Amb la sessió d'avui hem finalitzat l'activitat dels debats. Durant el seu transcurs hem pogut posar en pràctica aquells elements que vam llegir al Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i al Manual de la Lliga de debat universitari, com són la importància del llenguatge no verbal, la necessitat d'estructures sintàctiques senzilles i clares, el control del nervis... Trobo que en general totes les sessions han estat molt bé i l'evolució de l'activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès aprendre dels propis errors i dels dels altres.
dilluns, 21 de desembre del 2009
Sessió debats IV
Amb la sessió d'avui hem finalitzat l'activitat dels debats. Durant el seu transcurs hem pogut posar en pràctica aquells elements que vam llegir al Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i al Manual de la Lliga de debat universitari, com són la importància del llenguatge no verbal, la necessitat d'estructures sintàctiques senzilles i clares, el control del nervis... Trobo que en general totes les sessions han estat molt bé i l'evolució de l'activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès aprendre dels propis errors i dels dels altres.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Exposicions Territori IV
- Diferents camins per un mateix destí - Clara Antonio i Estel Gamisans
- La gent de Ca'n Clos - Regina Beltran i Sara Torras (Bloc de la Sara)
- L'esport al territori - Pol Laorden i Hèctor Ros (Bloc de l'Hèctor)
- La llegenda de St. Jordi - Josep Fosalba i Adrià Pérez
dilluns, 14 de desembre del 2009
Sessió debats III
dimecres, 9 de desembre del 2009
Exposicions Territori III
Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
- Més enllà de les fronteres - Lídia Iglesias i Irene Ruiz
- Curiositats de la Vall d'Aran - Carles Furest, Edu López i Sergio Rella (bloc d'en Carles)
- La Patum de Berga - Clara Medina i Alba Orna
- El territori extraterrestre - Edu Muñoz i David Sànchez (bloc de l'Edu)
dimecres, 2 de desembre del 2009
Exposicions Territori II
En la jornada d'avui la Sandra Cañete i jo hem realitzat la nostra presentació sobre les Festes de Badalona i activitats escolars. El tema me'l va proposar la Sandra, que és de Badalona, i m'ha permès conèixer unes festes del meu territori de les quals no sabia que existissin. Aquesta és la presentació que hem fet servir nosaltres:
Les altres presentacions que s'han realitzat avui són:
- Organització d'activitats per als infants en els pobles petits - Nadia Ambroj i Laia Castellà
- Festes i tradicions d'hivern a Catalunya - Laura Hedo i Anna Merino
- L'adopció internacional - Laura Sánchez i Mireia Vázquez
Sessió debats II
La veritat és que ambdós debats han estat molt interessants. Pel que fa al de la religió a les aules, he trobat molt positiu que fessin servir cites i busquessin tota l'estona el feedback amb el públic. També he trobat que el tema estava molt ben treballat i ambdós grups han aportat molt bons arguments.
Quant al segon grup el que més m'ha agradat ha estat com han parlat, ja que tant el to de veu com la velocitat convidaven a seguir el debat. En aquest cas també, els arguments aportats eren molt bons i fins i tot m'han fet replantejar-me algunes de les idees que ja tenia.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Lletra a Dolors
Avui a classe de COED he recitat el poema Lletra a Dolors del llibre Per preservar la veu (1980-1984) de Miquel Martí i Pol. He triat aquest poema perquè trobo que parla d'una cosa tan trista com és la pèrdua d'algú de manera molt tendra. Personalment és un poema que m'encanta i per això l'he volgut compartir amb tots vosaltres. Aquí el teniu:Lletra a Dolors
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que no deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi; projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te´m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran el blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se´m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Exposicions Territori I
Les exposicions havien d'ésser en parelles i havien de durar un màxim de sis minuts, amb un màxim d'un minut de gràcia.
Per a fer les exposicions, havíem de posar en pràctica el que havíem llegit al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i les diferents eines de suport audiovisual que hem estat posant en pràctica des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC.
