Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball cooperatiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball cooperatiu. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de desembre del 2011

Recursos TIC per al treball col·laboratiu

Avui en dia gràcies a les TIC ja no és tan complicat portar a terme un treball cooperatiu, en la mesura que cada vegada trobem més eines que ens faciliten realitzar aquesta tasca malgrat la distància. Tot seguit us enumeraré un seguit de recursos que ens han estat molt útils per a dur a terme el nostre treball. D'aquest llistat he decidit obviar el correu electrònic perquè he suposat que és una eina amb la que la gran majoria estareu familiaritzats.

En primer lloc, tenim GoogleDocs, l'eina que ens ofereix Google per a crear documents, ja siguin fulls text, presentacions per diapositives, fulls de càlcul... Aquest recurs ens permet compartir un determinat arxiu amb altres companys, als quals podem donar permisos per visualitzar o per editar. En aquesta línia, Microsoft ha llançat Skydrive, que també permet crear i compartir documents online, amb unes opcions semblants a les de l'office, així com sincronitzar carpetes amb l'ordinador, tot i que aquests documents no es poden modificar.
Com a avantatges, cal destacar el fet que els diferents usuaris amb els quals es comparteix el document el poden anar editant alhora, tot i que si són masses l'eina és col·lapsa. A més a més, en ambdós casos s'ofereix un servei de missatgeria instantània per facilitar la comunicació entre els membres del grup. A més a més, com que l'arxiu es guarda en un servidor, és accessible des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Com a inconvenients destacaria la dificultat per posar-se d'acord, ja que escriure les coses no és el mateix que parlar-les, i la d'editar un mateix document alhora, ja que cal anar en compte amb no interferir en la feina d'algú altre. També crec que és un punt en contra el fet que les eines són més simples que no pas el Microsoft Word, però la veritat és que, pel que fa a GoogleDocs, sovint introdueixen canvis per a la seva millora.

També en aquesta línia, tot i que només serveix per fer presentacions, tenim Prezi, sobre el qual ja us he parlat en alguna entrada anterior. Com ja vaig dir en el seu moment, em sembla una eina molt útil en la mesura que les presentacions que permet fer són força atractives i, a més a més, permet tant el seu emmagatzematge online com la seva compartició

En segon lloc, recurs que ens ha sembla molt interessant és Dropbox. Per mitjà de la instal·lació del programa a l'ordinador, aquesta eina ens permet tenir disponibles online els arxius que nosaltres desitgem, així com compartir-los amb altres persones. Segons la meva experiènciaes tracta d'una eina molt útil en la mesura que ens permet tenir accés i compartir arxius des de qualsevol lloc. Aquí teniu un vídeo que explica el seu funcionament.


En tercer lloc, un recurs que he fet servir per realitzar treballs col·laboratius és el bloc. En la meva opinió trobo que és d'utilitat quan diverses persones volem parlar de coses al voltant d'una mateix tema. En aquest sentit des de l'assignatura vam crear el bloc de +3TIC, tot i que no ha tingut massa tirada. Tanmateix en altres treballs on l'he fet servir sí que l'ha tingut.En aquest cas jo crec que no ha funcionat perquè no hi havia una idea clara sobre què hi havia de constar ni una figura que liderés el tema de les intervencions o el terminis.

Una altra eina que també és molt interessant, però que per aquest treball no hem fet servir és Skype. Aquest programa ens permet trucar d'ordinador a ordinador de manera gratuïta, també des de qualsevol lloc. Fer servir Skype seria una bona manera de superar els inconvenients que esmentava anteriorment sobre el problemes de comunicació amb GoogleDocs.

Un últim recurs que també trobo interessant per treballar de forma cooperativa són les wikis. Tot i que per aquest treball n'hem fet servir, les wikis són webs col·laboratives on els usuaris són els que elaboren, editen, modifiquen i esborren el seu contingut. Una de les wikis més conegudes és la Viquipèdia. En la meva opinió, hauria estat útil fer una wiki si haguéssim tingut la intenció de publicar el nostre treball. Un avantatge d'aquest recurs és que, a banda de l'article que es publica, es pot dur a terme un discussió paral·lela en la qual poden intervenir tots els usuaris sobre els continguts de l'entrada.

