El connectivisme

Avui a l'assignatura d'UDTIC ens han parlat del concepte del Connectivisme, a partir dels vídeos The Networked Student, editat pels alumnes de la professora Wendy Drexler, i El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca.

La teoria del connectivisme va ser introduïda per George Siemens i Stephen Downes i suposa que l’aprenentatge es produeix en formar part d’una xarxa social de gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es materialitza a través de diversos recursos tecnològics, tot i que aquests no tenen importància per si mateixos, sinó per les connexions que possibiliten.

Així doncs, el connectivisme permet l’alumne tenir control sobre el seu aprenentatge i reforçar-lo per mitjà de les connexions que estableix amb els altres.

Abans de començar un aprenentatge, l’alumne ha de crear el seu PLE, amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement. Ha de tenir en compte quins recursos/ fonts utilitza, per tal d’assegurar la validesa de les informacions que rebrà.

Un cop creada la xarxa de la qual pot obtenir informació, pot compartir-la, comentar el que altres han publicat i, fins i tot, publicar les seves pròpies valoracions i reflexions. Així qualsevol que el segueixi, pot beneficiar-se del seu procés d’aprenentatge i aprendre’n també.

Llavors, quin és el paper del mestre en aquest procés? Doncs el d’ensenyar com elaborar aquesta xarxa:

• Fent de guia quan l’alumne no sap per on avançar.
• Ensenyant-lo a comunicar-se i a demanar ajuda dels altres.
• Ensenyant-lo a discernir la informació i els recursos.
• Ensenyant-lo a fer cerques de manera intel·ligent.

L’objectiu del mestre és que l’alumne aprengui a gestionar tota la informació a la qual té accés, de manera que el seu aprenentatge vagi més enllà d’una matèria específica i no s’aturi mai.

La visualització d'aquests vídeos m'ha fet reflexionar sobre el com aprenem. L'educació mai no hauria d'anar separada de la societat, sinó que hauria de permetre als alumnes comprendre-la i, a més a més, poder-hi intervenir.

Així doncs, avui en dia vivim en la societat de la informació, cada dia arriben a nosaltres milions de noves dades, cada dia el nostre context canvia, es reescriu la història, s'inventen noves eines i d'altres queden obsoletes. La nostra societat és fortament canviant, líquida, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman. Tanmateix, si fem una mirada a les nostres aules, el que hi passa dins no ha canviat gaire pel que fa a l'últim segle. Com podem esperar, llavors, que l'escola doni resposta a les necessitats socials si no s'hi ha pogut adaptar, si no ha evolucionat amb ella?

El problema resideix, doncs, en la didàctica i una possible solució la podríem trobar en el connectivisme. En primer lloc, ensenya a aprendre del món. Ja no es tracta que els nens aprenguin una determinada informació que ha estat seleccionada i considerada "vertadera", sinó que siguin capaços, dins d'aquest caos de dades en el que viuen immersos, de destriar la informació que consideren rellevant, localitzar una sèrie de recursos/ fonts d'on obtenir-la, editar-la, reflexionar i compartir-la, per tal que els altres també en puguin aprendre. D'aquesta manera l'alumne no només té un paper actiu en el seu aprenentatge, sinó que n'esdevé el motor, fet que permet que el procés d'aprenentatge no es deturi mai.

Per tant, incorporar les idees del connectivisme a l'actual manera d'ensenyar a aprendre una bona opció per respondre a les necessitats de la nostra societat i formar alumnes, reflexius i crítics, que tinguin en compte diferents punts de vista i realitats i que utilitzin els seus coneixements per intervenir i millorar la societat.

Acabaré amb un vídeo sobre l'evolució de l'educació que espero que us faci reflexionar sobre els canvis que aquesta necessita i amb la frase de Goethe, que també apareix al final de l'exposició de Leal: "Conèixer no és suficient, cal que apliquem. Tenir voluntat no és suficient, cal que fem".