Lifelong Learning

Avui a UDTIC, la Regina Beltran, la Mónica de Haro i l'Adrià Pérez ens han presentat el concepte de  Lifelong learning. Aquí teniu un enllaç a la presentació que ha elaborat l'Adrià fent ús de prezi i l'entrada al bloc de +3TIC.

Així, tal com ens han explicat, aquest concepte fa referència a l'aprenentatge té lloc al llarg de tota la vida, a la idea de la necessitat d'estar formant-se i actualitzant-se de manera continuada.

En aquest sentit, ens han explicat que segons el seu punt de vista, l'escola, hauria d'ensenyar actituds que duressin per tota la vida, de manera que els nens s'adonessin de la importància de no deixar d'aprendre i en tinguessin ganes tot la vida. D'aquesta manera, l'escola s'hauria de centrar en treballar aquests valors i en oferir els recursos per poder dur a terme aquest aprenentatge continuat. Una manera de fer-ho seria per mitjà de les TIC, ja que aquestes ens ofereixen un nombre il·limitat d'eines que permet configurar el propi PLE.

En el debat que hem iniciat posteriorment tot hem estat d'acord en el fet que com a mestres hem d'aconseguir que els nostres alumnes tinguin la il·lusió i les ganes de no deixar d'aprendre, i que siguin conscients de la importància de saber. Així doncs, cal que fem entendre als nens que el fet d'haver memoritzat un concepte no és garantia que el recordin tota la vida i que també és important anar actualitzant allò que saben. També hem arribat a la conclusió que aquesta manera de pensar encara no es treballa prou a les escoles i que aquestes haurien de començar a donar menys continguts i a centrar-se més en oferir recursos als nens per tal que anessin configurant els seus PLEs progressivament.

En la meva opinió és molt important educar els alumnes en el lifelong learning per tenir èxit a la vida, però ja no nomé a nivell professional, sinó sobretot a nivell personal, jal fet que voler saber més i la voluntat de no deixar d'aprendre ens omple com a persones.

Aprenentatge autònom

Avui a UDTIC, el grup l'Esther Aldehuela, la Clara Boix, en Roc Molina i en Pau Nin, ens ha parlat sobre el concepte d'aprenentatge autònom. Ens han explicat que aquest concepte fa referència al fet d'aprendre per iniciativa pròpia.

Com a elements positius, han destacat que:

• s'adapta les necessitats de cadascú.
• potencia la creativitat i la innovació.
• afavoreix una actitud proactiva en la que mai es deixa d'aprendre.

Com a aspectes negatius, sobretot han fet referència a que:

• no és avalat, és a dir, no atorga cap certificat.
• cal haver après prèviament a destriar i validar la informació.

Pel que fa al paper de l'escola en l'aprenentatge autònom, ens han explicat que aquest s'hauria de centrar sobretot en ajudar els nens a adquirir aquesta autonomia, presentant-los diferents recursos d'on poder extreure informació, guiant-los en el procés i mostrant-los com seleccionar-la i validar-la.

Seguint aquesta idea, les TIC juguen un paper molt important, ja que permeten que cada nen configuri el seu PLE i, per tant, són una font inestimable de recursos

Posteriorment hem iniciat un petit debat al voltant d'aquest concepte. En primer lloc tots hem estat d'acord que cal que siguem conscients del fet que els nens aprenen un munt de coses a través de l'ordinador i que, per tant, és important que des de l'escola els ajudem a trobar les seves pròpies fonts de recursos.

Posteriorment s'ha iniciat un debat sobre la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge. Per mitjà del diàleg hem arribat a la conclusió que sovint lliguem erròniament la idea d'autonomia amb la manera d'aprendre. Així hem decidit que la diferència entre aprenentatge autònom i autoaprenentatge resideix en el fet que el primer implica que la motivació sorgeix d'un mateix i que un mateix és qui busca els recursos per aprendre, els quals també poden ser altres més experts que jo mateix. En canvi, creiem que el segon terme fa més aviat referència a tot allò que aprenem pel nostre compte sense que ningú no ens ajudi.

Hem acabat aquest petit debat amb la idea que l'oposat a aprenentatge autònom és aprenentatge dirigit.

Organitzant el coneixement amb Prezi

Avui a classe hem estat treballant un programa per fer presentacions anomenat Prezi. Quant a la utilitat, és semblant al PowerPoint, però la principal diferència és que mentre aquest es basa en una successió de diapositives, Prezi només conté una sola diapositiva i la presentació consisteix en anar fent zoom en les diferents parts.

Aquí us deixo un vídeo explicant Prezi i un enllaç on trobareu com fer-lo servir.

Posteriorment, hem dedicat la resta de la sessió a elaborar una presentació sobre el tema de l'aprenentatge que vam estar treballant en grups el darrer dia. Nosaltres vam tractar l'educació formal, informal i no formal. Aquí teniu un enllaç a la presentació realitzada amb prezi.

Segons la meva opinió Prezi és un programa molt interessant, si més no per tenir en compte a l'hora de realitzar presentacions. En primer lloc perquè penso que capta molt més l'atenció de l'audiència en estar en constant moviment i en poder visualitzar com es conecten unes idees amb les altres. A més a més, permet l'emmagatzematge online  i l'edició compartida, punt molt interessant en la realització de treballs en grup.

Quant ha inconvenients, durant la realització de la presentació he pogut observar que requereix una millor planificació prèvia que el PowerPoint, ja que qualsevol canvi afecta tot el conjunt. Un altre punt feble que li veig és que trobo que mareja una mica, amb tant de moviment i zoom. Penso que aquest fet que s'hauria de tenir en compte en presentacions molt dinàmiques o amb segons quins públics.

Diferents concepcions sobre l'aprenentatge

La idea de l'aprenentatge ha canviat molt els darrers anys. Així, la sessió d'avui l'hem dedicat a parlar sobre aquest tema i a aprofundir sobre les diferents idees que se'n deriven.

En primer lloc, tots els grups hem elaborat la nostra pròpia definició d'aprenentatge i l'hem compartit al fòrum de l'assignatura. El nostre grup, format per la Nuria Maldonado, el Sergio Rella, l'Isaac Serrano i jo mateixa, entén que L'aprenentatge és un procés psicològic que consisteix a modificar i/o ampliar els constructes previs per comprendre el món i adaptar-te o actuar-hi.  

Aquest procés es produeix quan hi ha alguna incoherència entre el que sabem i el que estem observant. En aquest moment té lloc el conflicte cognitiu. A partir d’aquí l’alumne analitza aquesta informació i l’organitza, o bé creant nous esquemes de coneixement, o bé modificant i/o ampliant els esquemes que ja té.

Posteriorment, cada grup ha iniciat la recerca d'un tema en concret. El nostre grup ha investigat sobre l'educació formal, informal i no formal i les implicacions que hi té pel que fa a l'escoles i a l'ús de les TIC. Hem publicat els resultats de la nostra recerca al següent enllaç del bloc +3TIC. Per últim, he recollit les meves pròpies conclusions en la següent entrada.

La resta de temes que ens hem proposat treballar han estat els següents:

• Aprenentatge autònom
• Lifelong learning
• Aprenentatge entre iguals
• Learning by doing
• Aprenentatge significatiu
• Aprenentatge invisible
• Aprenentatge situat

JClic

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...(1) Generalment aquestes activitats estan incloses dins de projectes, els quals poden ser descarregats o oberts en un applet des de la Biblioteca d'activitats del JClic.

Si tenim en compte les metàfores sobre l'ús del ordinadors, el JClic respondria a la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que guia a l'alumne en la realització d'activitats. A les escoles s'utilitza força perquè facilita el treball autònom, permet veure on s'equivoca cada nen i també s'adapta a diferents ritmes de treball.

Dins el JClic, hi podem distingir tres eines: 

• El JClic: és l'eina que ens serveix per visualitzar i executar les activitats.
• El JClic author: ens permet crear els projectes.
• El JClic report: fa l'informe d'avaluació de les activitats que realitzen els nens.

A la pàgina web de Domingo Méndez, professor del Colegio Jaime Balmes, podeu trobar diversos tutorials sobre el JClic, sobre com crear els projectes i sobre les possibilitat que ofereixen les diferents activitats. Aquí teniu un vídeo on fa un repàs sobre els punts que us acabo de comentar:

Després de veure a la classe d'avui com funciona el JClic author he decidit crear un projecte, per tal  d'analitzar el seu ús. El meu projecte s'ha anomenat Pets i tenia per objectiu treballar el vocabulari en anglès dels animals domèstics. El projecte estava format 5 activitats: la primera era informativa i permetia veure el vocabulari, la segona era una associació simple de conceptes, la tercer era una sopa de lletres amb el vocabulari treballat a les anteriors, la quarta consistia en omplir buits d'unes frases i, la darrera, era un puzzle.

Segons el meu punt  de vista, el JClic author és un programa molt útil per diversos motius. En primer lloc, et permet crear activitats de forma molt personalitzada, ja que pots escollir-ne entre diversos tipus i dins de cada una pots acaba de concretar moltes característiques, per tal que l'activitat s'ajusti al màxim als objectius que et proposes.

