El lenguaje y las lenguas - Tuson, J

Des de l'assignatura de COED ens han proposat la lectura del capítol El lenguage y las lenguas del llibre de Tuson Lingüística (1984).

En aquest capítol Tuson exposa que tots els éssers humans ens comuniquen per mitjà d’una o altra llengua i que, per tant, la humanitat té la capacitat del llenguatge, un mitjà de comunicació i expressió diferent a qualsevol altre. Justifica aquesta idea afirmant que és diferent no només quantitativament, sinó que també qualitativament, ja que s’organitza a diferents nivells i a més comporta creativitat.

Així Tuson afirma que només els éssers humans disposem d’un instrument que ens permet l’expressió verbal d’un nombre il·limitat de coses i que ens fa possible al·ludir a aquestes en la seva absència (parla desplaçada).

Per últim, l’autor enumera els elements que per a ell defineixen el llenguatge de manera general. Aquests elements són:

• El llenguatge i l’organització de l’entorn: el llenguatge és l’eina que ens permet reduir i ordenar les percepcions de l’entorn.
  

• El llenguatge i el pensament: el llenguatge és un element bàsic en la construcció del pensament i, particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.
  

• El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport indispensable de la memòria, tant individual com col·lectiva. És el que ens permet transmetre coneixements i no haver de començar de zero cada cop.
  

• El llenguatge i l’autoexpressió: el llenguatge ens permet l’autoexpressió (diàleg amb nosaltres mateixos) i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
  

• El mitjà més extens: el llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència. Podem passar les imatges a paraules però el mateix a l’inversa provocaria una pèrdua de significat.

Així, el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el factor bàsic que ens constitueix com a ésser humans i presenta totes les característiques anteriors.

El fet comunicatiu

A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments.

Per a realitzar l'activitat, ens hem dividit en grups i cada grup a treballat un dels textos. Després de valorar dins el grup el text que ens havia tocat, hem explicat la idea principal a la resta de la classe i entre tots hem comentat el que ens semblava.

El fragment que he valorat amb el meu grup és el capítol Un tramvia anomenat text del llibre de Víctor Pagès Un tramvia anomenat text (1998) i parla del procés de comunicació i els problemes o incidències que hi apareixen, sobretot centrant-se en l’emissió i la recepció dels textos escrits.

L’autor explica que en l’emissió i la recepció d’un missatge intervenen diferents factors com el soroll, el grau de coneixement del codi i la coincidència del context entre l’emissor i el receptor. Aquests elements poden donar lloc a que un únic text sigui portador de diferents missatges.

Per a explicar aquesta idea, l’autor fa ús de diferents campanyes publicitàries on degut al soroll, al context o al codi, el missatge i la intenció de l’emissor no arriben al receptor.

Un exemple és la campanya de conscienciació per la sequera de l’Ajuntament de Barcelona: L’aigua escasseja. No te’n rentis les mans. Pagès explica com el “desconeixement” del codi o la pertinença a un context diferent van portar a la interpretació errònia que l’Ajuntament de Barcelona demanava l’abandonament de la pràctica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència del problema.

La resta de textos eren:

• el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).
  

• el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).
  

• un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.
  

• el capítol Una imatge val més que mil paraules del llibre de Jesús Tuson Una imatge no val més que mil paraules (2001).