dissabte, 29 d’octubre de 2011

Treball cooperatiu UDTIC

Des d'UDTIC ens han proposat la realització d'un treball cooperatiu sobre un tema relacionat amb les TIC i amb l'educació. El meu grup, format per l'Adrià Pérez, la Sandra Pérez i jo mateixa, ha decidit treballar els Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge (EVEA). El tema ens va semblar molt interessant en la mesura que es tracta d'una eina que permet al docent organitzar un entorn d'aprenentatge que traspassa les barreres físiques de l'escola i que permet als alumnes ampliar els seus coneixements per mitjà de diferents activitats i interaccions.

Amb el nostre treball ens proposem no només aprofundir en el seu coneixement, sinó també experimentar amb les seves possibilitats com a recurs i investigar, més enllà de les iniciatives de la Generalitat, quin és el seu ús als centres educatius.

Aquí teniu un enllaç al nostre quadern d'equip, on anem deixant constància de l'evolució del nostre projecte.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Aprenentatge situat

Avui a UDTIC el grup de l'Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall ens ha parlat sobre l'Aprenentatge situat. Aquí teniu un enllaç a l'entrada explicativa que van fer al bloc de +3TIC i a la presentació realitzada amb Prezi que ens van passar.

Tal com ens han explicat, l'aprenentatge situat relaciona l'aprenent amb l'entorn i la resta d'aprenents. És significatiu en la mesura que és real i útil. La seva principal característica és que se centra en una sèrie d'estratègies que consiteixen a solucionar problemes reals, analitzar situacions, treballar cooperativament... És un tipus d'aprenentatge que se sustenta en els constructivisme, la comunitat pràctica, el pragmatisme (Dewey)... i sol recórrer bastant a les noves tecnologies (metàfores d'us dels ordinadors).

Així doncs, en relació amb les TIC, podríem dir que aquestes esdevenen un recurs en la mesura que permeten aplicar el coneixement après i integrar-lo en la seva posada en pràctica.

Pel que hem estat parlant posteriorment, hem arribat a la conclusió que aquest aprenentatge està poc present actualment a l'escola. Tots hem estat d'acord en que hem d'intentar que quan ensenyem partim sempre de situacions pràctiques i específiques que demanin buscar una solució, ja que d'aquesta manera els aprenentatges seran significatius. Tanmateix també hem estat tots d'acord en el fet que cal assolir uns continguts i, per tant, tampoc no disposem del temps material per treballar-ho tot així. 

En la meva opinió, penso que tot i que realment potser si que és difícil treballar-ho tot d'aquesta manera, hauríem d'intentar que fos el plantejament de fons de tot el que ens proposem treballar a l'aula, és a dir, buscar sempre situacions on els nens puguin aplicar allò que estan aprenent i, per tant, li donin una utilitat. El nostre objectiu com a mestres mai hauria de ser que els alumnes acumulessin continguts, sinó que els integressin en xarxes de coneixements que els permetessin comprendre, analitzar, reflexionar i intervenir en el món que els envolta. Per això mateix aprendre mai pot ser igual a transmetre i memoritzar, sinó que ha de ser igual a construir, relacionar i aplicar.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Aprenentatge invisible

El grup de la Maria Garcia, la Mónica Gutiérrez, la Tamara Herrera i en Pere Mussoll han començat la seva intervenció fent-nos un pregunta: Som conscients de tot el que aprenem?

Aquest grup ens ha parlat avui sobre el concepte de l'Aprenentatge invisible, un terme que fa referència a tot allò que aprenem sense adonar-nos. Perquè ens féssim una idea, han comparat el nostre aprenentatge global amb un iceberg i ens han explicat que l'aprenentatge invisible correspondria a la part que queda per sota l'aigua, és a dir, al tros més gran. Així, ens han ressaltat la idea que darrere de tot el que aprenem hi ha molts factors dels quals no som conscients i també hi són. Així, podríem dir que és el que anem aprenem sense adonar-nos i fa tant referència tant al mètode com al contingut. Cristobal Cobo i John Moravec el defineix com un aprenentatge de 360º.

Seguint aquesta idea, cal que tinguem clar que aquest aprenentatge és impossible evitar-ho en la mesura que no és intencional ni per part de qui ensenya ni de qui rep l'ensenyament.

Després de la presentació, hem estat parlant que com a metres hem de tenir en compte aquest aprenentatge per ser el màxim de conscients sobre el que fem i el que diem, perque tot ensenya. Un frase que ha dit el professor Xavier Àvila i que penso que resumeix a la perfecció aquesta idea és que l'educació d'alguna manera et surt, la sues.

Pel que fa al paper de l'escola i les TIC, cal que tinguem en compte que els nens no només aprenen allò que ens hem proposat de forma pautada sinó que tot té aprenentatges implícits. Així el mètode que utilitzem per ensenyar uns continguts o els recursos que fem servir, faran que l'alumne aprengui una sèrie d'elements que serien diferents si aquests mètodes o recursos triats fossin uns altres. Un exemple on això es veu molt clar és amb els contes. Si explico un conte on els protagonistes estan en un lloc desconegut i senten apropar-se algú i s'amaguen o es preparen per defensar-se, estic ensenyant de manera subliminal als nens que hem de tenir por d'allò que no coneixem. En canvi, si els protagonistes de la meva història senten apropar-se algú i decideixen sortir a conèixer-lo i es fan amics, la idea que s'emporten els nens pel que fa al desconegut és radicalment diferent.

Així doncs, com a mestres hem de mesurar molt bé les nostres intervencions i aportacions  i, sobretot, cal que siguem coherents amb els que diem i amb la nostra forma d'actuar.

Aquí teniu un enllaç a l'entrada que ha fet aquest grup al bloc de +3TIC.

Aprenentatge significatiu

Avui a UDTIC el grup format per la Paula Antonell, en Xavier Costa, en Josep Fosalba i l'Òscar Garcia ens ha exposat què és l'Aprenentatge significatiu. Aquí teniu l'enllaç a l'entrada de +3TIC i l'enllaç a la presentació que van fer servir.

Com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge que parteix dels coneixements previs dels alumnes i els modifica i amplia. En aquest aprenentatge l'alumne té un paper actiu, ja que ha de connectar allò nou amb allò que ja sap, és a dir, ha de construir el coneixement mitjançant l'assimilació i l'acomodació dels nous conceptes. A més a més, les activitats han de estar contextualitzades i l'alumne ha d'entendre perquè li serveix allò que està aprenent.

Seguint aquesta idea, el paper de l'escola ha de ser apostar pel treball obert, que motivi l'alumne, que guardi relació amb l'entorn, que potenciï la creativitat dels nens...

Quant a les TIC, aquestes són un recurs per reforçar aquesta manera d'entendre l'aprenentatge. Així hem de buscar programes i situacions on els alumnes puguin ampliar el seu coneixement a partir de les seves idees prèvies. Un programa que ens han presentat que presenta aquestes característiques és QUÍDAM de Margarita Fortuny.

Al debat que hem iniciat posteriorment hem estat parlant de la importància del fet que aprendre no és només saber-ho fer, és a dir, adquirir la mecànica, sinó que també cal entendre què fem, com ho fem, perquè ho fem així... Tots hem estat d'acord amb el fet que aquest concepte va lligat a la idea de Zona de Desenvolupament Proper de Vygotski, ja que l'aprenentatge significatiu està situat dins la zona que puc aprendre i només s'aprèn realment en interacció amb els altres i vinculant allò que se sap amb allò nou.

Learning by doing

Avui a UDTIC ens han parlat sobre el Learning by doing, una teoria defensada que afirma que aprenem fent.

Així, tal com ens explicaven, actualment per fer un examen, se'ns demana que memoritzem, però aquest aprenentatge memorístic a la llarga se'ns oblida. En canvi, el que aprenem fent, no se'ns oblida.

En aquesta entrevista d'Eduard Punset a Roger Shank al programa al Programa de TV2 Redes es recull la importància d'aquest nou concepte. Una de les idees claus que prensenta és que educació ha de ser igual a tutoritzar els estudiant en el que fan perquè pugin millorar-ho.

En aquest sentit les TIC han de ser un recurs que ajudi als alumnes en aquest "fer" i els mestres i l'escola els han de guiar en l'ús dels recursos per a poder aprendre, enlloc de donar tant continguts teòrics. L'emfàsi ha d'estar en aprendre a fer.

Després de veure aquest vídeo hem realitzat una petita posada en comú sobre el que hem après de forma pràctica: llegir, escriure, parlar en altres idiomes, experiments als laboratoris, esport/jocs, instruments, cuinar... Hem vist que tots aquests aprenentatges no els hem oblidat i llavors hem iniciat un petit debat petit debat sobre el tema. 

En primer lloc, tots hem estat d'acord amb la necessitat que les classes han de ser més pràctiques, ja que saber la teoria no ens fa necessàriament dominar un tema. En canvi, aprendre fent, ens permet experimentar, equivocar-nos, corregir els nostres errors i millor. Aprendre d'aquesta manera difícilment s'oblida.

Tanmateix també hem convingut que cal que tinguem en compte que tot no es pot aprendre de forma pràctica i que les escoles avui en dia no saben com fer-ho, ja sigui per faltes de recursos, espai... 

En la nostra opinió, les escoles no opten gaire per aquest mètode perquè els és més complicat saber exactament què ha après cada alumne i perquè realment l'organització i els mitjans són un problema. Pel que fa a aquest últim punt, creiem que una possible solució seria fer més sortides o aprofitar les pròpies experiències dels alumnes per acostar una mica més la pràctica a les aules. 

Així, tots hem estat d'acord en que és necessari un canvi el les metodologies si realment volem que els aprenentatges que fan els nostres alumnes siguin reals.


Eduació formal, no formal i informal

Des de l'assignatura d'UDTIC ens hem decidit treballar sobre diferents elements que cal tenir en compte quan parlem d'aprenentatge. Al nostre grup ens han proposat treballar l'aprenentatge formal i informal, i nosaltres hem decidit incloure també en la nostra recerca l'aprenentatge no formal. En aquesta entrada al bloc de +3TIC podeu veure els resultats de la nostra cerca.

Després del debat dut a terme a classe a ran de la nostra presentació, penso que com a mestres és important que tinguem en compte el fet que els nens viuen en un context i que tot educa. Des de fa molts anys el coneixement ja no està només dins les quatre partes de l'escola, sinó que és a tot arreu i l'escola no pot ser aliena a aquest fet. Els nens van pel carrer i llegeixen anuncis, veuen com es comporten els altres, aprenen de com actuen les persones que els envolten, respiren una sèrie de valors a casa, quan s'entrenen amb l'equip...

Així doncs, com a mestres, cal que tinguem present aquesta realitat i adaptem la nostra intervenció al que viuen els nens, per tal que la seva educació sigui el màxim de global possible. Un bon exemple que ha aportat una companya de classe és el cas d'una mestra que mirava les sèries que seguien els nens de la classe per poder parlar posteriorment amb ells sobre el que passava. També cal que tinguem cura del que diem, de com ens comportem i del material que fem servir, ja que els nostres alumnes també ho perceben i, per tant, n'aprenen. No podem oblidar que per a ells som models de conducta i, per tant, hem de ser el millor exemple.