UDTIC Tarda: El Pla TAC de Centre

L'aplicació del Pla TAC a la meva escola de pràctiques

Com moltes altres, la meva escola de pràctiques es troba a mig camí en la integració de les TIC al currículum, segons el que proposa el Pla TAC de centre. 

En primer lloc, he pogut comprovar que l’escola ha superat la visió de les TIC únicament com a recurs o com a contingut, ja que aquestes tenen un plantejament tant vertical (ensenyament de les TIC com a contingut) com horitzontal (ús de les TIC des de les diferents àrees) en el currículum de l’escola. 

Pel que fa a la mediatització de l’ús de les TIC, he pogut observar que les barreres de primer ordre són inexistents, ja que generalment no es donen problemes de tipus operatiu i, en cas afirmatiu, aquest són ràpidament gestionats pels membres de la Comissió d’Informàtica. Tanmateix, seria un error pensar que pel fet que al centre no es donen aquestes barreres, la innovació i el canvi metodològic estan garantits. I és justament en aquest sentit on apareixen les barreres de segon ordre. Els mestres no han estat capaços de realitzar el canvi organitzatiu i metodològic que demana la integració útil i eficaç d’aquests recursos. Així, en molts casos, les seves classes continuen essent essencialment igual que eren abans de la incorporació de les TIC, i aquestes només són utilitzades de tant en tant per a la realització d’algun exercici. Per aquest motiu, és molt important que tots els membres del professorat participin en l'elaboració del Pla i tinguin una visió clara sobre allò que es proposen i el temps que necessiten per dur-ho a terme.

Quant a la creació d’un EVEA, l’escola encara no en té, tot i que des de l’any passat tenen Intranet. Els membres de la Comissió d’Informàtica són conscients de la seva importància i, per aquest motiu, han decidit iniciar aquest any les reflexions del Pla TAC al claustre per decidir si l’incorporen o no. 

Un altre punt a millorar pel que fa l’ús de les TIC és que l’escola no forma part de cap projecte col·laboratiu amb altres centres, tot i que actualment estan debatent la utilització dels blocs de classe. Seguint aquesta idea de compartir experiències i recursos, els mestres em confessen que sovint hi ha cert rebuig a fer servir les noves tecnologies davant la dificultat de trobar bons materials entre l’allau d’informació que reben. Afirmen que, a banda de MerLí, seria interessant crear una espècie de biblioteca de recursos multimèdia que puguin ser emprats en l’àmbit educatiu.

Per últim, pel que fa a l’anàlisi de l’ús dels recursos i a la seva posada en comú entre els docents, podríem dir que a l’escola no es dóna de manera oficial, però que sí és cert que els mestres comparteixen experiències i pràctiques, tot i que, tal com s’afirma des de la Comissió, és important establir uns criteris de treball comuns per a tothom. Aquest és un element pendent de revisar de cara a la reflexió del Pla TAC.

La competència digital a l'educació primària

Avui ha classe hem estat parlant de la competència digital a primària i el professor Xavier Àvila ens ha presentat dos documents: el llibre de Miquel Àngel Prats (coord.) La competència digital a l'educació primària i el El Pla TAC de Centre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat que coneguéssim què se'ns demana des de l'administració en aquest àmbit i que poguéssim valorar les nostres escoles de pràctiques.

Així, el primer document ens parla de la necessitat d'una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l’escola, ja que avui en dia la tecnologia encara es viu amb una gran excepcionalitat dins l’aula i hi ha tendència a veure les TIC com a instruments, eines o aparells tecnològics. Tanmateix, al llibre també se'ns avisa del fet que el procés d’e-a no millora només pel fet d’introduir les TIC a l’aula, sinó que cal que respongui a uns objectius, a uns continguts i a una selecció acurada del programari i el maquinari adequats.

Per a Gros (1999) hi ha dues formes de conceptualitzar l’ús de l’ordinador i les TIC a l’escola. La primera seria l'alfabetització digital, és a dir, el tractament de les TIC com a contingut, amb la finalitat de proporcionar coneixements bàsics per a la utilització de les TIC com a usuaris. En aquest cas els continguts a treballar serien els components i principis de funcionament de l’ordinador, els llenguatges de programació, els entorns operatius i les seves aplicacions, el funcionament i la configuració dels principals perifèrics, l'ús de les aplicacions bàsiques d’Internet i les eines per crear continguts Web. (Prats, 2009, p.30).

La segona tindria a veure amb l'ús de les TIC com a recurs, és a dir, com a mitjà didàctic per aprendre altres conceptes i continguts. Dins d'aquesta podem distingir dues modalitats: aprendre de l'ordinador, és a dir, l'ordinador com a font d'informació i en aquests cas la finalitat del seu ús és al transmissió de coneixement, o aprendre amb l'ordinador, és a dir utilitzar-lo per fer un aprenentatge. En aquest sentit trobem les aportacions de Crook sobre les quatre metàfores de l'ús dels ordinadors.

Posteriorment, se'ns recorda la definició de competència com les capacitats que permeten posar en joc tot un seguit de coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre problemes o situacions complexes. Així, per tenir alumnes digitalment competents  hem de proporcionar-los situacions en que hagin de posar en pràctica els seus propis coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre-les amb solvència.

Així doncs, treballar la competència digital a primària requereix dos 2 grans plantejaments (Prats, 2009, p.40):

1. Plantejament vertical, que fa referència a ensenyar les bases  per “llegir i escriure” a més a més de buscar visió reflexiva i crítica del seu impacte.

2. Platejament horitzontal, que fa referència a l'ús de les TIC com a suport a les altres assignatures/ activitats

Quant al segon document, el Pla TAC de Centre, aquest va ser elaborat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’orientar les escoles en la implantació de les TIC i en la seva integració dins el Projecte Educatiu de Centre (PEC). En aquest document es presenten, doncs, unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica (Fornell & Vivancos, 2009, p. 8).

El Pla TAC de Centre consta de diferents apartats. El més interessant per la qüestió que ens ocupa en aquest moment és el quart, on es posen de manifest un seguit de punts sobre els quals cal reflexionar pel que fa a l’ús de les TIC a l’escola.

En primer lloc, al document se’ns parla del paper de les tecnologies dins l’aula i la seva evolució durant els darrers 30 anys. Així, mentre que durant els anys 80 les TIC eren considerades únicament com a objecte d’estudi, ja a partir dels 90 van començar a ser vistes com un recurs més per contribuir a l’aprenentatge i es va fer palesa la necessitat d’integrar-les al currículum. Darrerament, cada vegada s’ha fet més evident que la seva implantació no passa per introduir alguns exercicis que n’impliquin l'ús, sinó de trobar els continguts i les tecnologies que facilitin l’assoliment de l’aprenentatge per part de l’alumnat. Així doncs, seguint aquesta idea, s’evidencia el fet que és l’alumne qui es troba al centre de l’aprenentatge i les TIC només són un recurs.

En segon lloc, el document ens demana reflexionar sobre els factors que mediatitzen l’ús de les tecnologies en un centre educatiu. En aquest sentit, ens parla del professorat com a element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives i ens presenta dos conceptes: les barreres de primer ordre i les barreres de segon ordre. Pel que fa a les primeres, aquestes queden definides al Pla com aquells obstacles que no depenen exclusivament del professorat, sinó que són del tipus operatiu i fan referència al grau d’accés als ordinadors, connexions i programari; a la disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies, i al grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques (Fornell & Vivancos, 2009, p. 14).

Quant a les barreres de segon ordre, aquestes són del tipus metodològic i fan referència a les creences del professorat en relació a l’ensenyament-aprenentatge, al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu i al tipus de pràctiques metodològiques que adopten (Fornell & Vivancos, 2009, p. 14).

En tercer lloc, al document se’ns parla de la necessitat de conèixer els continguts digitals que tenim a l’abast, ja que aquests sovint són una àmplia font de recursos tant de programari específic com de pràctiques educatives. Tenint en compte aquest fet, el Departament d’Ensenyament ha creat MeRLí, un catàleg de recursos educatius digitals, amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials didàctics de diverses biblioteques de recursos digitals (edu365, Quaderns Virtuals, JClic, Edu3, Alexandria...) (Fornell & Vivancos, 2009, p. 15).

En quart lloc, el Pla TAC ens presenta les plataformes de centre com a element indispensables per a la implantació de les TAC. Seguint aquesta línia, el document ens parla dels Entorns Virtuals d’Ensenyament-Aprenentatge (EVEA), uns espais virtuals que permeten als alumnes poder accedir als continguts digitals, tant dins com fora del centre, participar en fòrums, compartir coneixements... i als mestres portar un seguiment individualitzat de l’evolució dels alumnes.

Per últim, al document se’ns demana reflexionar no només sobre quins equipaments són necessaris, sinó també sobre l’ús que se’ls hi dóna, és a dir, establir quan l’ús de les tecnologies és indispensable, quan és un recurs i quan és secundari. Compartir aquestes idees entre el professorat pot portar a l’aclariment de dubtes i a la millora de la pràctica educativa.

En la meva opinió és molt útil que les escoles disposin d'un document com el Pla TAC, ja que la meva sensació és que sovint es troben perdudes i les classes d'informàtica es redueixen a ensenyar la utilització de programes. Amb aquest document, doncs, les escoles ja tenen els elements amb els que s'han de centrar si realment volen que les TIC estiguin integrades al currículum de manera transversal.