La darrera de les presentacions d'avui ha estat a càrrec del grup format per l'Alba Mayol, l'Ethel Nogués, la Marta Pintos i l'Helena Vall i tractava sobre les Pissarres Digitals Interactives (PDI).
Com que no he pogut assistir, he decidit informar-me sobre la sessió i han estat de gran ajuda les aportacions dels meus companys i el bloc de la Tamara Herrera.
Així doncs, per fer la seva presentació, aquest grup ha fer servir un prezi, on ens han explicat els diferents tipus de pissarres digitals que existeixen (electromacnètica, infraroja, resistiva i òptica i ultrasònica- infraroja). Posteriorment han fet una posada en comú sobre les experiències a les escoles de pràctiques.
En la meva opinió i pel que he vist a l'escola, les pissarres digitals són un recurs excel·lent, ja que ofereixen la possibilitat d'un canvi de la metodologia de l'aula, on l'alumne esdevé el protagonista i es potencia la participació i la col·laboració. A més a més, aquest recurs permet enregistrar les sessions i, si la lletra es prou bona, fins i tots és capaç de traduir-la a estil mecanogràfic. Tanmateix, cal tenir en compte que són força costoses, en molts casos precisen de connexió a Internet, només les poden fer servir un alumne alhora i cal formació del professorat.
En aquest sentit vaig poder observar a la meva escola de pràctiques que la majoria de mestres no li treien gaire profit, ja que l'utilitzaven com una pissarra convencional, sense canviar la metodologia de classe. El que hem van comentar en aquest sentit és que en la seva opinió havien realitzat la formació massa d'hora, ja que quan la van fer encara no disposaven de les pissarres i, per tant, els dubtes els van aparèixer quan ja no tenien a qui consultar. A més a més, em van explicar que perdien molt de temps buscant recursos i que no els hi era pràctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada