Les TIC i les Teories de l'aprenentatge

Ja fa temps que ens preguntem com aprenem de l'entorn. Així, al voltant d'aquesta qüestió han anat apareixent al llarg de la història diverses teories que han intentat donar-li resposta.

En primer lloc, trobem la teoria conductisme, la qual va aparèixer a principis del segle XX de la mà de Pavlov, Watson i, posteriorment, Skinner. Segons aquesta teoria, la conducta és externa i observable i és la conseqüència d'una determinada resposta a un determinat estímul. Si la resposta és reforçada positivament (premi) quedarà fixada, mentre que si és reforçada negativament (càstig) s'evitarà. Per tant, podríem dir que, per als conductistes, la conducta s'aprèn. En el camp de l'educació, els conductistes veuen els infants com pàgines en blanc que s'han d'anar omplint de coneixement.

Si portem el conductisme al camp de l'aprenentatge, ens trobem amb uns processos d'e-a transmissius, on el mestre és qui sap i l'alumne qui ha d'emmagatzemar informació. Així doncs, per adquirir coneixement, imperen la repetició i la memorització de continguts. Pel que fa a les TIC, s'utilitzen programes on els alumnes han "d'avocar" el coneixement que han adquirit i sovint reben reforços positius si ho fan bé o reforços negatius si ho fan malament. En aquest darrer cas se sol demanar a l'alumne que repeteixi la tasca fins que la completi correctament. Un exemple de les TIC basades en la teoria del conductisme serien la majoria de Clics del JClic, on es demana a l'alumne que completi un exercicis i un cop els ha finalitzat rep una determinat retroacció depenent com ho hagi.

Posteriorment, va aparèixer la teoria del cognitivisme a partir de les aportacions de Piaget i Vigotsky va ser desenvolupada més endavant per autors com Chomsky o Bandura. L'objectiu d'aquest corrent és l'estudi dels processos mentals que intervenen en la formació del coneixement a partir de la informació que rebem dels sentits (emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i fer ús.

Pel que fa a l'aprenentatge, aquest model teòric creu que aquest es dóna quan el subjecte modifica els seus esquemes mentals en base a la seva experiència i reorganitza la informació emmagatzemada. Un exemple de les TIC basades en aquesta teoria poden ser les mini unitats didàctiques de JClics, on es presenta a l'alumne una informació i aquest ha d'anar-la utilitzant en diferents contextos o els Quaderns virtuals, un recurs on els continguts d'un tema s'organitzen al voltant de diverses activitats que permeten l'alumne posar en pràctica els coneixements que ha adquirit.

Una altra teoria que va aparèixer més endavant i que també es basa en les aportacions de Piaget i Vigotsky és el constructivisme. Tanmateix, es considera que Ausubel n'és el pare, ja que va ser el primer en parlar d'aprenentatge significatiu. Així doncs, aquesta corrent defensa que el subjecte aprèn en interacció amb e seu entorn.

Quan a l'aprenentatge, pels constructivistes aquest ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir del que el subjecte ja sap i han de tenir utilitat per a ell. En aquest sentit, a nivell de les TIC trobem els Projectes Telemàtics Cooperatius, on l'alumne va construint el coneixement cooperativament amb alumnes d'altres centres o les Webquests, que consisteixen en una espècie de gimcanes digitals on l'alumne ha d'anar completant activitats per mitjà de la informació que extreu d'unes pàgines web que li són facilitades.

Per últim, darrerament ha aparegut la teoria del connectivisme, de la mà de Siemens i Downes. Aquesta teoria suposa, com ja vaig comentar en una entrada anterior, que l’aprenentatge es produeix a partir dels coneixement compartits en una xarxa social creada a través de les connexions que possibiliten diversos recursos tecnològics. Així, el connectivisme entén que el subjecte ha d'anar configurant el seu propi  PLE amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement i li permetran anar aprenent de manera autònoma i continuada

Segons aquesta teoria, doncs, no és tant important l'aprenentatge adquirit com la capacitat de crear un entorn d'aprenentatge dinàmic que ens permeti anar reciclant allò que ja sabem i que s'adapti a les nostres necessitat. En aquest sentit les TIC són fonamentals, ja els recursos que ens ofereixen són els que justament ens permeten crear aquestes xarxes. Alguns d'aquests són: Viquipèdia, Twitter, blocs, Youtube, Delicious... Per conèixer més recursos us podeu dirigir a la següent entrada, on comento els recursos que formen el meu PLE.