Ara per ara aquest són els principals recursos online que conec que poden ser útils alhora de realitzar treballs col·laboratius. A mida que en vagi coneixent més prometo actualitzar l'entrada!


dilluns, 12 de desembre del 2011

Els EVEA

Avui hem començat les presentacions dels treballs cooperatius. Els primers a presentar hem estat els del meu grup, intregat per l'Adrià Pérez, la Sandra Pérez i jo mateixa. 

El tema del nostre treball era els EVEA, és a dir, els Entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge. Aquests són uns espais online que permeten al docent organitzar els continguts d'una assignatura i que aquests siguin accessibles per als alumnes des de qualsevol lloc. A més a més, també es poden proposar activitats, a través de les quals els alumnes poden interactuar i compartir el coneixement. Una altra de les possibilitats és que aquestes activitats poden ser avaluables, fet que permet portar tant al professor com a l'alumne el seguiment de l'evolució de l'aprenentatge. Un dels softwares més utilitzat per a la creació d'EVEA tant a Catalunya com a la resta del món és Moodle. 

Per a presentar el nostre treball, hem elaborat un prezi on s'expliquen les principals característiques dels EVEA i posteriorment hem passat un vídeo sobre què és Moodle i que ens permet. A continuació, hem mostrat a la resta de la classe l'EVEA que hem creat al bLink, l'intranet de la facultat, fent ús d'aquest software i els hem fet participar en la creació d'un glossari i respondre un qüestionari. Per últim, hem explicat quina era la realitat a les escoles segons la nostra experiència i els hem demanat la seva opinió sobre els possibles avantatges i obstacles en l'ús dels EVEA als centres educatius. 

En la nostra opinió els EVEA són una eina molt útil com a complement a qualsevol curs, ja que permeten dipossar de tots els continguts de manera organitzada i des de qualsevol lloc, a l'hora que es té accés a activitats i materials complementaris i es pot interacturar amb altres alumnes per completar els procés d'aprenentatge. Tanmateix, com a mestres no podem oblidar que tan sols són un recurs que reforça allò que ensenyem, però que mai substitueix la nostra tasca. Pel que fa al que hem vist a les escoles de pràctiques, l'experiència ens dius que els mestres a primària no en fan gaire ús perquè ho veuen complicat pels nens i perquè no saben gestionar-los i caldria que es formessin. En canvi, a secundària, si que el seu ús està més estès. Nosaltres creiem que els EVEA són un recurs molt interessant pel que ja hem explicat i creiem que si s'acompanya els nens en el procés del seu aprenentatge per aprendre a fer-los servir de ben segur que ràpidament esdevenen una eina útil. 

Quant a la nostra presentació, creiem que ha anat força bé. Tanmateix potser hauria calgut que recollíssim d'alguna manera allò que la resta de la classe ha après.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Treball cooperatiu UDTIC

Des d'UDTIC ens han proposat la realització d'un treball cooperatiu sobre un tema relacionat amb les TIC i amb l'educació. El meu grup, format per l'Adrià Pérez, la Sandra Pérez i jo mateixa, ha decidit treballar els Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge (EVEA). El tema ens va semblar molt interessant en la mesura que es tracta d'una eina que permet al docent organitzar un entorn d'aprenentatge que traspassa les barreres físiques de l'escola i que permet als alumnes ampliar els seus coneixements per mitjà de diferents activitats i interaccions.

Amb el nostre treball ens proposem no només aprofundir en el seu coneixement, sinó també experimentar amb les seves possibilitats com a recurs i investigar, més enllà de les iniciatives de la Generalitat, quin és el seu ús als centres educatius.

Aquí teniu un enllaç al nostre quadern d'equip, on anem deixant constància de l'evolució del nostre projecte.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Aprenentatge situat

Avui a UDTIC el grup de l'Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall ens ha parlat sobre l'Aprenentatge situat. Aquí teniu un enllaç a l'entrada explicativa que van fer al bloc de +3TIC i a la presentació realitzada amb Prezi que ens van passar.

Tal com ens han explicat, l'aprenentatge situat relaciona l'aprenent amb l'entorn i la resta d'aprenents. És significatiu en la mesura que és real i útil. La seva principal característica és que se centra en una sèrie d'estratègies que consiteixen a solucionar problemes reals, analitzar situacions, treballar cooperativament... És un tipus d'aprenentatge que se sustenta en els constructivisme, la comunitat pràctica, el pragmatisme (Dewey)... i sol recórrer bastant a les noves tecnologies (metàfores d'us dels ordinadors).

Així doncs, en relació amb les TIC, podríem dir que aquestes esdevenen un recurs en la mesura que permeten aplicar el coneixement après i integrar-lo en la seva posada en pràctica.

Pel que hem estat parlant posteriorment, hem arribat a la conclusió que aquest aprenentatge està poc present actualment a l'escola. Tots hem estat d'acord en que hem d'intentar que quan ensenyem partim sempre de situacions pràctiques i específiques que demanin buscar una solució, ja que d'aquesta manera els aprenentatges seran significatius. Tanmateix també hem estat tots d'acord en el fet que cal assolir uns continguts i, per tant, tampoc no disposem del temps material per treballar-ho tot així. 

En la meva opinió, penso que tot i que realment potser si que és difícil treballar-ho tot d'aquesta manera, hauríem d'intentar que fos el plantejament de fons de tot el que ens proposem treballar a l'aula, és a dir, buscar sempre situacions on els nens puguin aplicar allò que estan aprenent i, per tant, li donin una utilitat. El nostre objectiu com a mestres mai hauria de ser que els alumnes acumulessin continguts, sinó que els integressin en xarxes de coneixements que els permetessin comprendre, analitzar, reflexionar i intervenir en el món que els envolta. Per això mateix aprendre mai pot ser igual a transmetre i memoritzar, sinó que ha de ser igual a construir, relacionar i aplicar.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Aprenentatge invisible

El grup de la Maria Garcia, la Mónica Gutiérrez, la Tamara Herrera i en Pere Mussoll han començat la seva intervenció fent-nos un pregunta: Som conscients de tot el que aprenem?

Aquest grup ens ha parlat avui sobre el concepte de l'Aprenentatge invisible, un terme que fa referència a tot allò que aprenem sense adonar-nos. Perquè ens féssim una idea, han comparat el nostre aprenentatge global amb un iceberg i ens han explicat que l'aprenentatge invisible correspondria a la part que queda per sota l'aigua, és a dir, al tros més gran. Així, ens han ressaltat la idea que darrere de tot el que aprenem hi ha molts factors dels quals no som conscients i també hi són. Així, podríem dir que és el que anem aprenem sense adonar-nos i fa tant referència tant al mètode com al contingut. Cristobal Cobo i John Moravec el defineix com un aprenentatge de 360º.

Seguint aquesta idea, cal que tinguem clar que aquest aprenentatge és impossible evitar-ho en la mesura que no és intencional ni per part de qui ensenya ni de qui rep l'ensenyament.

Després de la presentació, hem estat parlant que com a metres hem de tenir en compte aquest aprenentatge per ser el màxim de conscients sobre el que fem i el que diem, perque tot ensenya. Un frase que ha dit el professor Xavier Àvila i que penso que resumeix a la perfecció aquesta idea és que l'educació d'alguna manera et surt, la sues.

Pel que fa al paper de l'escola i les TIC, cal que tinguem en compte que els nens no només aprenen allò que ens hem proposat de forma pautada sinó que tot té aprenentatges implícits. Així el mètode que utilitzem per ensenyar uns continguts o els recursos que fem servir, faran que l'alumne aprengui una sèrie d'elements que serien diferents si aquests mètodes o recursos triats fossin uns altres. Un exemple on això es veu molt clar és amb els contes. Si explico un conte on els protagonistes estan en un lloc desconegut i senten apropar-se algú i s'amaguen o es preparen per defensar-se, estic ensenyant de manera subliminal als nens que hem de tenir por d'allò que no coneixem. En canvi, si els protagonistes de la meva història senten apropar-se algú i decideixen sortir a conèixer-lo i es fan amics, la idea que s'emporten els nens pel que fa al desconegut és radicalment diferent.

Així doncs, com a mestres hem de mesurar molt bé les nostres intervencions i aportacions  i, sobretot, cal que siguem coherents amb els que diem i amb la nostra forma d'actuar.

Aquí teniu un enllaç a l'entrada que ha fet aquest grup al bloc de +3TIC.

Aprenentatge significatiu

Avui a UDTIC el grup format per la Paula Antonell, en Xavier Costa, en Josep Fosalba i l'Òscar Garcia ens ha exposat què és l'Aprenentatge significatiu. Aquí teniu l'enllaç a l'entrada de +3TIC i l'enllaç a la presentació que van fer servir.

Com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge que parteix dels coneixements previs dels alumnes i els modifica i amplia. En aquest aprenentatge l'alumne té un paper actiu, ja que ha de connectar allò nou amb allò que ja sap, és a dir, ha de construir el coneixement mitjançant l'assimilació i l'acomodació dels nous conceptes. A més a més, les activitats han de estar contextualitzades i l'alumne ha d'entendre perquè li serveix allò que està aprenent.

Seguint aquesta idea, el paper de l'escola ha de ser apostar pel treball obert, que motivi l'alumne, que guardi relació amb l'entorn, que potenciï la creativitat dels nens...

Quant a les TIC, aquestes són un recurs per reforçar aquesta manera d'entendre l'aprenentatge. Així hem de buscar programes i situacions on els alumnes puguin ampliar el seu coneixement a partir de les seves idees prèvies. Un programa que ens han presentat que presenta aquestes característiques és QUÍDAM de Margarita Fortuny.

Al debat que hem iniciat posteriorment hem estat parlant de la importància del fet que aprendre no és només saber-ho fer, és a dir, adquirir la mecànica, sinó que també cal entendre què fem, com ho fem, perquè ho fem així... Tots hem estat d'acord amb el fet que aquest concepte va lligat a la idea de Zona de Desenvolupament Proper de Vygotski, ja que l'aprenentatge significatiu està situat dins la zona que puc aprendre i només s'aprèn realment en interacció amb els altres i vinculant allò que se sap amb allò nou.

Learning by doing

Avui a UDTIC ens han parlat sobre el Learning by doing, una teoria defensada que afirma que aprenem fent.

Així, tal com ens explicaven, actualment per fer un examen, se'ns demana que memoritzem, però aquest aprenentatge memorístic a la llarga se'ns oblida. En canvi, el que aprenem fent, no se'ns oblida.

En aquesta entrevista d'Eduard Punset a Roger Shank al programa al Programa de TV2 Redes es recull la importància d'aquest nou concepte. Una de les idees claus que prensenta és que educació ha de ser igual a tutoritzar els estudiant en el que fan perquè pugin millorar-ho.

En aquest sentit les TIC han de ser un recurs que ajudi als alumnes en aquest "fer" i els mestres i l'escola els han de guiar en l'ús dels recursos per a poder aprendre, enlloc de donar tant continguts teòrics. L'emfàsi ha d'estar en aprendre a fer.

Després de veure aquest vídeo hem realitzat una petita posada en comú sobre el que hem après de forma pràctica: llegir, escriure, parlar en altres idiomes, experiments als laboratoris, esport/jocs, instruments, cuinar... Hem vist que tots aquests aprenentatges no els hem oblidat i llavors hem iniciat un petit debat petit debat sobre el tema. 

