aprendre, on l'alumne selecciona, segons les seves necessitats, allò que vol integrar. Així, els PLE ens permeten despertar en els nens la curiositat i ensenyar-los la importància d'estar formant-se i actualitzant-se contínuament, alhora que se'ls mostra que no només poden aprendre dels altres, sinó que també tenen molt a aportar.

Fent una reflexió sobre els recursos online que utilitzo, aquest seria el meu PLE.