dissabte, 7 de novembre de 2009

On volem anar a parar?


No fa massa vaig rebre un correu electrònic amb aquesta imatge. En un primer moment em va semblar divertida, però desprès em va fer pena perquè plasma, jo diria que massa bé, la realitat dels mestres d'avui.

Fa anys els pares i l'Estat tenien el deure de donar una bona educació i els nens tenien el deure de treure'n el màxim profit. Tot era qüestió d'esforç i de dedicació: de cara a la societat si algú no treia bones notes la culpa era seva i només seva, el mestre segur que estava fent bé la feina. Ara la situació s'ha capgirat: si tu no treus bones notes, és culpa del mestre, que no sap explicar, que et té mania o que et suspèn. Però una cosa està clara: si hi ha algú que no tingui la culpa, de ben segur que aquest ets tu.

I com hem arribat a aquest punt? Fa uns anys vaig llegir un article al diari que deia que la nostra generació seria una generació perduda, mancada de valors i referents. El motiu segons l'autor, el nom del qual no recordo, era que els nostres pares havien tingut una infància marcada per les normes, els càstigs i els "No" i que ara volien viure a través de nosaltres tot allò que ells no havien pogut. En definitiva: ens donaven la llibertat sense exigir-nos la responsabilitat. Segons l'autor era aquí on residia el problema: es tractava que els nostres pares ens donessin allò que no van tenir amb dosis d'allò que sí van tenir: disciplina.

La veritat és que l'ideal seria, tal com s'extreia de l'article, arribar a un terme mig: implicació per part de l'alumne, del professor, dels pares i de la societat. No es tracta de tornar enrere, als mestres transmissius pujats en les seves tarimes, sinó de recuperar la disciplina i l'ordre dins les aules i fer entendre els nens que tenen el privilegi d'estar sent educats. La culpa és de tots i de ningú: uns diuen que són els mestres els que no se saben imposar, altres que els pares no es preocupen de l'educació dels seus fills i deleguen la tasca compeltament a l'escola, altres que ens trobem en una societat buida de valors, altres que diuen que els nens d'avui en dia no tenen respecte per res i els és igual tot...

Jo crec que no es tracta de buscar culpables, sinó de pregunar-nos quin és el futur que volem i treballar tots plegats per aconseguir-ho. Tal i com hem vist a l'assignatura de societat, família i escola TOT educa i per tant és menester de tots posar-nos mans per feina i canviar la situació actual. Només treballant tots plegat aconseguirem un futut millor. I quin és el futur? L'educació.

dimarts, 3 de novembre de 2009

El bullying a les escoles

Avui a seminari L'Anna, la Sandra Canñete, la Sandra Pérez, la Lídia i l'Alba han preparat una dinàmica per tractar un tema d'actualitat: el bullying.

La dinàmica consistia en que tos els membres del grup fèiem de nens tret de dos, que feien de professors. Els que fèiem de nens portàvem un gomet i els que feien de professors ens deien que fessim grups. Llavors havíem d'agrupar-nos pel color del gomet i un de nosaltres es quedava sol. Els que feien de mestres havien de trobar la manera de fer grups i que ningú quedés sol i se sentís apartat de la rsta del grup.

La veritat és que l'activitat es va desenvolupar molt bé i va ser molt amena, tot i que els que fèiem de nens vam adoptar una actitud potser massa "conflictiva" per a un nen de primària. A més l'activitat va provocar un debat sobre quina seria la millor solució per a tractar un problema com aquest a classe. Tot i que van sortir moltes solucions, tots vam estar d'acord en que era important saber si existia un líder d'aquest tipus de comportaments o si la víctima provocava aquestes reaccions en els seus companys. Com que el tema ens va agradar vam decidir que per a la propera sessió portaríem més material sobre el tema per a poder continuar parlant-ne.

Debats universitaris

Des de l'assignatura de COED ens han proposat la realització de debats per tal de posar en pràctica allò que hem après a classe i allò que hem après amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

De cara a presentar l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat.


En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.

El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrargumets i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.

Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic. Jo ja havia participat en una activitat similar a la meva escola i la veritat és que va generar molt d'interès entre els alumnes. Espero que aquesta vagi tan bé com la de la meva escola.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Com parlar bé en públic


Des de l'assignatura de COED, ens van proposar la lectura Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

El llibre explica com s'hauria d'elaborar un bons discurs oral, els elements que haurien d'aparèixer, els que hauríem de tenir en compte tant en l'elaboració del discurs com en l'execució, i algunes claus per fer-lo més atractiu i aconseguir que arribi al màxim nombre de persones.

La veritat és que crec que és tracta d'un llibre molt interessant, però sobretot d'una eina molt útil i imprescindible. Tal com apareix al llibre, avui en dia no es dóna massa importància al fet d'ensenyar a parlar però en canvi es una aptitud que s'exigeix en pràcticament qualsevol sector. Saber parlar ens permet exposar les nostres idees de manera molt més ordenada i acurada, fet que facilita que arribin millor al receptor i influeixin més en ell, si és la intenció.

Així crec que aquest llibre hauria d'ésser una lectura obligatòria de l'ESO o Batxillerat i que s'hauria de donar més importància al fet d'ensenyar a parlar perquè, tot i que és veritat que hi ha gent que neix amb més facilitat per comunicar, amb un manual d'aquest tipus qualsevol que s'hi posi pot arribar a ser un excel·lent orador.

TIC: Rima XXX - Becquer

Avui a TIC ens han proposat l'edició d'un vídeo.

Per a la pràctica de crear un vídeo fent ús dels programes amb els que vam treballar la setmana pasada: l'audacity i el GIMP.

En primer lloc havíem d'escollir un poema, triar una imatge que hi tingués relació i editar-la amb el GIMP. A continuació havíem d'enregistrar el poema amb l'audacity i combinar la grabació amb música de fons. Per últim havíem de crear el vídeo fent ús del movie maker i posar-li subtítols.

Per a la pràctica la Sandra Cañete i jo vam triar la rima XXX de Becquer. Com que el poema parla de l'amor, vam triar la imatge d'un cor i la canço Hero de Mariah Carey. Així és com va quedar el nostre vídeo:


video


Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessat perquè pensava que el movie maker servia només per editar vídeos ja existents però no sabia que permetés editar vídeos a partir d'imatges i so per separat. A més el fet que és puguin posar subtítols el fa encara més útil per a fer vídeos educatius.

Programari

Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens han proposat la creació d'un mapa conceptual sobre el programari fent ús del programa CMAP TOOLS

Pel que fa al programari, he trobat molt interessant el concepte de programari lliure. Així aquesta pràctica m'ha servit, d'una banda, per conèixer més a fons els beneficis que aquest tipus de programari ens aporta. Sens dubte cal felicitar al voluntaris que ja hi treballen i participar en la mesura del possible perquè és gràcies al programari lliure que el coneixement i les oportunitats arriben a un major nombre de persones.

D'altra banda, aquesta pràctica m'ha permès conèixer i familiaritzar-me amb el Cmap Tools. El Cmap Tools és un programa lliure que permet la creació de mapes conceptuals i esquemes. A nivell d'aprenentatge, els mapes conceptuals són una eina molt útil ja que ens permeten ordenar i enllaçar molta informació en poc espai, així com crear esquemes mentals sobre un tema determinat. L'avantatge del CMAP TOOLS és que com que és un programa d'ordinador et permet anar modificant la disposició, el color, la mida... dels diferents conceptes que vas introduint. El programa també et permet afegir explicacions i enllaços a altres pàgines web, així com guardar el mapa conceptual en diferents formats (imatge, pàgina web...) i en diferents llocs (al PC o al seu servidor) per tenir-lo sempre disponible.

Així crec que el Cmap Tools és un programa molt útil perquè ens permet crear mapes conceptuals de manera molt més fàcil i intuïtiva que amb l'eina que incopora el Microsoft Word de Windows. L'únic inconvenient que li trobo és que al desar el mapa conceptual en format web, la informació sobre el concepte deixar d'estar visible.