En primer lloc, tots hem estat d'acord amb la necessitat que les classes han de ser més pràctiques, ja que saber la teoria no ens fa necessàriament dominar un tema. En canvi, aprendre fent, ens permet experimentar, equivocar-nos, corregir els nostres errors i millor. Aprendre d'aquesta manera difícilment s'oblida.

Tanmateix també hem convingut que cal que tinguem en compte que tot no es pot aprendre de forma pràctica i que les escoles avui en dia no saben com fer-ho, ja sigui per faltes de recursos, espai... 

En la nostra opinió, les escoles no opten gaire per aquest mètode perquè els és més complicat saber exactament què ha après cada alumne i perquè realment l'organització i els mitjans són un problema. Pel que fa a aquest últim punt, creiem que una possible solució seria fer més sortides o aprofitar les pròpies experiències dels alumnes per acostar una mica més la pràctica a les aules. 

Així, tots hem estat d'acord en que és necessari un canvi el les metodologies si realment volem que els aprenentatges que fan els nostres alumnes siguin reals.


Eduació formal, no formal i informal

Des de l'assignatura d'UDTIC ens hem decidit treballar sobre diferents elements que cal tenir en compte quan parlem d'aprenentatge. Al nostre grup ens han proposat treballar l'aprenentatge formal i informal, i nosaltres hem decidit incloure també en la nostra recerca l'aprenentatge no formal. En aquesta entrada al bloc de +3TIC podeu veure els resultats de la nostra cerca.

Després del debat dut a terme a classe a ran de la nostra presentació, penso que com a mestres és important que tinguem en compte el fet que els nens viuen en un context i que tot educa. Des de fa molts anys el coneixement ja no està només dins les quatre partes de l'escola, sinó que és a tot arreu i l'escola no pot ser aliena a aquest fet. Els nens van pel carrer i llegeixen anuncis, veuen com es comporten els altres, aprenen de com actuen les persones que els envolten, respiren una sèrie de valors a casa, quan s'entrenen amb l'equip...

Així doncs, com a mestres, cal que tinguem present aquesta realitat i adaptem la nostra intervenció al que viuen els nens, per tal que la seva educació sigui el màxim de global possible. Un bon exemple que ha aportat una companya de classe és el cas d'una mestra que mirava les sèries que seguien els nens de la classe per poder parlar posteriorment amb ells sobre el que passava. També cal que tinguem cura del que diem, de com ens comportem i del material que fem servir, ja que els nostres alumnes també ho perceben i, per tant, n'aprenen. No podem oblidar que per a ells som models de conducta i, per tant, hem de ser el millor exemple.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Aprenentatge entre iguals

Avui a UDTIC, el grup de l'Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa ens han parlat de l'Aprenentatge entre iguals. En aquest enllaç podeu veure la seva entrada al bloc de +3TIC.

L'aprenenatge entre iguals és aquell que té lloc entre persones que es troben si fa no fa a la mateixa alçada pel que fa a la seva situació d'aprenentatge. En aquest context, es poden donar tres possibles escenaris:
  1. Tutoria: els nivells/ habilitats són diferents. Ex: Apadrinament lector
  2. Col·laboració: els nivell/ habilitats són molt similars)
  3. Cooperació: el nivell/ habilitats són iguals.
Des de l'escola, l'aprenentatge entre iguals és important en la mesura que responsabilitza l'alumne del procés d'aprenentatge. Així mentre un ensenya a l'altre, reforçant i compartint el que sap, el segon rep l'atenció individualitzada que necessita. En aquest sentit, les TIC són un recurs que ens ajuda a la seva posada en pràctica.

En el debat que hem iniciat posteriorment ens hem preguntat si és una pèrdua de temps dedicar espais perquè els alumnes expliquin i comparteixin coneixements. Tots hem estat d'acord que no per diversos motius:

En primer lloc, hem arribat a la conclusió que l'aprenentatge entre iguals és una bona metodologia d'atenció a la diversitat, en la mesura que freqüentment els alumnes, en trovar-se en la mateixa Zona de Desenvolupament Proper, passen tots pels mateixos obstacles i sovint troben maneres de comprendre'ls o solucionar-los que els són més properes i més fàcils d'entendre que les que proposa el mestre.

En segon lloc, creiem que es positiu en la mesura que dóna més protagonisme a l'alumne i l'ajuda a entendre que tothom té coses a aportar i que tots podem aprendre dels altres.

Per últim, creiem que és important perquè responsabilitza a l'alumne en la seva tasca i ens ajuda a formar alumnes disposats a ajudar i a cooperar.

Lifelong Learning

Avui a UDTIC, la Regina Beltran, la Mónica de Haro i l'Adrià Pérez ens han presentat el concepte de  Lifelong learning. Aquí teniu un enllaç a la presentació que ha elaborat l'Adrià fent ús de prezi i l'entrada al bloc de +3TIC.


Així, tal com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge té lloc al llarg de tota la vida, a la idea de la necessitat d'estar formant-se i actualitzant-se de manera continuada.


En aquest sentit, ens han explicat que segons el seu punt de vista, l'escola, hauria d'ensenyar actituds que duressin per tota la vida, de manera que els nens s'adonessin de la importància de no deixar d'aprendre i en tinguessin ganes tot la vida. D'aquesta manera, l'escola s'hauria de centrar en treballar aquests valors i en oferir els recursos per poder dur a terme aquest aprenentatge continuat. Una manera de fer-ho seria per mitjà de les TIC, ja que aquestes ens ofereixen un nombre il·limitat d'eines que permet configurar el propi PLE.

En el debat que hem iniciat posteriorment tot hem estat d'acord en el fet que com a mestres hem d'aconseguir que els nostres alumnes tinguin la il·lusió i les ganes de no deixar d'aprendre, i que siguin conscients de la importància de saber. Així doncs, cal que fem entendre als nens que el fet d'haver memoritzat un concepte no és garantia que el recordin tota la vida i que també és important anar actualitzant allò que saben. També hem arribat a la conclusió que aquesta manera de pensar encara no es treballa prou a les escoles i que aquestes haurien de començar a donar menys continguts i a centrar-se més en oferir recursos als nens per tal que anessin configurant els seus PLEs progressivament.

En la meva opinió és molt important educar els alumnes en el lifelong learning per tenir èxit a la vida, però ja no nomé a nivell professional, sinó sobretot a nivell personal, jal fet que voler saber més i la voluntat de no deixar d'aprendre ens omple com a persones.


Aprenentatge autònom

Avui a UDTIC, el grup l'Esther Aldehuela, la Clara Boix, en Roc Molina i en Pau Nin, ens ha parlat sobre el concepte d'aprenentatge autònom. Ens han explicat que aquest concepte fa referència al fet d'aprendre per iniciativa pròpia.

Com a elements positius, han destacat que:
  • s'adapta les necessitats de cadascú.
  • potencia la creativitat i la innovació.
  • afavoreix una actitud proactiva en la que mai es deixa d'aprendre.
Com a aspectes negatius, sobretot han fet referència a que:
  • no és avalat, és a dir, no atorga cap certificat.
  • cal haver après prèviament a destriar i validar la informació.

Pel que fa al paper de l'escola en l'aprenentatge autònom, ens han explicat que aquest s'hauria de centrar sobretot en ajudar els nens a adquirir aquesta autonomia, presentant-los diferents recursos d'on poder extreure informació, guiant-los en el procés i mostrant-los com seleccionar-la i validar-la.