En segon lloc, també he trobat molt positiu el fet que sigui una eina molt intuïtiva a l'hora de fer servir. Aquest fet permet que qualsevol amb un mínim de coneixements informàtics pugui crear les seves pròpies activitats.

Per últim, també he trobat molt útil el fet que puguis decidir recollir un informe d'avaluació sobre el que ha fet cada nen.

Com a crítica al JClic en general, penso que les activitats no estan prou ben classificades i que sovint costa trobar el que es busca. Així, penso que dins de la primària, les activitats podrien estar separades per cicles i per temes, no només per matèries.

(1) Extret de Què és el JClic? a http://clic.xtec.cat/ca/jclic/howto.htm Consulta [03.10.2011]

Les TIC i les Teories de l'aprenentatge

Ja fa temps que ens preguntem com aprenem de l'entorn. Així, al voltant d'aquesta qüestió han anat apareixent al llarg de la història diverses teories que han intentat donar-li resposta.

En primer lloc, trobem la teoria conductisme, la qual va aparèixer a principis del segle XX de la mà de Pavlov, Watson i, posteriorment, Skinner. Segons aquesta teoria, la conducta és externa i observable i és la conseqüència d'una determinada resposta a un determinat estímul. Si la resposta és reforçada positivament (premi) quedarà fixada, mentre que si és reforçada negativament (càstig) s'evitarà. Per tant, podríem dir que, per als conductistes, la conducta s'aprèn. En el camp de l'educació, els conductistes veuen els infants com pàgines en blanc que s'han d'anar omplint de coneixement.

Si portem el conductisme al camp de l'aprenentatge, ens trobem amb uns processos d'e-a transmissius, on el mestre és qui sap i l'alumne qui ha d'emmagatzemar informació. Així doncs, per adquirir coneixement, imperen la repetició i la memorització de continguts. Pel que fa a les TIC, s'utilitzen programes on els alumnes han "d'avocar" el coneixement que han adquirit i sovint reben reforços positius si ho fan bé o reforços negatius si ho fan malament. En aquest darrer cas se sol demanar a l'alumne que repeteixi la tasca fins que la completi correctament. Un exemple de les TIC basades en la teoria del conductisme serien la majoria de Clics del JClic, on es demana a l'alumne que completi un exercicis i un cop els ha finalitzat rep una determinat retroacció depenent com ho hagi.

Posteriorment, va aparèixer la teoria del cognitivisme a partir de les aportacions de Piaget i Vigotsky va ser desenvolupada més endavant per autors com Chomsky o Bandura. L'objectiu d'aquest corrent és l'estudi dels processos mentals que intervenen en la formació del coneixement a partir de la informació que rebem dels sentits (emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i fer ús.

Pel que fa a l'aprenentatge, aquest model teòric creu que aquest es dóna quan el subjecte modifica els seus esquemes mentals en base a la seva experiència i reorganitza la informació emmagatzemada. Un exemple de les TIC basades en aquesta teoria poden ser les mini unitats didàctiques de JClics, on es presenta a l'alumne una informació i aquest ha d'anar-la utilitzant en diferents contextos o els Quaderns virtuals, un recurs on els continguts d'un tema s'organitzen al voltant de diverses activitats que permeten l'alumne posar en pràctica els coneixements que ha adquirit.

Una altra teoria que va aparèixer més endavant i que també es basa en les aportacions de Piaget i Vigotsky és el constructivisme. Tanmateix, es considera que Ausubel n'és el pare, ja que va ser el primer en parlar d'aprenentatge significatiu. Així doncs, aquesta corrent defensa que el subjecte aprèn en interacció amb e seu entorn.

Quan a l'aprenentatge, pels constructivistes aquest ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir del que el subjecte ja sap i han de tenir utilitat per a ell. En aquest sentit, a nivell de les TIC trobem els Projectes Telemàtics Cooperatius, on l'alumne va construint el coneixement cooperativament amb alumnes d'altres centres o les Webquests, que consisteixen en una espècie de gimcanes digitals on l'alumne ha d'anar completant activitats per mitjà de la informació que extreu d'unes pàgines web que li són facilitades.

Per últim, darrerament ha aparegut la teoria del connectivisme, de la mà de Siemens i Downes. Aquesta teoria suposa, com ja vaig comentar en una entrada anterior, que l’aprenentatge es produeix a partir dels coneixement compartits en una xarxa social creada a través de les connexions que possibiliten diversos recursos tecnològics. Així, el connectivisme entén que el subjecte ha d'anar configurant el seu propi  PLE amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement i li permetran anar aprenent de manera autònoma i continuada

Segons aquesta teoria, doncs, no és tant important l'aprenentatge adquirit com la capacitat de crear un entorn d'aprenentatge dinàmic que ens permeti anar reciclant allò que ja sabem i que s'adapti a les nostres necessitat. En aquest sentit les TIC són fonamentals, ja els recursos que ens ofereixen són els que justament ens permeten crear aquestes xarxes. Alguns d'aquests són: Viquipèdia, Twitter, blocs, Youtube, Delicious... Per conèixer més recursos us podeu dirigir a la següent entrada, on comento els recursos que formen el meu PLE.

El connectivisme

Avui a l'assignatura d'UDTIC ens han parlat del concepte del Connectivisme, a partir dels vídeos The Networked Student, editat pels alumnes de la professora Wendy Drexler, i El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca.

La teoria del connectivisme va ser introduïda per George Siemens i Stephen Downes i suposa que l’aprenentatge es produeix en formar part d’una xarxa social de gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es materialitza a través de diversos recursos tecnològics, tot i que aquests no tenen importància per si mateixos, sinó per les connexions que possibiliten.

Així doncs, el connectivisme permet l’alumne tenir control sobre el seu aprenentatge i reforçar-lo per mitjà de les connexions que estableix amb els altres.

Abans de començar un aprenentatge, l’alumne ha de crear el seu PLE, amb els recursos que l’ajudaran en la construcció del coneixement. Ha de tenir en compte quins recursos/ fonts utilitza, per tal d’assegurar la validesa de les informacions que rebrà.

Un cop creada la xarxa de la qual pot obtenir informació, pot compartir-la, comentar el que altres han publicat i, fins i tot, publicar les seves pròpies valoracions i reflexions. Així qualsevol que el segueixi, pot beneficiar-se del seu procés d’aprenentatge i aprendre’n també.

Llavors, quin és el paper del mestre en aquest procés? Doncs el d’ensenyar com elaborar aquesta xarxa:

• Fent de guia quan l’alumne no sap per on avançar.
• Ensenyant-lo a comunicar-se i a demanar ajuda dels altres.
• Ensenyant-lo a discernir la informació i els recursos.
• Ensenyant-lo a fer cerques de manera intel·ligent.

L’objectiu del mestre és que l’alumne aprengui a gestionar tota la informació a la qual té accés, de manera que el seu aprenentatge vagi més enllà d’una matèria específica i no s’aturi mai.

La visualització d'aquests vídeos m'ha fet reflexionar sobre el com aprenem. L'educació mai no hauria d'anar separada de la societat, sinó que hauria de permetre als alumnes comprendre-la i, a més a més, poder-hi intervenir.

Així doncs, avui en dia vivim en la societat de la informació, cada dia arriben a nosaltres milions de noves dades, cada dia el nostre context canvia, es reescriu la història, s'inventen noves eines i d'altres queden obsoletes. La nostra societat és fortament canviant, líquida, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman. Tanmateix, si fem una mirada a les nostres aules, el que hi passa dins no ha canviat gaire pel que fa a l'últim segle. Com podem esperar, llavors, que l'escola doni resposta a les necessitats socials si no s'hi ha pogut adaptar, si no ha evolucionat amb ella?

El problema resideix, doncs, en la didàctica i una possible solució la podríem trobar en el connectivisme. En primer lloc, ensenya a aprendre del món. Ja no es tracta que els nens aprenguin una determinada informació que ha estat seleccionada i considerada "vertadera", sinó que siguin capaços, dins d'aquest caos de dades en el que viuen immersos, de destriar la informació que consideren rellevant, localitzar una sèrie de recursos/ fonts d'on obtenir-la, editar-la, reflexionar i compartir-la, per tal que els altres també en puguin aprendre. D'aquesta manera l'alumne no només té un paper actiu en el seu aprenentatge, sinó que n'esdevé el motor, fet que permet que el procés d'aprenentatge no es deturi mai.

Per tant, incorporar les idees del connectivisme a l'actual manera d'ensenyar a aprendre una bona opció per respondre a les necessitats de la nostra societat i formar alumnes, reflexius i crítics, que tinguin en compte diferents punts de vista i realitats i que utilitzin els seus coneixements per intervenir i millorar la societat.

Acabaré amb un vídeo sobre l'evolució de l'educació que espero que us faci reflexionar sobre els canvis que aquesta necessita i amb la frase de Goethe, que també apareix al final de l'exposició de Leal: "Conèixer no és suficient, cal que apliquem. Tenir voluntat no és suficient, cal que fem".