dilluns, 24 d’octubre del 2011

Learning by doing

Avui a UDTIC ens han parlat sobre el Learning by doing, una teoria defensada que afirma que aprenem fent.

Així, tal com ens explicaven, actualment per fer un examen, se'ns demana que memoritzem, però aquest aprenentatge memorístic a la llarga se'ns oblida. En canvi, el que aprenem fent, no se'ns oblida.

En aquesta entrevista d'Eduard Punset a Roger Shank al programa al Programa de TV2 Redes es recull la importància d'aquest nou concepte. Una de les idees claus que prensenta és que educació ha de ser igual a tutoritzar els estudiant en el que fan perquè pugin millorar-ho.

En aquest sentit les TIC han de ser un recurs que ajudi als alumnes en aquest "fer" i els mestres i l'escola els han de guiar en l'ús dels recursos per a poder aprendre, enlloc de donar tant continguts teòrics. L'emfàsi ha d'estar en aprendre a fer.

Després de veure aquest vídeo hem realitzat una petita posada en comú sobre el que hem après de forma pràctica: llegir, escriure, parlar en altres idiomes, experiments als laboratoris, esport/jocs, instruments, cuinar... Hem vist que tots aquests aprenentatges no els hem oblidat i llavors hem iniciat un petit debat petit debat sobre el tema. 

En primer lloc, tots hem estat d'acord amb la necessitat que les classes han de ser més pràctiques, ja que saber la teoria no ens fa necessàriament dominar un tema. En canvi, aprendre fent, ens permet experimentar, equivocar-nos, corregir els nostres errors i millor. Aprendre d'aquesta manera difícilment s'oblida.

Tanmateix també hem convingut que cal que tinguem en compte que tot no es pot aprendre de forma pràctica i que les escoles avui en dia no saben com fer-ho, ja sigui per faltes de recursos, espai... 

En la nostra opinió, les escoles no opten gaire per aquest mètode perquè els és més complicat saber exactament què ha après cada alumne i perquè realment l'organització i els mitjans són un problema. Pel que fa a aquest últim punt, creiem que una possible solució seria fer més sortides o aprofitar les pròpies experiències dels alumnes per acostar una mica més la pràctica a les aules. 

Així, tots hem estat d'acord en que és necessari un canvi el les metodologies si realment volem que els aprenentatges que fan els nostres alumnes siguin reals.


Eduació formal, no formal i informal

Des de l'assignatura d'UDTIC ens hem decidit treballar sobre diferents elements que cal tenir en compte quan parlem d'aprenentatge. Al nostre grup ens han proposat treballar l'aprenentatge formal i informal, i nosaltres hem decidit incloure també en la nostra recerca l'aprenentatge no formal. En aquesta entrada al bloc de +3TIC podeu veure els resultats de la nostra cerca.

Després del debat dut a terme a classe a ran de la nostra presentació, penso que com a mestres és important que tinguem en compte el fet que els nens viuen en un context i que tot educa. Des de fa molts anys el coneixement ja no està només dins les quatre partes de l'escola, sinó que és a tot arreu i l'escola no pot ser aliena a aquest fet. Els nens van pel carrer i llegeixen anuncis, veuen com es comporten els altres, aprenen de com actuen les persones que els envolten, respiren una sèrie de valors a casa, quan s'entrenen amb l'equip...

Així doncs, com a mestres, cal que tinguem present aquesta realitat i adaptem la nostra intervenció al que viuen els nens, per tal que la seva educació sigui el màxim de global possible. Un bon exemple que ha aportat una companya de classe és el cas d'una mestra que mirava les sèries que seguien els nens de la classe per poder parlar posteriorment amb ells sobre el que passava. També cal que tinguem cura del que diem, de com ens comportem i del material que fem servir, ja que els nostres alumnes també ho perceben i, per tant, n'aprenen. No podem oblidar que per a ells som models de conducta i, per tant, hem de ser el millor exemple.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Aprenentatge entre iguals

Avui a UDTIC, el grup de l'Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa ens han parlat de l'Aprenentatge entre iguals. En aquest enllaç podeu veure la seva entrada al bloc de +3TIC.