Per últim, des de l'assignatura ens han proposat que féssim una avaluació de les intervencions dels nostres companys, tenint en compte com han resolt els aspectes comentats en l'apartat anterior.
Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
- Els Estats Units i els esports - Anaïs Alapont i Marc Ariño
- El turisme a Catalunya - Gerard Garcia i Roc Molina (bloc d'en Roc)
- El poble de Tiana - Mònica Talegón i Andrea Vélez
- El zoològic de Barcelona - Marta Rodríguez i Anna Sainz
dilluns, 23 de novembre del 2009
Sessió debats I
La veritat és que els temes de debat d'avui han estat molt interessants. Pel que fa a ambdós grups, els arguments aportats han estat molt bons i els debats molt ben estructurats. Han seguit i, fins i tot en alguns casos, esgotat els torns i els investigadors han fet preguntes a l'equip contrari. La comunicació amb el públic també ha estat bona, igual que el to de veu.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Debats universitaris
De cara a presentar l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat.
En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el Sí i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.
El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrargumets i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.
Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic. Jo ja havia participat en una activitat similar a la meva escola i la veritat és que va generar molt d'interès entre els alumnes. Espero que aquesta vagi tan bé com la de la meva escola.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Com parlar bé en públic
El llibre explica com s'hauria d'elaborar un bons discurs oral, els elements que haurien d'aparèixer, els que hauríem de tenir en compte tant en l'elaboració del discurs com en l'execució, i algunes claus per fer-lo més atractiu i aconseguir que arribi al màxim nombre de persones.
La veritat és que crec que és tracta d'un llibre molt interessant, però sobretot d'una eina molt útil i imprescindible. Tal com apareix al llibre, avui en dia no es dóna massa importància al fet d'ensenyar a parlar però en canvi es una aptitud que s'exigeix en pràcticament qualsevol sector. Saber parlar ens permet exposar les nostres idees de manera molt més ordenada i acurada, fet que facilita que arribin millor al receptor i influeixin més en ell, si és la intenció.
Així crec que aquest llibre hauria d'ésser una lectura obligatòria de l'ESO o Batxillerat i que s'hauria de donar més importància al fet d'ensenyar a parlar perquè, tot i que és veritat que hi ha gent que neix amb més facilitat per comunicar, amb un manual d'aquest tipus qualsevol que s'hi posi pot arribar a ser un excel·lent orador.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Comunicació digital
dilluns, 26 d’octubre del 2009
La cara oculta de la justícia - Sandra Cañete
El procés de la composició escrita
Avui a COED L'Imma ens ha repartit unes fotocòpies sobre el model teòric del procés de composició escrita de Linda Flower i John R. Hayes (1981).Aquest model és el més complet i descriu de manera detallada les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor a l'hora de crear un discurs.
El model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, els tres processos bàsics de l'escriptura i un mecanisme de control que els regula.
Com hem vist als apunts que ens han passat, la situació de comunicació conté tots els elements externs a l'escriptor: el problema retòric i el text. El problema retòric constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit i inclou el tema, l'audiència i els propòsits. És l’element més important quan es comença un procés de composició. El text és la resposta que es dóna a aquest problema.
La memòria a llarg termini inclou tots els coneixements que té l'escriptor sobre el tema, l'audiència, les estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres.
Pel que fa al processos bàsics de l'escriptura, aquests són la planificació, la redacció i la revisió, i no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.
- En la planificació l'escriptor elabora un procés mental de què vol escriure i com vol fer-ho. En aquest procés intervenen el subprocés de generar, ja que es dóna entrada als coneixements que té l'escriptor del tema; el subprocés d'organitzar, ja que es classifiquen les dades emmagatzemades a la memòria; i el subprocés de formular objectius, ja que s'elaboren els objectius que dirigirarn el procés de composició.
- En la redacció l’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector. En aquest procés es posen en funcionament coneixements com la composició de paraules, l'organització mental del text, els components lèxics i sintàctics i els components de cohesió textual.
- En la revisió l'escriptor rellegeix l'escrit i refà els aspectes que considera necessaris per a millorar el text. Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, en les que es valora el contingut, l’assoliment dels continguts, la possibilitat de ser comprès pels lectors, la coherència, la cohesió, l’expressió lingüística general, l’estil, l’ortografia... La revisió es compon de dos subprocessos: l'avaluació, on l’escriptor valora el que ha fet i comprova que el text respongui al que ha pensat i a les necessitats de l’audiència; i la revisió, on l’autor modifica i corregeix alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Aquests dos subprocessos i la generació d’idees poden interrompre els altres processos i poden ocórrer en qualsevol moment de la composició.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Exposició - Qui ets, tu?
Des d'aquest post m'agradaria agrir a la professora, l'Imma Gómez Pallarès, la proposició d'una activitat tan creativa i divertida que ens ha permès treballar aspectes cabdals de la comunicació de manera molt didàctica. La següent presentació és un recull de fotografies de l'exposició.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
El codi oral i el codi escrit
Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.
Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:
- Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.
- Mentre al canal el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).
- Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).
- Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.
- Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).
- Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.
- Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.
- Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.
Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:
- Pel que fa a l'adequació, al canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius. Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.
- Pel que fa a la coherència, al canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada. Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.
- Pel que fa a la cohesió, al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància. El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.
- Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.
- A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
- A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
- A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.
- A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.
Des de l'òptica de la didàctica, trobem tres models: l'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l'aprenentatge i la llengua es presenta monolítica i neutra; l'escrit com a codi segon, on l'oral és primordial i l'única raó de ser de l'escrit és representar l'oral; i l'escrit, llengua, que considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner recolza aquesta última opció.
Les propietats textuals
- La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
- La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims, el·lipsis de subjectes...
- L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
- La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
- La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
La descripció
A més l'Imma ens ha repartit un dossier sobre la descripció, on podem veure aquesta tècnica aplicada en:
- la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).
- l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
- el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)
Com hem vist a partir dels diferents exemples, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències, i el to pot ser més o menys objectiu,depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi. Així, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure am la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics. En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim s'el relaciona amb el món exterior.
Per a elaborar una descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.
Per últim, entre les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recurssos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.
L'activitat d'avui m'ha semblat molt interessat, ja que hem pogut veure la descripció en diferents contextos lingüístics. Han estat una pena però, els problemes que hem tingut amb l'àudio, els quals han endarrerit l'inici de la classe i han dificultat la comprensió de les cançons.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Les habilitats lingüístiques
Avui l'Imma a classe de COED ens ha parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) que un usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficiència en totes les situacions possibles. Com hem vist a classe, les podríem dividir per codi (parlar – escoltar/ llegir - escriure) o segons si som l’emissor (parlar – escriure) o el receptor (llegir – escoltar).
Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir = comprendre. Aquesta deficició implica, en primer lloc, que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text: el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia: depèn dels objectius i del context.
En segon lloc, implica que llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per algun motiu i, per tant, l’objectiu sempre guia la lectura.
En tercer lloc, podem extreure que llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
Per últim, aquesta definició també ens mostra que llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquestes hipòtesis que s’havia creat.
Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu, demana respecte per part de l’emissor i les seves idees, demana ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. Un bon oient sap descobrir els objectius, els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
La competència comunicativa
Des de petits aprenem la gramàtica de la llengua i els seus registres. Som capaços de formar part de diverses situacions comunicatives i d’avaluar la nostra participació i la d’altres (saber quan parlar i quan callar).
Aquesta competència, segons Loayza, és integral, ja que inclou actituds, valors i motivacions. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats i a una acció.
La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes, compren el que un parlant-oient ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, són el conjunt de normes que es van adquirint al llarg de la socialització.
Aquesta competència exigeix saber utilitzar la llengua i saber situar-se en el context comunicatiu
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com en els secundaris. Els sistemes primaris són els de comunicació quotidiana i serveixen per a l’intercanvi comunicatiu. Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.
Així, segons Gumperz i Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions.
Els components de la competència comunicativa són:
- Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació comunicativa.
- Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
- Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions.
