El museu de la xocolata

El Museu de la Xocolata de Barcelona es va inaugurar l'any 2000 i és el primer equipament d'aquestes característiques a Catalunya. És un dels museus més visitats de la ciutat de Barcelona: des de la seva inauguració ha rebut 445.000 visites. Al Museu podem trobar la informació sobre els diversos aspectes relacionats amb el cacau, com els seus orígens, els mites i les tradicions que l'envolten.

El Museu de la Xocolata compta amb sis àmbits diferents, un obrador i una botiga per comprar records. A l'àmbit 1 es parla del cacau i la xocolata en general, a l'àmbit 2 es parla de la xocolata com un pont entre cultures, l'àmbit 3 està dedicat a l'art i a la creació i hi trobem alguns dels recipients més originals que s'han utilitzat per a servir la xocolata, a l'àmbit 4 es parla sobre els diferents confits que es fan amb la xocolata, l'àmbit 5 compta amb audiovisuals per explicar algunes històries sobre la xocolata, l'àmbit 6 és la sala Barcelona, on s'exposen algunes de les mones i creacions de xocolata més originals i a l'àmbit 7 s'exposen diferents màquines per a la fabricació de la xocolata. A l'obrador es realitzen els diferents tallers dels caps de setmana, els tallers de les escoles i alguns cursos de formació per a professionals.

Per tal de difondre la cultura del cacau, el museu s'organitza diferents activitats i tallers per a tots als públics: activitats setmanals per a grups escolars, tallers permanents per al públic infantil i adult en cap de setmana, celebració de festes d'aniversari, activitats trimestrals, exposicions temporals...

La visita al museu m'ha agradat i sorprès molt ja que m'ha permès conèixer coses sobre el cacau i la confiteria que fins ara desconeixia com les diferents propietats que se li han atribuït al llarg de la història o els diversos recipients que s'han utilitzat per a servir-lo. A més trobo que és una visita interessant per fer des de les escoles ja que el museu ofereix diverses activitats com un taller per a fer rajoles de xocolata acompanyat d'un explicació.

Web 2.0.

Al principi de la conferència sobre el projecte Web 2.0. ens van passar un vídeo sobre l'evolució i la importància de la comunicació en la nostra societat.

A continuació ens van passar un breu qüestionari per valorar el nostre grau de coneixement sobre algunes de les eines informàtiques que tenim a la nostra disposició actualment com el VozMe, l'Aprobbo o el iGoogle, dels quals ens van fer una demostració del seu funcionament.

Per últim, ens van parlar sobre el projecte Web 2.0, la web social. El seu nom fa referència a la segona generació de la Web, centrada en la col·laboració i en l'intercanvi d'informació entre els usuaris de la xarxa. El projecte permet la democratització de l'accés a Internet perquè estableix filtres, fet que proporciona més qualitat; i permet que els lectors es converteixin en lectoautors, tothom pot intervenir. Alguns exemples clars són els blocs, les xarxes socials com el Facebook o els wikis com la Wikipedia o el Youtube. En aquest article podeu trobar més informació del Web 2.0.

En acabar la conferència es va iniciar un debat sobre el "perill" del Web 2.0., de la tecnologia a les escoles i del paper dels mestres respecte les noves tecnologies. Una de les idees que va sorgir és el fet que avui en dia tot evoluciona molt ràpid i per tant, la formació que rebem avui potser no ens servirà demà. Segons la meva opinió ens hauríem de formar de manera que entenguéssim l'essència del funcionament de les TIC, no tant uns programes en concret. Així, hauríem d'inculcar als nostres alumnes la idea que és necessària una formació continuada en tot allò que estudiem.

Una altra de les idees que va sorgir és la del perill que suposa una web social. El fet que puguis compartir tot allò que vulguis pot suposar que exposis la teva vida fins al punt de renunciar a la teva intimitat en favor d'uns minuts de fama. Entre tots vam arribar a la idea que hem d'educar les futures generacions perquè facin un ús responsable d'aquestes noves eines i mostrar-los el que pot suposar renunciar a la intimitat.

En conclusió, el Web 2.0. és un projecte que ens dóna molts avantatges, com la democratització de l'accés a les noves tecnologia, però a l'hora cal una bona educació per fer-ne un ús responsable.

Visita al Cibernàrium

El Cibernàrium és un espai gratuït que ofereix l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu és posar a l'abast de tothom l'accés i el coneixement de les noves tecnologies. Es pretén donar les eines per alfabetitzar tecnològicament els ciutadans i evitar, en la mesura del possible, evitar la fractura digital. Actualment contem amb tres línies d'actuació: el programa Inicia't en Internet, el programa Creix amb Internet i altres itineraris de formació.

El Cibernàrium ofereix programes de formació de curta durada, d'una a quatre hores. Això permet flexibilitat d'horaris, un calendari ajustable a les necessitats individuals, la possibilitat de repetir les càpsules que un vulgui o realitzar-les en l'ordre que es trii.

Cada curs compta amb dos formadors i té un capacitat màxima de 20 alumnes, dos per ordinador.

Durant l'any 2008 van tenir 60.000 participacions, d'unes 10.000 persones i van oferir 84 càpsules. El 56% de les persones que hi van assistir eren dones i el 64% dels assitents eren majors de 40 anys.

Entre els reptes per al futur, es troben l'apertura de noves antenes Cibernàrium, fins a una per Districte el 2010; el trasllat de part de les activitats al 22@, a la Casa de TIC; i la potenciació de la línia Creix amb les TIC.

La iniciativa del Cibernàrium m'ha semblat realment bona perquè suposa una oportunitat per a molta gent per a formar-se en les noves tecnologies i no quedar-se enrere. Avui en dia pràcticament tot està digitalitzat i informatitzat, i el fet de no saber fer servir amb facilitat les eines informàtiques bàsiques és un obstacle, per exemple, a l'hora d'accedir a una feina. Així el fet que sigui gratuït i flexible permet que arribi a un major nombre de persones i que puguin combinar la formació amb la seva vida quotidiana.