dimecres, 28 de setembre de 2011

Les TIC i les Teories de l'aprenentatge

Ja fa temps que ens preguntem com aprenem de l'entorn. Així, al voltant d'aquesta qüestió han anat apareixent al llarg de la història diverses teories que han intentat donar-li resposta.

En primer lloc, trobem la teoria conductisme, la qual va aparèixer a principis del segle XX de la mà de Pavlov, Watson i, posteriorment, Skinner. Segons aquesta teoria, la conducta és externa i observable i és la conseqüència d'una determinada resposta a un determinat estímul. Si la resposta és reforçada positivament (premi) quedarà fixada, mentre que si és reforçada negativament (càstig) s'evitarà. Per tant, podríem dir que, per als conductistes, la conducta s'aprèn. En el camp de l'educació, els conductistes veuen els infants com pàgines en blanc que s'han d'anar omplint de coneixement.

Si portem el conductisme al camp de l'aprenentatge, ens trobem amb uns processos d'e-a transmissius, on el mestre és qui sap i l'alumne qui ha d'emmagatzemar informació. Així doncs, per adquirir coneixement, imperen la repetició i la memorització de continguts. Pel que fa a les TIC, s'utilitzen programes on els alumnes han "d'avocar" el coneixement que han adquirit i sovint reben reforços positius si ho fan bé o reforços negatius si ho fan malament. En aquest darrer cas se sol demanar a l'alumne que repeteixi la tasca fins que la completi correctament. Un exemple de les TIC basades en la teoria del conductisme serien la majoria de Clics del JClic, on es demana a l'alumne que completi un exercicis i un cop els ha finalitzat rep una determinat retroacció depenent com ho hagi.

Posteriorment, va aparèixer la teoria del cognitivisme a partir de les aportacions de Piaget i Vigotsky va ser desenvolupada més endavant per autors com Chomsky o Bandura. L'objectiu d'aquest corrent és l'estudi dels processos mentals que intervenen en la formació del coneixement a partir de la informació que rebem dels sentits (emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i fer ús.

Pel que fa a l'aprenentatge, aquest model teòric creu que aquest es dóna quan el subjecte modifica els seus esquemes mentals en base a la seva experiència i reorganitza la informació emmagatzemada. Un exemple de les TIC basades en aquesta teoria poden ser les mini unitats didàctiques de JClics, on es presenta a l'alumne una informació i aquest ha d'anar-la utilitzant en diferents contextos o els Quaderns virtuals, un recurs on els continguts d'un tema s'organitzen al voltant de diverses activitats que permeten l'alumne posar en pràctica els coneixements que ha adquirit.

Una altra teoria que va aparèixer més endavant i que també es basa en les aportacions de Piaget i Vigotsky és el constructivisme. Tanmateix, es considera que Ausubel n'és el pare, ja que va ser el primer en parlar d'aprenentatge significatiu. Així doncs, aquesta corrent defensa que el subjecte aprèn en interacció amb e seu entorn.

Quan a l'aprenentatge, pels constructivistes aquest ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir del que el subjecte ja sap i han de tenir utilitat per a ell. En aquest sentit, a nivell de les TIC trobem els Projectes Telemàtics Cooperatius, on l'alumne va construint el coneixement cooperativament amb alumnes d'altres centres o les Webquests, que consisteixen en una espècie de gimcanes digitals on l'alumne ha d'anar completant activitats per mitjà de la informació que extreu d'unes pàgines web que li són facilitades.

Per últim, darrerament ha aparegut la teoria del connectivisme, de la mà de Siemens i Downes. Aquesta teoria suposa, com ja vaig comentar en una entrada anterior, que l’aprenentatge es produeix a partir dels coneixement compartits en una xarxa social creada a través de les connexions que possibiliten diversos recursos tecnològics. Així, el connectivisme entén que el subjecte ha d'anar configurant el seu propi  PLE amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement i li permetran anar aprenent de manera autònoma i continuada

Segons aquesta teoria, doncs, no és tant important l'aprenentatge adquirit com la capacitat de crear un entorn d'aprenentatge dinàmic que ens permeti anar reciclant allò que ja sabem i que s'adapti a les nostres necessitat. En aquest sentit les TIC són fonamentals, ja els recursos que ens ofereixen són els que justament ens permeten crear aquestes xarxes. Alguns d'aquests són: Viquipèdia, Twitter, blocs, Youtube, Delicious... Per conèixer més recursos us podeu dirigir a la següent entrada, on comento els recursos que formen el meu PLE.

dilluns, 26 de setembre de 2011

El connectivisme

Avui a l'assignatura d'UDTIC ens han parlat del concepte del Connectivisme, a partir dels vídeos The Networked Student, editat pels alumnes de la professora Wendy Drexler, i El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca.

