dimarts, 11 d’octubre del 2011

Diferents concepcions sobre l'aprenentatge

La idea de l'aprenentatge ha canviat molt els darrers anys. Així, la sessió d'avui l'hem dedicat a parlar sobre aquest tema i a aprofundir sobre les diferents idees que se'n deriven.

En primer lloc, tots els grups hem elaborat la nostra pròpia definició d'aprenentatge i l'hem compartit al fòrum de l'assignatura. El nostre grup, format per la Nuria Maldonado, el Sergio Rella, l'Isaac Serrano i jo mateixa, entén que L'aprenentatge és un procés psicològic que consisteix a modificar i/o ampliar els constructes previs per comprendre el món i adaptar-te o actuar-hi.  

Aquest procés es produeix quan hi ha alguna incoherència entre el que sabem i el que estem observant. En aquest moment té lloc el conflicte cognitiu. A partir d’aquí l’alumne analitza aquesta informació i l’organitza, o bé creant nous esquemes de coneixement, o bé modificant i/o ampliant els esquemes que ja té.

Posteriorment, cada grup ha iniciat la recerca d'un tema en concret. El nostre grup ha investigat sobre l'educació formal, informal i no formal i les implicacions que hi té pel que fa a l'escoles i a l'ús de les TIC. Hem publicat els resultats de la nostra recerca al següent enllaç del bloc +3TIC. Per últim, he recollit les meves pròpies conclusions en la següent entrada.

La resta de temes que ens hem proposat treballar han estat els següents:


dimecres, 5 d’octubre del 2011

JClic

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...(1) Generalment aquestes activitats estan incloses dins de projectes, els quals poden ser descarregats o oberts en un applet des de la Biblioteca d'activitats del JClic.

Si tenim en compte les metàfores sobre l'ús del ordinadors, el JClic respondria a la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que guia a l'alumne en la realització d'activitats. A les escoles s'utilitza força perquè facilita el treball autònom, permet veure on s'equivoca cada nen i també s'adapta a diferents ritmes de treball.

Dins el JClic, hi podem distingir tres eines: 
  • El JClic: és l'eina que ens serveix per visualitzar i executar les activitats.
  • El JClic author: ens permet crear els projectes.
  • El JClic report: fa l'informe d'avaluació de les activitats que realitzen els nens.
A la pàgina web de Domingo Méndez, professor del Colegio Jaime Balmes, podeu trobar diversos tutorials sobre el JClic, sobre com crear els projectes i sobre les possibilitat que ofereixen les diferents activitats. Aquí teniu un vídeo on fa un repàs sobre els punts que us acabo de comentar:



Després de veure a la classe d'avui com funciona el JClic author he decidit crear un projecte, per tal  d'analitzar el seu ús. El meu projecte s'ha anomenat Pets i tenia per objectiu treballar el vocabulari en anglès dels animals domèstics. El projecte estava format 5 activitats: la primera era informativa i permetia veure el vocabulari, la segona era una associació simple de conceptes, la tercer era una sopa de lletres amb el vocabulari treballat a les anteriors, la quarta consistia en omplir buits d'unes frases i, la darrera, era un puzzle.

Segons el meu punt  de vista, el JClic author és un programa molt útil per diversos motius. En primer lloc, et permet crear activitats de forma molt personalitzada, ja que pots escollir-ne entre diversos tipus i dins de cada una pots acaba de concretar moltes característiques, per tal que l'activitat s'ajusti al màxim als objectius que et proposes.

En segon lloc, també he trobat molt positiu el fet que sigui una eina molt intuïtiva a l'hora de fer servir. Aquest fet permet que qualsevol amb un mínim de coneixements informàtics pugui crear les seves pròpies activitats.

Per últim, també he trobat molt útil el fet que puguis decidir recollir un informe d'avaluació sobre el que ha fet cada nen.

Com a crítica al JClic en general, penso que les activitats no estan prou ben classificades i que sovint costa trobar el que es busca. Així, penso que dins de la primària, les activitats podrien estar separades per cicles i per temes, no només per matèries.


(1) Extret de Què és el JClic? a http://clic.xtec.cat/ca/jclic/howto.htm Consulta [03.10.2011]

dimecres, 28 de setembre del 2011

Les TIC i les Teories de l'aprenentatge

Ja fa temps que ens preguntem com aprenem de l'entorn. Així, al voltant d'aquesta qüestió han anat apareixent al llarg de la història diverses teories que han intentat donar-li resposta.

En primer lloc, trobem la teoria conductisme, la qual va aparèixer a principis del segle XX de la mà de Pavlov, Watson i, posteriorment, Skinner. Segons aquesta teoria, la conducta és externa i observable i és la conseqüència d'una determinada resposta a un determinat estímul. Si la resposta és reforçada positivament (premi) quedarà fixada, mentre que si és reforçada negativament (càstig) s'evitarà. Per tant, podríem dir que, per als conductistes, la conducta s'aprèn. En el camp de l'educació, els conductistes veuen els infants com pàgines en blanc que s'han d'anar omplint de coneixement.

Si portem el conductisme al camp de l'aprenentatge, ens trobem amb uns processos d'e-a transmissius, on el mestre és qui sap i l'alumne qui ha d'emmagatzemar informació. Així doncs, per adquirir coneixement, imperen la repetició i la memorització de continguts. Pel que fa a les TIC, s'utilitzen programes on els alumnes han "d'avocar" el coneixement que han adquirit i sovint reben reforços positius si ho fan bé o reforços negatius si ho fan malament. En aquest darrer cas se sol demanar a l'alumne que repeteixi la tasca fins que la completi correctament. Un exemple de les TIC basades en la teoria del conductisme serien la majoria de Clics del JClic, on es demana a l'alumne que completi un exercicis i un cop els ha finalitzat rep una determinat retroacció depenent com ho hagi.

Posteriorment, va aparèixer la teoria del cognitivisme a partir de les aportacions de Piaget i Vigotsky va ser desenvolupada més endavant per autors com Chomsky o Bandura. L'objectiu d'aquest corrent és l'estudi dels processos mentals que intervenen en la formació del coneixement a partir de la informació que rebem dels sentits (emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i fer ús.

Pel que fa a l'aprenentatge, aquest model teòric creu que aquest es dóna quan el subjecte modifica els seus esquemes mentals en base a la seva experiència i reorganitza la informació emmagatzemada. Un exemple de les TIC basades en aquesta teoria poden ser les mini unitats didàctiques de JClics, on es presenta a l'alumne una informació i aquest ha d'anar-la utilitzant en diferents contextos o els Quaderns virtuals, un recurs on els continguts d'un tema s'organitzen al voltant de diverses activitats que permeten l'alumne posar en pràctica els coneixements que ha adquirit.

Una altra teoria que va aparèixer més endavant i que també es basa en les aportacions de Piaget i Vigotsky és el constructivisme. Tanmateix, es considera que Ausubel n'és el pare, ja que va ser el primer en parlar d'aprenentatge significatiu. Així doncs, aquesta corrent defensa que el subjecte aprèn en interacció amb e seu entorn.

Quan a l'aprenentatge, pels constructivistes aquest ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir del que el subjecte ja sap i han de tenir utilitat per a ell. En aquest sentit, a nivell de les TIC trobem els Projectes Telemàtics Cooperatius, on l'alumne va construint el coneixement cooperativament amb alumnes d'altres centres o les Webquests, que consisteixen en una espècie de gimcanes digitals on l'alumne ha d'anar completant activitats per mitjà de la informació que extreu d'unes pàgines web que li són facilitades.

Per últim, darrerament ha aparegut la teoria del connectivisme, de la mà de Siemens i Downes. Aquesta teoria suposa, com ja vaig comentar en una entrada anterior, que l’aprenentatge es produeix a partir dels coneixement compartits en una xarxa social creada a través de les connexions que possibiliten diversos recursos tecnològics. Així, el connectivisme entén que el subjecte ha d'anar configurant el seu propi  PLE amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement i li permetran anar aprenent de manera autònoma i continuada

Segons aquesta teoria, doncs, no és tant important l'aprenentatge adquirit com la capacitat de crear un entorn d'aprenentatge dinàmic que ens permeti anar reciclant allò que ja sabem i que s'adapti a les nostres necessitat. En aquest sentit les TIC són fonamentals, ja els recursos que ens ofereixen són els que justament ens permeten crear aquestes xarxes. Alguns d'aquests són: Viquipèdia, Twitter, blocs, Youtube, Delicious... Per conèixer més recursos us podeu dirigir a la següent entrada, on comento els recursos que formen el meu PLE.

dilluns, 26 de setembre del 2011

El connectivisme

Avui a l'assignatura d'UDTIC ens han parlat del concepte del Connectivisme, a partir dels vídeos The Networked Student, editat pels alumnes de la professora Wendy Drexler, i El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca.

