La competència comunicativa

Avui a COED hem parlat sobre la competència comunicativa. Tal i com ens ha explicat l'Imma, utilitzar i/ o aprendre una llengua implica conèixer el codi i adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar-lo en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen a l’entorn de qui parlen.

Des de petits aprenem la gramàtica de la llengua i els seus registres. Som capaços de formar part de diverses situacions comunicatives i d’avaluar la nostra participació i la d’altres (saber quan parlar i quan callar).

Aquesta competència, segons Loayza, és integral, ja que inclou actituds, valors i motivacions. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats i a una acció.

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes, compren el que un parlant-oient ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, són el conjunt de normes que es van adquirint al llarg de la socialització.

Aquesta competència exigeix saber utilitzar la llengua i saber situar-se en el context comunicatiu

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com en els secundaris. Els sistemes primaris són els de comunicació quotidiana i serveixen per a l’intercanvi comunicatiu. Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Així, segons Gumperz i Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions.

Els components de la competència comunicativa són:

• Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
  

• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació comunicativa.

• Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
  

• Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions.

El lenguaje y las lenguas - Tuson, J

Des de l'assignatura de COED ens han proposat la lectura del capítol El lenguage y las lenguas del llibre de Tuson Lingüística (1984).

En aquest capítol Tuson exposa que tots els éssers humans ens comuniquen per mitjà d’una o altra llengua i que, per tant, la humanitat té la capacitat del llenguatge, un mitjà de comunicació i expressió diferent a qualsevol altre. Justifica aquesta idea afirmant que és diferent no només quantitativament, sinó que també qualitativament, ja que s’organitza a diferents nivells i a més comporta creativitat.

Així Tuson afirma que només els éssers humans disposem d’un instrument que ens permet l’expressió verbal d’un nombre il·limitat de coses i que ens fa possible al·ludir a aquestes en la seva absència (parla desplaçada).

Per últim, l’autor enumera els elements que per a ell defineixen el llenguatge de manera general. Aquests elements són:

• El llenguatge i l’organització de l’entorn: el llenguatge és l’eina que ens permet reduir i ordenar les percepcions de l’entorn.
  

• El llenguatge i el pensament: el llenguatge és un element bàsic en la construcció del pensament i, particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.
  

• El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport indispensable de la memòria, tant individual com col·lectiva. És el que ens permet transmetre coneixements i no haver de començar de zero cada cop.
  

• El llenguatge i l’autoexpressió: el llenguatge ens permet l’autoexpressió (diàleg amb nosaltres mateixos) i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
  

• El mitjà més extens: el llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència. Podem passar les imatges a paraules però el mateix a l’inversa provocaria una pèrdua de significat.

Així, el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el factor bàsic que ens constitueix com a ésser humans i presenta totes les característiques anteriors.

El usos dels blogs

A la classe de TIC d'avui, 30 de setembre, hem fet un cop d'ull al bloc d'un parell de mestres per tal d'agafar idees i veure un bloc "de debò", a ple rendiment. També hem après com treure millor profit del nostre bloc: hem après a inserir vídeos, a crear enllaços i a fer que aquests s'obrin en pestanyes separades. També hem après termes nous com blocroll o blogosfera, i per grups, hem començat la creació d'una.

La veritat és que la valoració de la classe d'avui és molt positiva. Cada cop més, veig que el blog és una eina molt útil ja que ens permet donar a conéixer la nostra opinió sobre diversos temes, publicar imatges, vídeos o articles que ens semblin interessants i llegir les publicacions d'altres persones, que ens aporten noves idees i punts de vista.

Un model a seguir

Tal i com es veu al vídeo publicat al blog de la Sandra Cañete, som un model a seguir per als nens. Els nens ens imiten en tot allò que fem, per a ells som un referent, som el que volen arribar a ser. Així, segons el meu punt de vista, sempre que treballem amb nens ens hauríem de plantejar si és això el que volem per a ells, si són aquests els valors i comportaments que volem que tinguin, si som la mena persona que ens agradaria veure reflectida en ells i per tant, si som la pena de persona que volem ser. Així, tal i com s'exposa al llibre "El tono de la ensenyanza" de Max van Manen, en educar ens estem autoeducant perquè estem canviant tot allò de nosalters que no volem per els altres.

La importància de la comunicació

Aquest vídeo és d'un anunci però no sé què és el que anuncia exactament. Em sembla que el vídeo presenta una idea molt import d'una forma molt divertida: la importància de la comunicació i sobretot, la importància de la comunicació amb els nens. Crec que, com a l'anunci, quan estem amb nens sovint escoltem les paraules i no el que realment ens volen dir. Els nens necessiten atenció, necessiten sentir-se importants i escoltats i crec que com a futurs mestres és un fet que hauríem de tenir en compte. Espero que us agradi.

Els bons comunicadors

A la sessió de petit grup de COED hem realitzat una activitat per establir quines habilitats ha de tenir un bon comunicador.

Per a realitzar aquesta activitat primer l'Imma ens ha fet pensar en algú que considerem bon comunicador i després cadascú havia de dir tres habilitats que fessin d'aquesta persona un a bona comunicadora. El resultat és el de la imatge.

El fet comunicatiu

A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments.

Per a realitzar l'activitat, ens hem dividit en grups i cada grup a treballat un dels textos. Després de valorar dins el grup el text que ens havia tocat, hem explicat la idea principal a la resta de la classe i entre tots hem comentat el que ens semblava.

El fragment que he valorat amb el meu grup és el capítol Un tramvia anomenat text del llibre de Víctor Pagès Un tramvia anomenat text (1998) i parla del procés de comunicació i els problemes o incidències que hi apareixen, sobretot centrant-se en l’emissió i la recepció dels textos escrits.

L’autor explica que en l’emissió i la recepció d’un missatge intervenen diferents factors com el soroll, el grau de coneixement del codi i la coincidència del context entre l’emissor i el receptor. Aquests elements poden donar lloc a que un únic text sigui portador de diferents missatges.

Per a explicar aquesta idea, l’autor fa ús de diferents campanyes publicitàries on degut al soroll, al context o al codi, el missatge i la intenció de l’emissor no arriben al receptor.

Un exemple és la campanya de conscienciació per la sequera de l’Ajuntament de Barcelona: L’aigua escasseja. No te’n rentis les mans. Pagès explica com el “desconeixement” del codi o la pertinença a un context diferent van portar a la interpretació errònia que l’Ajuntament de Barcelona demanava l’abandonament de la pràctica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència del problema.

La resta de textos eren:

• el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).
  

• el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).
  

• un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.
  

• el capítol Una imatge val més que mil paraules del llibre de Jesús Tuson Una imatge no val més que mil paraules (2001).