La teoria del connectivisme va ser introduïda per George Siemens i Stephen Downes i suposa que l’aprenentatge es produeix en formar part d’una xarxa social de gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es materialitza a través de diversos recursos tecnològics, tot i que aquests no tenen importància per si mateixos, sinó per les connexions que possibiliten.

Així doncs, el connectivisme permet l’alumne tenir control sobre el seu aprenentatge i reforçar-lo per mitjà de les connexions que estableix amb els altres.

Abans de començar un aprenentatge, l’alumne ha de crear el seu PLE, amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement. Ha de tenir en compte quins recursos/ fonts utilitza, per tal d’assegurar la validesa de les informacions que rebrà.

Un cop creada la xarxa de la qual pot obtenir informació, pot compartir-la, comentar el que altres han publicat i, fins i tot, publicar les seves pròpies valoracions i reflexions. Així qualsevol que el segueixi, pot beneficiar-se del seu procés d’aprenentatge i aprendre’n també.

Llavors, quin és el paper del mestre en aquest procés? Doncs el d’ensenyar com elaborar aquesta xarxa:

  • Fent de guia quan l’alumne no sap per on avançar.
  • Ensenyant-lo a comunicar-se i a demanar ajuda dels altres.
  • Ensenyant-lo a discernir la informació i els recursos.
  • Ensenyant-lo a fer cerques de manera intel·ligent.

L’objectiu del mestre és que l’alumne aprengui a gestionar tota la informació a la qual té accés, de manera que el seu aprenentatge vagi més enllà d’una matèria específica i no s’aturi mai.

La visualització d'aquests vídeos m'ha fet reflexionar sobre el com aprenem. L'educació mai no hauria d'anar separada de la societat, sinó que hauria de permetre als alumnes comprendre-la i, a més a més, poder-hi intervenir.

Així doncs, avui en dia vivim en la societat de la informació, cada dia arriben a nosaltres milions de noves dades, cada dia el nostre context canvia, es reescriu la història, s'inventen noves eines i d'altres queden obsoletes. La nostra societat és fortament canviant, líquida, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman. Tanmateix, si fem una mirada a les nostres aules, el que hi passa dins no ha canviat gaire pel que fa a l'últim segle. Com podem esperar, llavors, que l'escola doni resposta a les necessitats socials si no s'hi ha pogut adaptar, si no ha evolucionat amb ella?

El problema resideix, doncs, en la didàctica i una possible solució la podríem trobar en el connectivisme. En primer lloc, ensenya a aprendre del món. Ja no es tracta que els nens aprenguin una determinada informació que ha estat seleccionada i considerada "vertadera", sinó que siguin capaços, dins d'aquest caos de dades en el que viuen immersos, de destriar la informació que consideren rellevant, localitzar una sèrie de recursos/ fonts d'on obtenir-la, editar-la, reflexionar i compartir-la, per tal que els altres també en puguin aprendre. D'aquesta manera l'alumne no només té un paper actiu en el seu aprenentatge, sinó que n'esdevé el motor, fet que permet que el procés d'aprenentatge no es deturi mai.

Per tant, incorporar les idees del connectivisme a l'actual manera d'ensenyar a aprendre una bona opció per respondre a les necessitats de la nostra societat i formar alumnes, reflexius i crítics, que tinguin en compte diferents punts de vista i realitats i que utilitzin els seus coneixements per intervenir i millorar la societat.

Acabaré amb un vídeo sobre l'evolució de l'educació que espero que us faci reflexionar sobre els canvis que aquesta necessita i amb la frase de Goethe, que també apareix al final de l'exposició de Leal: "Conèixer no és suficient, cal que apliquem. Tenir voluntat no és suficient, cal que fem".