L'aprenenatge entre iguals és aquell que té lloc entre persones que es troben si fa no fa a la mateixa alçada pel que fa a la seva situació d'aprenentatge. En aquest context, es poden donar tres possibles escenaris:
  1. Tutoria: els nivells/ habilitats són diferents. Ex: Apadrinament lector
  2. Col·laboració: els nivell/ habilitats són molt similars)
  3. Cooperació: el nivell/ habilitats són iguals.
Des de l'escola, l'aprenentatge entre iguals és important en la mesura que responsabilitza l'alumne del procés d'aprenentatge. Així mentre un ensenya a l'altre, reforçant i compartint el que sap, el segon rep l'atenció individualitzada que necessita. En aquest sentit, les TIC són un recurs que ens ajuda a la seva posada en pràctica.

En el debat que hem iniciat posteriorment ens hem preguntat si és una pèrdua de temps dedicar espais perquè els alumnes expliquin i comparteixin coneixements. Tots hem estat d'acord que no per diversos motius:

En primer lloc, hem arribat a la conclusió que l'aprenentatge entre iguals és una bona metodologia d'atenció a la diversitat, en la mesura que freqüentment els alumnes, en trovar-se en la mateixa Zona de Desenvolupament Proper, passen tots pels mateixos obstacles i sovint troben maneres de comprendre'ls o solucionar-los que els són més properes i més fàcils d'entendre que les que proposa el mestre.

En segon lloc, creiem que es positiu en la mesura que dóna més protagonisme a l'alumne i l'ajuda a entendre que tothom té coses a aportar i que tots podem aprendre dels altres.

Per últim, creiem que és important perquè responsabilitza a l'alumne en la seva tasca i ens ajuda a formar alumnes disposats a ajudar i a cooperar.

Lifelong Learning

Avui a UDTIC, la Regina Beltran, la Mónica de Haro i l'Adrià Pérez ens han presentat el concepte de  Lifelong learning. Aquí teniu un enllaç a la presentació que ha elaborat l'Adrià fent ús de prezi i l'entrada al bloc de +3TIC.


Així, tal com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge té lloc al llarg de tota la vida, a la idea de la necessitat d'estar formant-se i actualitzant-se de manera continuada.


En aquest sentit, ens han explicat que segons el seu punt de vista, l'escola, hauria d'ensenyar actituds que duressin per tota la vida, de manera que els nens s'adonessin de la importància de no deixar d'aprendre i en tinguessin ganes tot la vida. D'aquesta manera, l'escola s'hauria de centrar en treballar aquests valors i en oferir els recursos per poder dur a terme aquest aprenentatge continuat. Una manera de fer-ho seria per mitjà de les TIC, ja que aquestes ens ofereixen un nombre il·limitat d'eines que permet configurar el propi PLE.

En el debat que hem iniciat posteriorment tot hem estat d'acord en el fet que com a mestres hem d'aconseguir que els nostres alumnes tinguin la il·lusió i les ganes de no deixar d'aprendre, i que siguin conscients de la importància de saber. Així doncs, cal que fem entendre als nens que el fet d'haver memoritzat un concepte no és garantia que el recordin tota la vida i que també és important anar actualitzant allò que saben. També hem arribat a la conclusió que aquesta manera de pensar encara no es treballa prou a les escoles i que aquestes haurien de començar a donar menys continguts i a centrar-se més en oferir recursos als nens per tal que anessin configurant els seus PLEs progressivament.

En la meva opinió és molt important educar els alumnes en el lifelong learning per tenir èxit a la vida, però ja no nomé a nivell professional, sinó sobretot a nivell personal, jal fet que voler saber més i la voluntat de no deixar d'aprendre ens omple com a persones.


Aprenentatge autònom

Avui a UDTIC, el grup l'Esther Aldehuela, la Clara Boix, en Roc Molina i en Pau Nin, ens ha parlat sobre el concepte d'aprenentatge autònom. Ens han explicat que aquest concepte fa referència al fet d'aprendre per iniciativa pròpia.

Com a elements positius, han destacat que:
  • s'adapta les necessitats de cadascú.
  • potencia la creativitat i la innovació.
  • afavoreix una actitud proactiva en la que mai es deixa d'aprendre.
Com a aspectes negatius, sobretot han fet referència a que:
  • no és avalat, és a dir, no atorga cap certificat.
  • cal haver après prèviament a destriar i validar la informació.

