El usos dels blogs

A la classe de TIC d'avui, 30 de setembre, hem fet un cop d'ull al bloc d'un parell de mestres per tal d'agafar idees i veure un bloc "de debò", a ple rendiment. També hem après com treure millor profit del nostre bloc: hem après a inserir vídeos, a crear enllaços i a fer que aquests s'obrin en pestanyes separades. També hem après termes nous com blocroll o blogosfera, i per grups, hem començat la creació d'una.

La veritat és que la valoració de la classe d'avui és molt positiva. Cada cop més, veig que el blog és una eina molt útil ja que ens permet donar a conéixer la nostra opinió sobre diversos temes, publicar imatges, vídeos o articles que ens semblin interessants i llegir les publicacions d'altres persones, que ens aporten noves idees i punts de vista.

Un model a seguir

Tal i com es veu al vídeo publicat al blog de la Sandra Cañete, som un model a seguir per als nens. Els nens ens imiten en tot allò que fem, per a ells som un referent, som el que volen arribar a ser. Així, segons el meu punt de vista, sempre que treballem amb nens ens hauríem de plantejar si és això el que volem per a ells, si són aquests els valors i comportaments que volem que tinguin, si som la mena persona que ens agradaria veure reflectida en ells i per tant, si som la pena de persona que volem ser. Així, tal i com s'exposa al llibre "El tono de la ensenyanza" de Max van Manen, en educar ens estem autoeducant perquè estem canviant tot allò de nosalters que no volem per els altres.

La importància de la comunicació

Aquest vídeo és d'un anunci però no sé què és el que anuncia exactament. Em sembla que el vídeo presenta una idea molt import d'una forma molt divertida: la importància de la comunicació i sobretot, la importància de la comunicació amb els nens. Crec que, com a l'anunci, quan estem amb nens sovint escoltem les paraules i no el que realment ens volen dir. Els nens necessiten atenció, necessiten sentir-se importants i escoltats i crec que com a futurs mestres és un fet que hauríem de tenir en compte. Espero que us agradi.

Els bons comunicadors

A la sessió de petit grup de COED hem realitzat una activitat per establir quines habilitats ha de tenir un bon comunicador.

Per a realitzar aquesta activitat primer l'Imma ens ha fet pensar en algú que considerem bon comunicador i després cadascú havia de dir tres habilitats que fessin d'aquesta persona un a bona comunicadora. El resultat és el de la imatge.

El fet comunicatiu

A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments.

Per a realitzar l'activitat, ens hem dividit en grups i cada grup a treballat un dels textos. Després de valorar dins el grup el text que ens havia tocat, hem explicat la idea principal a la resta de la classe i entre tots hem comentat el que ens semblava.

El fragment que he valorat amb el meu grup és el capítol Un tramvia anomenat text del llibre de Víctor Pagès Un tramvia anomenat text (1998) i parla del procés de comunicació i els problemes o incidències que hi apareixen, sobretot centrant-se en l’emissió i la recepció dels textos escrits.

L’autor explica que en l’emissió i la recepció d’un missatge intervenen diferents factors com el soroll, el grau de coneixement del codi i la coincidència del context entre l’emissor i el receptor. Aquests elements poden donar lloc a que un únic text sigui portador de diferents missatges.

Per a explicar aquesta idea, l’autor fa ús de diferents campanyes publicitàries on degut al soroll, al context o al codi, el missatge i la intenció de l’emissor no arriben al receptor.

Un exemple és la campanya de conscienciació per la sequera de l’Ajuntament de Barcelona: L’aigua escasseja. No te’n rentis les mans. Pagès explica com el “desconeixement” del codi o la pertinença a un context diferent van portar a la interpretació errònia que l’Ajuntament de Barcelona demanava l’abandonament de la pràctica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència del problema.

La resta de textos eren:

• el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).
  

• el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).
  

• un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.
  

• el capítol Una imatge val més que mil paraules del llibre de Jesús Tuson Una imatge no val més que mil paraules (2001).

Ser mestres: una gran responsabilitat

La imatge que apareix forma part de la campanya de la FAD de 2003 Todos somos responsables Recordo com em va impactar aquesta campanya, sobretot l'anunci de televisió, i com d'importants em van semblar les reflexions que es van fer a les campanyes en paper, que feien al·lusió a la responsabilitat d'educadors, pares i publicistes en l'educació dels nens. Com a futura educadora m'ha semblat adient posar aquí aquesta campanya, per recordar-me i recordar a tota la resta de companys que visitin el blog el paper i la responsabilitat que tenim com a mestres. Així que ja sabeu, a formar-nos tant i tan bé com podem perquè el "futur" del país està i estarà en les nostres mans!

Benvinguts!

Hola a tots!

Benvinguts al meu blog! Tan de bo totes les tasques que ens enviïn siguin tan interessants com aquesta! Com que encara no conec massa gent em presentaré: em dic Elisabeth Torras, tinc 19 anys i sóc de Sant Cugat del Vallès. L’any passat vaig començar telecomunicacions a la UPC, però ho vaig deixar perquè vaig veure que el que realment m’agrada, la meva vocació, és ensenyar i educar. I aquí estic, morint-me de ganes de començar, d’aprendre un munt de coses i de fer molts amics! A veure si aquest cop l’encerto! De moment continuaré intentant descobrir com funciona aixó del blog!

Fins la propera!