No fa massa vaig rebre un correu electrònic amb aquesta imatge. En un primer moment em va semblar divertida, però desprès em va fer pena perquè plasma, jo diria que massa bé, la realitat dels mestres d'avui.
Fa anys els pares i l'Estat tenien el deure de donar una bona educació i els nens tenien el deure de treure'n el màxim profit. Tot era qüestió d'esforç i de dedicació: de cara a la societat si algú no treia bones notes la culpa era seva i només seva, el mestre segur que estava fent bé la feina. Ara la situació s'ha capgirat: si tu no treus bones notes, és culpa del mestre, que no sap explicar, que et té mania o que et suspèn. Però una cosa està clara: si hi ha algú que no tingui la culpa, de ben segur que aquest ets tu.
I com hem arribat a aquest punt? Fa uns anys vaig llegir un article al diari que deia que la nostra generació seria una generació perduda, mancada de valors i referents. El motiu segons l'autor, el nom del qual no recordo, era que els nostres pares havien tingut una infància marcada per les normes, els càstigs i els "No" i que ara volien viure a través de nosaltres tot allò que ells no havien pogut. En definitiva: ens donaven la llibertat sense exigir-nos la responsabilitat. Segons l'autor era aquí on residia el problema: es tractava que els nostres pares ens donessin allò que no van tenir amb dosis d'allò que sí van tenir: disciplina.
La veritat és que l'ideal seria, tal com s'extreia de l'article, arribar a un terme mig: implicació per part de l'alumne, del professor, dels pares i de la societat. No es tracta de tornar enrere, als mestres transmissius pujats en les seves tarimes, sinó de recuperar la disciplina i l'ordre dins les aules i fer entendre els nens que tenen el privilegi d'estar sent educats. La culpa és de tots i de ningú: uns diuen que són els mestres els que no se saben imposar, altres que els pares no es preocupen de l'educació dels seus fills i deleguen la tasca compeltament a l'escola, altres que ens trobem en una societat buida de valors, altres que diuen que els nens d'avui en dia no tenen respecte per res i els és igual tot...
Jo crec que no es tracta de buscar culpables, sinó de pregunar-nos quin és el futur que volem i treballar tots plegats per aconseguir-ho. Tal i com hem vist a l'assignatura de societat, família i escola TOT educa i per tant és menester de tots posar-nos mans per feina i canviar la situació actual. Només treballant tots plegat aconseguirem un futut millor. I quin és el futur? L'educació.