La teoria del connectivisme va ser introduïda per George Siemens i Stephen Downes i suposa que l’aprenentatge es produeix en formar part d’una xarxa social de gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es materialitza a través de diversos recursos tecnològics, tot i que aquests no tenen importància per si mateixos, sinó per les connexions que possibiliten.

Així doncs, el connectivisme permet l’alumne tenir control sobre el seu aprenentatge i reforçar-lo per mitjà de les connexions que estableix amb els altres.

Abans de començar un aprenentatge, l’alumne ha de crear el seu PLE, amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement. Ha de tenir en compte quins recursos/ fonts utilitza, per tal d’assegurar la validesa de les informacions que rebrà.

Un cop creada la xarxa de la qual pot obtenir informació, pot compartir-la, comentar el que altres han publicat i, fins i tot, publicar les seves pròpies valoracions i reflexions. Així qualsevol que el segueixi, pot beneficiar-se del seu procés d’aprenentatge i aprendre’n també.

Llavors, quin és el paper del mestre en aquest procés? Doncs el d’ensenyar com elaborar aquesta xarxa:

  • Fent de guia quan l’alumne no sap per on avançar.
  • Ensenyant-lo a comunicar-se i a demanar ajuda dels altres.
  • Ensenyant-lo a discernir la informació i els recursos.
  • Ensenyant-lo a fer cerques de manera intel·ligent.

L’objectiu del mestre és que l’alumne aprengui a gestionar tota la informació a la qual té accés, de manera que el seu aprenentatge vagi més enllà d’una matèria específica i no s’aturi mai.

La visualització d'aquests vídeos m'ha fet reflexionar sobre el com aprenem. L'educació mai no hauria d'anar separada de la societat, sinó que hauria de permetre als alumnes comprendre-la i, a més a més, poder-hi intervenir.

Així doncs, avui en dia vivim en la societat de la informació, cada dia arriben a nosaltres milions de noves dades, cada dia el nostre context canvia, es reescriu la història, s'inventen noves eines i d'altres queden obsoletes. La nostra societat és fortament canviant, líquida, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman. Tanmateix, si fem una mirada a les nostres aules, el que hi passa dins no ha canviat gaire pel que fa a l'últim segle. Com podem esperar, llavors, que l'escola doni resposta a les necessitats socials si no s'hi ha pogut adaptar, si no ha evolucionat amb ella?

El problema resideix, doncs, en la didàctica i una possible solució la podríem trobar en el connectivisme. En primer lloc, ensenya a aprendre del món. Ja no es tracta que els nens aprenguin una determinada informació que ha estat seleccionada i considerada "vertadera", sinó que siguin capaços, dins d'aquest caos de dades en el que viuen immersos, de destriar la informació que consideren rellevant, localitzar una sèrie de recursos/ fonts d'on obtenir-la, editar-la, reflexionar i compartir-la, per tal que els altres també en puguin aprendre. D'aquesta manera l'alumne no només té un paper actiu en el seu aprenentatge, sinó que n'esdevé el motor, fet que permet que el procés d'aprenentatge no es deturi mai.

Per tant, incorporar les idees del connectivisme a l'actual manera d'ensenyar a aprendre una bona opció per respondre a les necessitats de la nostra societat i formar alumnes, reflexius i crítics, que tinguin en compte diferents punts de vista i realitats i que utilitzin els seus coneixements per intervenir i millorar la societat.

Acabaré amb un vídeo sobre l'evolució de l'educació que espero que us faci reflexionar sobre els canvis que aquesta necessita i amb la frase de Goethe, que també apareix al final de l'exposició de Leal: "Conèixer no és suficient, cal que apliquem. Tenir voluntat no és suficient, cal que fem".





dilluns, 19 de setembre del 2011

L'aprenentatge de les TIC

Avui a classe hem estat comentant que hi ha dos enfocaments pel que fa a l’aprenentatge de les TIC.

El primer fa referència a les TIC com a objecte d’aprenentatge i te com a objectiu l'alfabetització digital. Així, hi ha tota una part del currículum del que han de saber els nens de primària que anirà encaminat a conèixer l’ús de les eines.

El segon enfocament fa referència a les TIC com a recurs didàctic, on les TIC esdevenen recursos per a la resolució de problemes. En aquesta línia trobem les metàfores de l’educació a través dels ordinadors, les quals ja vaig comentar en una entrada anterior.

