dimecres, 28 d’octubre del 2009

La improvisació

Dimecres 28 d'Octubre vam realitzar a seminari una activitat d'improvisació proposada pel nostre tutor, en Jorge Coderch.

Per a l'activitat ens vam dividir en dos grups. El primer grup era l'encarregat d'elaborar la història: els seus membre, per ordre, anaven improvisant la continuació del relat que un d'ells havia començat; i el segon grup havia d'avaluar l'actuació del primer. Després els grups es canviaven les tasques: el primer grup passava a avaluar i el segon a improvisar.

La veritat és que l'activitat va ser molt divertida i ens va permetre veure com costa de vegades improvisar i els mecanismes creatius que entre en joc. També vam poder veure la importància del llenguatge corporal en les exposicions orals, així com el to de veu, la velocitat i l'entonació.

Google Docs - Una eina de gran utilitat

Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens han proposat la creació d'un treball col·laboratiu amb el Google DOCS sobre l'ús dels ordinadors a les aules.

En primer lloc, havíem d'elaborar un índex per al treball fent ús del processador de textos de Google. Per a això, la Sandra Cañete va crear un document i va convidar la resta del grup per tal que tots poguéssim col·laborar en la seva edició.

Un cop finalitzat l'índex, vam procedir a la creació de la presentació amb diapositives. Altre cop la Sandra va crear el nou document i va convidar la resta per a la seva edició. Seguint el que havíem acordat a l'índex, vam cercar informació i material audiovisual que servís de suport.





Per últim, vam procedir a la creació d'un formulari. Aquesta vegada jo vaig crear el document i vaig convidar la resta dels meus companys. Al qüestionari vam decidir preguntar a la gent sobre la seva opinió sobre la tecnologia a les aules. Els resultats estan públicat al web.

Pel que fa al Google Docs, crec que és una eina extremadament útil. Cada cop ens exigeixen que fem més treballs en grup i no sempre és tan fàcil coincidir. Google Docs ens facilita aquest fet ja que tots podem anar editant el mateix document sense necessitat de trobar-nos. A més, com que el document està guardat al servidor de google el podem recuperar i editar des de qualsevol lloc sense necessitat de dur a sobre un llàpis USB o quelcom per l'estil.

En conclusió, Google Docs és sens dubte, una eina atenir en compte, ja que és gairebé tant potent com l'office de Windows i, a més, permet l'edició de documents online per més d'una persona.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Comunicació digital

Dilluns 26 d'Octubre, a classe de COED, vam estar parlant sobre la comunicació digital i vam arribar a la conclusió que una imatge no és una reproducció de la realitat sinó que reflecteix allò que ens vol transmetre qui porta la càmera. Així, a través d'un anunci de Galeries vam poder veure com d'importants són elements com la velocitat, el ritme i el volum de la música, la llum i la inclinació de la càmera en la transmissió del missatge de l'spot.




A més, vam veure una conferència de Guillermo Orozco, Educación en comunicación audiovisual, la qual ens va permetre arribar a la conclusió que com a adults hem de mediar amb els nens perquè sinó només els queda el que els mitjans els han volgut transmetre. La nostra finalitat com a mestres ha de ser aconseguir que els nens siguin crítics amb allò que veuen. Personalment, hi estic completament d'acord.

GIMP i Audacity

Ahir a TIC vam aprendre a utilitzar el programa GIMP i el Audacity.

El GIMP és un programa lliure que permet editar imatges. Em va semblar especialment útil perquè contínuament ens veiem obligats a treballar amb aquests tipus d'arxius i molts cops la seva mida o a seva qualitat suposen un problema. Una altra característica que fa aquest programa molt interessat és que és una eina força intuïtiva.

L'altre eina que vam començar a utilitzar, l'audacity, també és un programa lliure i serveix per a editar sons enregistrats. Des de l'assignatura de TIC ens van explicar que amb l'audacity podem combinar música i veu, així com retallar gravacions i caçons.

Per últim en van introduir que en pràctiques posteriors combinariem aquestes dues eines per a crear un vídeo.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

La cara oculta de la justícia - Sandra Cañete


Aquesta fotografia descriu la meva companya i amiga Sandra Cañete

La Sandra és una noia que té 20 primaveres. És alta i esvelta com una gasela, té els ulls foscos com la nit i els seus cabells, del color de la tardor, són llargs i llisos com la seda. La Sandra té la boca menuda i la rialla fresca i dolça que es dibuixa a la seva cara et convida a acostar-t'hi. És una noia molt agradable i propera, eixerida com un pèsol. És una persona amb una forta sensibilitat artística, amant de la música i les arts en general. Sandra és molt extrovertida i oberta i té una gran capacitat per a fer amics i acostar-se a la gent. Un dels trets més característics de Sandra és que és una persona amb un fort sentit de la justícia: no suporta els tractes desiguals i sempre busca que tothom rebi el que li pertoca.

Així, he triat aquest títol per a la meva fotografia perquè crec que la descriu a ella perfectament: és algú que intenta actuar de la manera més justa possible, però sense fer-ne apologia.

El procés de la composició escrita

Avui a COED L'Imma ens ha repartit unes fotocòpies sobre el model teòric del procés de composició escrita de Linda Flower i John R. Hayes (1981).

Aquest model és el més complet i descriu de manera detallada les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor a l'hora de crear un discurs.

El model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, els tres processos bàsics de l'escriptura i un mecanisme de control que els regula.

Com hem vist als apunts que ens han passat, la situació de comunicació conté tots els elements externs a l'escriptor: el problema retòric i el text. El problema retòric constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit i inclou el tema, l'audiència i els propòsits. És l’element més important quan es comença un procés de composició. El text és la resposta que es dóna a aquest problema.

La memòria a llarg termini inclou tots els coneixements que té l'escriptor sobre el tema, l'audiència, les estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres.

Pel que fa al processos bàsics de l'escriptura, aquests són la planificació, la redacció i la revisió, i no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.

  • En la planificació l'escriptor elabora un procés mental de què vol escriure i com vol fer-ho. En aquest procés intervenen el subprocés de generar, ja que es dóna entrada als coneixements que té l'escriptor del tema; el subprocés d'organitzar, ja que es classifiquen les dades emmagatzemades a la memòria; i el subprocés de formular objectius, ja que s'elaboren els objectius que dirigirarn el procés de composició.
  • En la redacció l’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector. En aquest procés es posen en funcionament coneixements com la composició de paraules, l'organització mental del text, els components lèxics i sintàctics i els components de cohesió textual.
  • En la revisió l'escriptor rellegeix l'escrit i refà els aspectes que considera necessaris per a millorar el text. Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, en les que es valora el contingut, l’assoliment dels continguts, la possibilitat de ser comprès pels lectors, la coherència, la cohesió, l’expressió lingüística general, l’estil, l’ortografia... La revisió es compon de dos subprocessos: l'avaluació, on l’escriptor valora el que ha fet i comprova que el text respongui al que ha pensat i a les necessitats de l’audiència; i la revisió, on l’autor modifica i corregeix alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Aquests dos subprocessos i la generació d’idees poden interrompre els altres processos i poden ocórrer en qualsevol moment de la composició.
Per últim, hem vista també que existeix un mecanisme de control, anomenat monitor, que s'encarrega de valorar els tres processos bàsics de l'esciptura i de decidir en quin moment actuen.