Pel que fa al paper de l'escola en l'aprenentatge autònom, ens han explicat que aquest s'hauria de centrar sobretot en ajudar els nens a adquirir aquesta autonomia, presentant-los diferents recursos d'on poder extreure informació, guiant-los en el procés i mostrant-los com seleccionar-la i validar-la.

Seguint aquesta idea, les TIC juguen un paper molt important, ja que permeten que cada nen configuri el seu PLE i, per tant, són una font inestimable de recursos

Posteriorment hem iniciat un petit debat al voltant d'aquest concepte. En primer lloc tots hem estat d'acord que cal que siguem conscients del fet que els nens aprenen un munt de coses a través de l'ordinador i que, per tant, és important que des de l'escola els ajudem a trobar les seves pròpies fonts de recursos.

Posteriorment s'ha iniciat un debat sobre la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge. Per mitjà del diàleg hem arribat a la conclusió que sovint lliguem erròniament la idea d'autonomia amb la manera d'aprendre. Així hem decidit que la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge resideix en el fet que el primer implica que la motivació sorgeix d'un mateix i que un mateix és qui busca els recursos per aprendre, els quals també poden ser altres més experts que jo mateix. En canvi, creiem que el segon terme fa més aviat referència a tot allò que aprenem pel nostre compte sense que ningú no ens ajudi.


Hem acabat aquest petit debat amb la idea que l'oposat a aprenentatge autònom és aprenentatge dirigit.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Organitzant el coneixement amb Prezi

Avui a classe hem estat treballant un programa per fer presentacions anomenat Prezi. Quant a la utilitat, és semblant al PowerPoint, però la principal diferència és que mentre aquest es basa en una successió de diapositives, Prezi només conté una sola diapositiva i la presentació consisteix en anar fent zoom en les diferents parts.

Aquí us deixo un vídeo explicant Prezi i un enllaç on trobareu com fer-lo servir.



Posteriorment, hem dedicat la resta de la sessió a elaborar una presentació sobre el tema de l'aprenentatge que vam estar treballant en grups el darrer dia. Nosaltres vam tractar l'educació formal, informal i no formal. Aquí teniu un enllaç a la presentació realitzada amb prezi.

Segons la meva opinió Prezi és un programa molt interessant, si més no per tenir en compte a l'hora de realitzar presentacions. En primer lloc perquè penso que capta molt més l'atenció de l'audiència en estar en constant moviment i en poder visualitzar com es conecten unes idees amb les altres. A més a més, permet l'emmagatzematge online  i l'edició compartida, punt molt interessant en la realització de treballs en grup.

Quant ha inconvenients, durant la realització de la presentació he pogut observar que requereix una millor planificació prèvia que el PowerPoint, ja que qualsevol canvi afecta tot el conjunt. Un altre punt feble que li veig és que trobo que mareja una mica, amb tant de moviment i zoom. Penso que aquest fet que s'hauria de tenir en compte en presentacions molt dinàmiques o amb segons quins públics.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Diferents concepcions sobre l'aprenentatge

La idea de l'aprenentatge ha canviat molt els darrers anys. Així, la sessió d'avui l'hem dedicat a parlar sobre aquest tema i a aprofundir sobre les diferents idees que se'n deriven.

En primer lloc, tots els grups hem elaborat la nostra pròpia definició d'aprenentatge i l'hem compartit al fòrum de l'assignatura. El nostre grup, format per la Nuria Maldonado, el Sergio Rella, l'Isaac Serrano i jo mateixa, entén que L'aprenentatge és un procés psicològic que consisteix a modificar i/o ampliar els constructes previs per comprendre el món i adaptar-te o actuar-hi.  

Aquest procés es produeix quan hi ha alguna incoherència entre el que sabem i el que estem observant. En aquest moment té lloc el conflicte cognitiu. A partir d’aquí l’alumne analitza aquesta informació i l’organitza, o bé creant nous esquemes de coneixement, o bé modificant i/o ampliant els esquemes que ja té.

Posteriorment, cada grup ha iniciat la recerca d'un tema en concret. El nostre grup ha investigat sobre l'educació formal, informal i no formal i les implicacions que hi té pel que fa a l'escoles i a l'ús de les TIC. Hem publicat els resultats de la nostra recerca al següent enllaç del bloc +3TIC. Per últim, he recollit les meves pròpies conclusions en la següent entrada.

La resta de temes que ens hem proposat treballar han estat els següents: