dijous, 22 d’octubre del 2009

Exposició - Qui ets, tu?

Ahir a classe de comunicació oral, escrita i digital va tenir lloc l'exposició Qui et, tu? L'activitat consistia en que cadascú descrivís algú de la classe amb una fotografia o muntatge fotogràfic. Primer els "assistents" a l'exposició expressàvem allò que ens transmetia la foto i després l'autor de l'obra ens deia què havia volgut reflectir. En el següent vídeo en podem veure un exemple:



La veritat és que l'exposició va estar molt bé. Les fotografies eren molt originals i n'hi havia de sorprenentment creatives. A més, l'activitat ens va permetre treballar la descripció així com l'exposició en públic.

Des d'aquest post m'agradaria agrir a la professora, l'Imma Gómez Pallarès, la proposició d'una activitat tan creativa i divertida que ens ha permès treballar aspectes cabdals de la comunicació de manera molt didàctica. La següent presentació és un recull de fotografies de l'exposició.

Seminari - reportatge

Ahir a seminari, el Joan Amat, l'Alba Salinero i l'Albert Valbuena ens van passar un reportatge sobre un nen amb problemes de comportament. Després ens van passar uns qüestionaris per a que reflexionéssim en grups sobre el que havíem vist al vídeo i vam fer un debat on vam aportar les nostres idees i conclusions. Per últim, ens van proposar veure uns altres vídeos a casa i respondre a uns altres qüestionaris per tal de poder iniciar un debat la setmana vinent a partir de les nostres respostes.

Personalment, l'activitat em va agradar molt perquè ens va servir per a analitzar el comportament de l'infant i veure possibles maneres d'actuar. A més, també vam poder discutir sobre els mètodes que s'apliquen al reportatge per redreçar el comportament del nen. Per últim, crec que els vídeos que havíem de veure a casa estan molt bé i es complementen amb el que vam veure a classe perquè s'apliquen estratègies diferents per a solucionar el problema.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El codi oral i el codi escrit

Avui a COED hem treballat les diferències entre el codi escrit i el codi oral i la relació que s'estableix entre ambdós canals a partir del fragment Descriure escriure (1987) de Daniel Cassany.

Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.

Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:
  • Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.
  • Mentre al canal el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).
  • Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).
  • Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.
  • Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).
  • Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.
  • Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.
  • Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.

Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:
  • Pel que fa a l'adequació, al canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius. Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.
  • Pel que fa a la coherència, al canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada. Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.
  • Pel que fa a la cohesió, al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància. El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.
  • Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.
  • A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
  • A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
  • A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.
  • A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.

Quant a la relació que existeix entre el canal oral i l'escrit, hem vist que aquesta ha estat concebuda de diferents maneres al llarg de la història.

Des de l'òptica de la didàctica, trobem tres models: l'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l'aprenentatge i la llengua es presenta monolítica i neutra; l'escrit com a codi segon, on l'oral és primordial i l'única raó de ser de l'escrit és representar l'oral; i l'escrit, llengua, que considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner recolza aquesta última opció.

Des de l'òptica psciolingüística també trobem tres models: el model depenent o tradicional, que considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l'escrit com la seva transcripció gràfica; el model independent, que considera que l'oral i l'escrit són dues de les possibles manifestacions del llenguatge; i el model equipol·lent, que considera que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes i desenvolupen funcions complementàries. Scinto recolza aquest model.

Així, com hem comentat a classe, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral: l'escrit no necessita de l'oral per expressar i comunicar idees i tots dos han de tenir un tracte equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Com a conclusió, podem establir que l'escrit és un codi independent de l'oral. Comparteixen característiques estructural, però realitzen funcions diferents i complementàries.





Les propietats textuals

Avui l'Imma, a COED, ens ha explicat que les propietats del text són les qualitats que té un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Aquestes característiques poden ser descriptives o prescriptives.

Les propietats descriptives són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Són la coherència, la cohesió i l'adequació.
  • La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
  • La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims, el·lipsis de subjectes...
  • L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

Les propietats prescriptives són les característiques que determinen les normes d'ús. Són la correcció i la variació.
  • La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
  • La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

L'Imma ens ha comentat que estudiaríem aquestes propietats des d'un punt de vista contextual i de d'un punt de vista textual i ens ha explicat aquest apartat a partir del fragment de Descriure escriure (1987) de Daniel Cassany.