Trobo que és important que a l'hora de treballar amb les TIC a l'escola fem reflexionar els nens sobre el què faran i que ells mateixos reflexionin sobre com els està ajudant l'ordinador en la resolució del problema que els ocupa. D'aquesta manera els nens entenen que l'ordinador no és qui resol el problema, qui fa la feina, sinó que només és un estri que depèn d'ells mateixos.

Entorns personals d'aprenentatge

La primera sessió de l'assignatura Utilització Didàctica de les TIC vam visualitzar una conferència de Jordi Adell a les II Jornades TIC sobre els Personal Learning Environments.

Segons Adell, els PLE són entorns personals formats per persones que fan servir diferents recursos online que els permeten comunicar-se amb aquells que consideren interessants i així aprendre dels altres i que els altres aprenguin d’ells. En altres paraules, són recursos que permeten accedir a persones, continguts, fonts diverses, formar part de projectes col·lectius, donar i rebre ajuda... de manera que es crea una comunitat d’aprenentatge.


Algunes de les eines que ens presentava Adell en aquesta conferència són:


  • Twitter: És basa en la publicació de missatges curts. Ens permet seguir el que pública algú que ens interessa i també les persones a qui troba interessants.
  • Agregador RSS: ens permet subscriure allò que ens agrada i rebre la informació a mida que es va actualitzant. Ex. Google Reader.
  • Delicious: recurs per etiquetar i compartir els “preferits” del navegador, de tal manera que poden ser consultats des de qualsevol ordinador.
  • Lifestreaming: reuneix el que ha anat fent algú per la xarxa en un sol lloc. També pot ser compartit. EX. Friendfeed.

A més a més, a partir de la lectura del text d'Adell i Castanyeda Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje, vam poder veure com aquests realment suposen un canvi metodòlogic en la manera d’aprendre, ja que és l'alumne qui tria, reelabora, comparteix, reflexiona... sobre els continguts que ell necessita en un moment determinat, exercint així un paper actiu en el seu aprenentatge.

En aquests text, els autors classifiquen els recursos que ens permeten confeccionar aquests entorn en tres grups:

  • Eines i estratègies de lectura: recursos per obtenir informació. Ex. blogs, wikis...
  • Eines i estratègies de reflexió: serveis per transformar la informació. Ex. Google Docs, CMap Tools...
  • Eines i estratègies de relació: entorns que ens permeten relacionar-nos amb altres persones. Segons com s'estableixen les relacions, aquestes es podrien classificar en:
- Mitjançant objectes que compartim: Youtube, Flickr...

- Mitjançant recursos i experiències per aprendre: Delicious, Twitter...

- Mitjançant les relacions personals: Facebook, LinkedIn...


El concepte de PLE també es pot visualitzar al mapa conceptual del professor Xavier Àvila, realitzat a partir dels continguts d'una entrevista al professor Jordi Adell.


En la meva opinió, trobo que és molt positiu ensenyar els nens ha configurar el seu propi PLE com a complement de l'ensenyament de l'aula, perquè més que una eina en si, constitueixen una manera d'aprendre, on l'alumne selecciona, segons les seves necessitats, allò que vol integrar. Així, els PLE ens permeten despertar en els nens la curiositat i ensenyar-los la importància d'estar formant-se i actualitzant-se contínuament, alhora que se'ls mostra que no només poden aprendre dels altres, sinó que també tenen molt a aportar.

Fent una reflexió sobre els recursos online que utilitzo, aquest seria el meu PLE.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Welcome back!

Gairebé dos anys després torno a posar en marxa el meu bloc. El motiu que em porta a fer-ho és disposar d'un espai on poder compartir i reflexionar sobre allò que treballem a l'assignatura d'Utilització Didàctica de les TIC, però també sobre tot allò que vaig aprenent mentre em formo com a mestra.

Vaig triar l'optativa d'UDTIC perquè sóc conscient que les noves tecnologies estan cada vegada més presents en el món en el qual vivim i m'agradaria saber tot el que ens ofereixen dins el marc de l'escola. En el transcurs de l'assignatura espero conèixer nou programari, espero aprendre com incorporar les TIC a les altres assignatures i també com ensenyar a fer-les servir.

Així doncs, espero que el meu bloc esdevingui una font de recursos educatius i un espai de debat i reflexió per a tots aquells que em seguiu.

Bon curs i fins aviat!