Seguint aquesta idea, les TIC juguen un paper molt important, ja que permeten que cada nen configuri el seu PLE i, per tant, són una font inestimable de recursos

Posteriorment hem iniciat un petit debat al voltant d'aquest concepte. En primer lloc tots hem estat d'acord que cal que siguem conscients del fet que els nens aprenen un munt de coses a través de l'ordinador i que, per tant, és important que des de l'escola els ajudem a trobar les seves pròpies fonts de recursos.

Posteriorment s'ha iniciat un debat sobre la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge. Per mitjà del diàleg hem arribat a la conclusió que sovint lliguem erròniament la idea d'autonomia amb la manera d'aprendre. Així hem decidit que la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge resideix en el fet que el primer implica que la motivació sorgeix d'un mateix i que un mateix és qui busca els recursos per aprendre, els quals també poden ser altres més experts que jo mateix. En canvi, creiem que el segon terme fa més aviat referència a tot allò que aprenem pel nostre compte sense que ningú no ens ajudi.


Hem acabat aquest petit debat amb la idea que l'oposat a aprenentatge autònom és aprenentatge dirigit.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Organitzant el coneixement amb Prezi

Avui a classe hem estat treballant un programa per fer presentacions anomenat Prezi. Quant a la utilitat, és semblant al PowerPoint, però la principal diferència és que mentre aquest es basa en una successió de diapositives, Prezi només conté una sola diapositiva i la presentació consisteix en anar fent zoom en les diferents parts.

Aquí us deixo un vídeo explicant Prezi i un enllaç on trobareu com fer-lo servir.



Posteriorment, hem dedicat la resta de la sessió a elaborar una presentació sobre el tema de l'aprenentatge que vam estar treballant en grups el darrer dia. Nosaltres vam tractar l'educació formal, informal i no formal. Aquí teniu un enllaç a la presentació realitzada amb prezi.

Segons la meva opinió Prezi és un programa molt interessant, si més no per tenir en compte a l'hora de realitzar presentacions. En primer lloc perquè penso que capta molt més l'atenció de l'audiència en estar en constant moviment i en poder visualitzar com es conecten unes idees amb les altres. A més a més, permet l'emmagatzematge online  i l'edició compartida, punt molt interessant en la realització de treballs en grup.

Quant ha inconvenients, durant la realització de la presentació he pogut observar que requereix una millor planificació prèvia que el PowerPoint, ja que qualsevol canvi afecta tot el conjunt. Un altre punt feble que li veig és que trobo que mareja una mica, amb tant de moviment i zoom. Penso que aquest fet que s'hauria de tenir en compte en presentacions molt dinàmiques o amb segons quins públics.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Diferents concepcions sobre l'aprenentatge

La idea de l'aprenentatge ha canviat molt els darrers anys. Així, la sessió d'avui l'hem dedicat a parlar sobre aquest tema i a aprofundir sobre les diferents idees que se'n deriven.

En primer lloc, tots els grups hem elaborat la nostra pròpia definició d'aprenentatge i l'hem compartit al fòrum de l'assignatura. El nostre grup, format per la Nuria Maldonado, el Sergio Rella, l'Isaac Serrano i jo mateixa, entén que L'aprenentatge és un procés psicològic que consisteix a modificar i/o ampliar els constructes previs per comprendre el món i adaptar-te o actuar-hi.  

Aquest procés es produeix quan hi ha alguna incoherència entre el que sabem i el que estem observant. En aquest moment té lloc el conflicte cognitiu. A partir d’aquí l’alumne analitza aquesta informació i l’organitza, o bé creant nous esquemes de coneixement, o bé modificant i/o ampliant els esquemes que ja té.

Posteriorment, cada grup ha iniciat la recerca d'un tema en concret. El nostre grup ha investigat sobre l'educació formal, informal i no formal i les implicacions que hi té pel que fa a l'escoles i a l'ús de les TIC. Hem publicat els resultats de la nostra recerca al següent enllaç del bloc +3TIC. Per últim, he recollit les meves pròpies conclusions en la següent entrada.

La resta de temes que ens hem proposat treballar han estat els següents: