Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pissarres Digitals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pissarres Digitals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de desembre del 2011

Les pissarres digitals i les llengües

Avui el grup de la Regina Beltran, l'Estel Gamisans, la Tamara Herrera i l'Helena Prim, han exposat el seu treball sobre l'ús de la pissarra digital per ensenyar llengües. 

Per presentar-nos el tema han decidit, a través d'un PowerPoint compartit, dur a terme diverses activitats on s'observaven diferents usos de la pissarra. En la primera, han fet servir una metodologia força tradicional i han fet servir la pissarra digital com si fos la pàgina del llibre, subratllant i destacant idees i completant exercicis.

En la segona activitat ens han demanat que entre tots redactéssim un conte en anglès. Un per un havíem d'anar sortint a la pissarra i escrivint una frase. 

La tercera activitat consistia a resoldre endevinalles i la pissarra ens mostrava si eren o no correctes i la darrera ens demanava que relacionéssim cada part del cos amb el seu nom en anglès

Posteriorment ens han fet omplir per grups una graella on ens demanaven el rol del mestre, el de l'alumne i el tipus d'aprenentatge i ens han parlat d'Alexandria, una web on podem trobar material per treballar amb la pissarra digital i que ja està classificar per nivell educatiu, àmbit competencial i àrea.

Com ja he comentat en altres entrades, considero que les pissarres digitals són un recurs molt valuós que permeten que el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui molt més actiu i relfexiu per part dels alumnes, sempre i quant el seu ús impliqui un canvi en la metodologia de l'aula. Si, per contra, ens limitem a fer un ús de la pissarra digital que podríem fer amb la pissarra tradicional l'estem desaprofitant, ja que no estem introduint cap millora en la nostra intervenció. Així doncs, cal que no oblidem que la pissarra és només un suport i que cal que aprenguem a fer-lo servir i ens interessem tant per crear noves activitats segons les nostre necessitats com per conèixer allò que ja existeix i tenim al nostre abast. En aquest sentit he trobat a la xarxa aquesta presentació que em sembla molt interessant.

dijous, 15 de desembre del 2011

Les pissarres digitals interactives

La darrera de les presentacions d'avui ha estat a càrrec del grup format per l'Alba Mayol, l'Ethel Nogués, la Marta Pintos i l'Helena Vall i tractava sobre les Pissarres Digitals Interactives (PDI). 

Com que no he pogut assistir, he decidit informar-me sobre la sessió i han estat de gran ajuda les aportacions dels meus companys i el bloc de la Tamara Herrera.
Així doncs, per fer la seva presentació, aquest grup ha fer servir un prezi, on ens han explicat els diferents tipus de pissarres digitals que existeixen (electromacnètica, infraroja, resistiva i òptica i ultrasònica- infraroja). Posteriorment han fet una posada en comú sobre les experiències a les escoles de pràctiques.

En la meva opinió i pel que he vist a l'escola, les pissarres digitals són un recurs excel·lent, ja que ofereixen la possibilitat d'un canvi de la metodologia de l'aula, on l'alumne esdevé el protagonista i es potencia la participació i la col·laboració. A més a més, aquest recurs permet enregistrar les sessions i, si la lletra es prou bona, fins i tots és capaç de traduir-la a estil mecanogràfic. Tanmateix, cal tenir en compte que són força costoses, en molts casos precisen de connexió a Internet, només les poden fer servir un alumne alhora i cal formació del professorat.

En aquest sentit vaig poder observar a la meva escola de pràctiques que la majoria de mestres no li treien gaire profit, ja que l'utilitzaven com una pissarra convencional, sense canviar la metodologia de classe. El que hem van comentar en aquest sentit és que en la seva opinió havien realitzat la formació massa d'hora, ja que quan la van fer encara no disposaven de les pissarres i, per tant, els dubtes els van aparèixer quan ja no tenien a qui consultar. A més a més, em van explicar que perdien molt de temps buscant recursos i que no els hi era pràctic.