El codi oral i el codi escrit

Avui a COED hem treballat les diferències entre el codi escrit i el codi oral i la relació que s'estableix entre ambdós canals a partir del fragment Descriure escriure (1987) de Daniel Cassany.

Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.

Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:

• Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.
  

• Mentre al canal el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).
  

• Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).
  

• Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.
  

• Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).
  

• Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.
  

• Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.

• Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.

Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:

• Pel que fa a l'adequació, al canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius. Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.

• Pel que fa a la coherència, al canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada. Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.

• Pel que fa a la cohesió, al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància. El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.

• Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.

• A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
  

• A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
  

• A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.

• A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.

Quant a la relació que existeix entre el canal oral i l'escrit, hem vist que aquesta ha estat concebuda de diferents maneres al llarg de la història.

Des de l'òptica de la didàctica, trobem tres models: l'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l'aprenentatge i la llengua es presenta monolítica i neutra; l'escrit com a codi segon, on l'oral és primordial i l'única raó de ser de l'escrit és representar l'oral; i l'escrit, llengua, que considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner recolza aquesta última opció.

Des de l'òptica psciolingüística també trobem tres models: el model depenent o tradicional, que considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l'escrit com la seva transcripció gràfica; el model independent, que considera que l'oral i l'escrit són dues de les possibles manifestacions del llenguatge; i el model equipol·lent, que considera que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes i desenvolupen funcions complementàries. Scinto recolza aquest model.

Així, com hem comentat a classe, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral: l'escrit no necessita de l'oral per expressar i comunicar idees i tots dos han de tenir un tracte equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Com a conclusió, podem establir que l'escrit és un codi independent de l'oral. Comparteixen característiques estructural, però realitzen funcions diferents i complementàries.