Amb la sessió d'avui hem finalitzat l'activitat dels debats. Durant el seu transcurs hem pogut posar en pràctica aquells elements que vam llegir al Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i al Manual de la Lliga de debat universitari, com són la importància del llenguatge no verbal, la necessitat d'estructures sintàctiques senzilles i clares, el control del nervis... Trobo que en general totes les sessions han estat molt bé i l'evolució de l'activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès aprendre dels propis errors i dels dels altres.
dilluns, 21 de desembre del 2009
Sessió debats IV
Amb la sessió d'avui hem finalitzat l'activitat dels debats. Durant el seu transcurs hem pogut posar en pràctica aquells elements que vam llegir al Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i al Manual de la Lliga de debat universitari, com són la importància del llenguatge no verbal, la necessitat d'estructures sintàctiques senzilles i clares, el control del nervis... Trobo que en general totes les sessions han estat molt bé i l'evolució de l'activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès aprendre dels propis errors i dels dels altres.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Exposicions Territori IV
- Diferents camins per un mateix destí - Clara Antonio i Estel Gamisans
- La gent de Ca'n Clos - Regina Beltran i Sara Torras (Bloc de la Sara)
- L'esport al territori - Pol Laorden i Hèctor Ros (Bloc de l'Hèctor)
- La llegenda de St. Jordi - Josep Fosalba i Adrià Pérez
dilluns, 14 de desembre del 2009
Sessió debats III
Recursos digitals
dimecres, 9 de desembre del 2009
Exposicions Territori III
Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
- Més enllà de les fronteres - Lídia Iglesias i Irene Ruiz
- Curiositats de la Vall d'Aran - Carles Furest, Edu López i Sergio Rella (bloc d'en Carles)
- La Patum de Berga - Clara Medina i Alba Orna
- El territori extraterrestre - Edu Muñoz i David Sànchez (bloc de l'Edu)
dimecres, 2 de desembre del 2009
Exposicions Territori II
En la jornada d'avui la Sandra Cañete i jo hem realitzat la nostra presentació sobre les Festes de Badalona i activitats escolars. El tema me'l va proposar la Sandra, que és de Badalona, i m'ha permès conèixer unes festes del meu territori de les quals no sabia que existissin. Aquesta és la presentació que hem fet servir nosaltres:
Les altres presentacions que s'han realitzat avui són:
- Organització d'activitats per als infants en els pobles petits - Nadia Ambroj i Laia Castellà
- Festes i tradicions d'hivern a Catalunya - Laura Hedo i Anna Merino
- L'adopció internacional - Laura Sánchez i Mireia Vázquez
Sessió debats II
La veritat és que ambdós debats han estat molt interessants. Pel que fa al de la religió a les aules, he trobat molt positiu que fessin servir cites i busquessin tota l'estona el feedback amb el públic. També he trobat que el tema estava molt ben treballat i ambdós grups han aportat molt bons arguments.
Quant al segon grup el que més m'ha agradat ha estat com han parlat, ja que tant el to de veu com la velocitat convidaven a seguir el debat. En aquest cas també, els arguments aportats eren molt bons i fins i tot m'han fet replantejar-me algunes de les idees que ja tenia.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Lletra a Dolors
Lletra a Dolors
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que no deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi; projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te´m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran el blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se´m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
Metàfora de la caixa d'eines: L'ordinador com a eina
Així, fer servir els ordinadors d'aquesta manera ens permet reutilitzar els recursos i optimitzar el temps i les estratègies. Un exemple són els programes com el Artrage o el Paint, que ens permeten dibuixar, enganxar, retallar... sense la necessitat de paper, tisores, colors...
Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador
Metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne
Segons el meu punt de vista, trobo que aquesta manera d'aprendre és molt útil, ja que és el propi alumne qui va ideant les diferents maneres de resoldre el problema i també veu quin efecte tenen els errors en el que ha fet. Jo ja havia fet servir la tortuga per a resoldre problemes sobre com dibuixar diferents figures proposades i he d'admetre que respon a l'objectiu anterior perfectament.
Metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor
Mètafores sobre l'educació a través dels ordinadors
- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
dimecres, 25 de novembre del 2009
Exposicions Territori I
Les exposicions havien d'ésser en parelles i havien de durar un màxim de sis minuts, amb un màxim d'un minut de gràcia.
Per a fer les exposicions, havíem de posar en pràctica el que havíem llegit al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i les diferents eines de suport audiovisual que hem estat posant en pràctica des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC.
Per últim, des de l'assignatura ens han proposat que féssim una avaluació de les intervencions dels nostres companys, tenint en compte com han resolt els aspectes comentats en l'apartat anterior.
Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
- Els Estats Units i els esports - Anaïs Alapont i Marc Ariño
- El turisme a Catalunya - Gerard Garcia i Roc Molina (bloc d'en Roc)
- El poble de Tiana - Mònica Talegón i Andrea Vélez
- El zoològic de Barcelona - Marta Rodríguez i Anna Sainz
dilluns, 23 de novembre del 2009
Sessió debats I
La veritat és que els temes de debat d'avui han estat molt interessants. Pel que fa a ambdós grups, els arguments aportats han estat molt bons i els debats molt ben estructurats. Han seguit i, fins i tot en alguns casos, esgotat els torns i els investigadors han fet preguntes a l'equip contrari. La comunicació amb el públic també ha estat bona, igual que el to de veu.
Competències digitals dels mestres en relació a la tecnologia
Per últim, cadascú de nosaltres hem triat una de les competèncias i hem explicat la seva rellevància en l'educació i com creiem que nosaltres l'haviem adquirit.
La classe d'avui ha estat molt útil perquè ens ha permès conèixer quines són les competència que hauriem de tenir com a mestres i ens ha mostrar la importància de formar-se contínuament i estar al dia pel que fa a les TIC i a les seves aplicacions a les aules.
Competència digitals del mestre en relació a la tecnologia
De cara a realitzar l'activitat, el Jorge Coderch ens ha proposat la lectura de cinc documents que apareixen al blog de l'assignatura. Després de triar un dels documents i llegir-lo, havíem d'escollir una de les competències que creiem que tenim i explicar en un fòrum del Blink com l'hem adquirida. Per últim havíem de realitzar una valoració conjunta d'algunes de les intervencions.
Jo he llegit els estàndards docents de l'UNESCO on, entre d'altres, s'estableix que un mestre hauria de ser capaç de descriure la funció i el propòsit de les eines i recursos de producció de laes TIC (equips de gravació i producció multimèdia, eines d'edició, software per a publicacions i eines de disseny Web) i utilitzar-los per a recolzar els estudiants a innovar i generar coneixement.
Aquesta és una competència que actualment estem treballant des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, amb la introducció de les diferents eines que hem anat treballant, com el Google docs, el Cmap Tools, l'Audacity, el Gimp o el MovieMaker. Totes aquestes eines i recursos són un recolzament a l'hora de fer explicacions i aprofundir en el coneixement.
Crec que és important que un mestre conegui i sàpiga aplicar aquestes eines en el seu dia a dia perquè és l'única manera de transmetre i fer veure als seus alumnes la utilitat que aquestes tenen. Així, com més conscients siguin els mestres de les facilitats que ens ofereixen les TIC, més conscients en seran els seus propis alumnes.
dijous, 19 de novembre del 2009
El museu de la xocolata
El Museu de la Xocolata compta amb sis àmbits diferents, un obrador i una botiga per comprar records. A l'àmbit 1 es parla del cacau i la xocolata en general, a l'àmbit 2 es parla de la xocolata com un pont entre cultures, l'àmbit 3 està dedicat a l'art i a la creació i hi trobem alguns dels recipients més originals que s'han utilitzat per a servir la xocolata, a l'àmbit 4 es parla sobre els diferents confits que es fan amb la xocolata, l'àmbit 5 compta amb audiovisuals per explicar algunes històries sobre la xocolata, l'àmbit 6 és la sala Barcelona, on s'exposen algunes de les mones i creacions de xocolata més originals i a l'àmbit 7 s'exposen diferents màquines per a la fabricació de la xocolata. A l'obrador es realitzen els diferents tallers dels caps de setmana, els tallers de les escoles i alguns cursos de formació per a professionals.
Per tal de difondre la cultura del cacau, el museu s'organitza diferents activitats i tallers per a tots als públics: activitats setmanals per a grups escolars, tallers permanents per al públic infantil i adult en cap de setmana, celebració de festes d'aniversari, activitats trimestrals, exposicions temporals...
La visita al museu m'ha agradat i sorprès molt ja que m'ha permès conèixer coses sobre el cacau i la confiteria que fins ara desconeixia com les diferents propietats que se li han atribuït al llarg de la història o els diversos recipients que s'han utilitzat per a servir-lo. A més trobo que és una visita interessant per fer des de les escoles ja que el museu ofereix diverses activitats com un taller per a fer rajoles de xocolata acompanyat d'un explicació.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Web 2.0.
A continuació ens van passar un breu qüestionari per valorar el nostre grau de coneixement sobre algunes de les eines informàtiques que tenim a la nostra disposició actualment com el VozMe, l'Aprobbo o el iGoogle, dels quals ens van fer una demostració del seu funcionament.
Per últim, ens van parlar sobre el projecte Web 2.0, la web social. El seu nom fa referència a la segona generació de la Web, centrada en la col·laboració i en l'intercanvi d'informació entre els usuaris de la xarxa. El projecte permet la democratització de l'accés a Internet perquè estableix filtres, fet que proporciona més qualitat; i permet que els lectors es converteixin en lectoautors, tothom pot intervenir. Alguns exemples clars són els blocs, les xarxes socials com el Facebook o els wikis com la Wikipedia o el Youtube. En aquest article podeu trobar més informació del Web 2.0.
Una altra de les idees que va sorgir és la del perill que suposa una web social. El fet que puguis compartir tot allò que vulguis pot suposar que exposis la teva vida fins al punt de renunciar a la teva intimitat en favor d'uns minuts de fama. Entre tots vam arribar a la idea que hem d'educar les futures generacions perquè facin un ús responsable d'aquestes noves eines i mostrar-los el que pot suposar renunciar a la intimitat.
En conclusió, el Web 2.0. és un projecte que ens dóna molts avantatges, com la democratització de l'accés a les noves tecnologia, però a l'hora cal una bona educació per fer-ne un ús responsable.
Visita al Cibernàrium
Cada curs compta amb dos formadors i té un capacitat màxima de 20 alumnes, dos per ordinador.
Durant l'any 2008 van tenir 60.000 participacions, d'unes 10.000 persones i van oferir 84 càpsules. El 56% de les persones que hi van assistir eren dones i el 64% dels assitents eren majors de 40 anys.
Entre els reptes per al futur, es troben l'apertura de noves antenes Cibernàrium, fins a una per Districte el 2010; el trasllat de part de les activitats al 22@, a la Casa de TIC; i la potenciació de la línia Creix amb les TIC.
La iniciativa del Cibernàrium m'ha semblat realment bona perquè suposa una oportunitat per a molta gent per a formar-se en les noves tecnologies i no quedar-se enrere. Avui en dia pràcticament tot està digitalitzat i informatitzat, i el fet de no saber fer servir amb facilitat les eines informàtiques bàsiques és un obstacle, per exemple, a l'hora d'accedir a una feina. Així el fet que sigui gratuït i flexible permet que arribi a un major nombre de persones i que puguin combinar la formació amb la seva vida quotidiana.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Treball col·laboratiu - Wiki
Les wikis són webs col·laboratius on els usuaris són els que elaboren, editen, modifiquen i esborren el contingut d'una pàgina web.
La wikipedia és una enciclopèdia lliure on els usuaris participen en la creació i elaboració dels articles. Cada article pot ésser discutit i el creador pot seguir o no les indicacions i suggeriments que altres usuaris fan sobre aquest. Així és un usuari el que es responsabilitza de la creació, edició i seguiment d'un article en concret. Cal tenir en compte, però, el llibre d'estils de la wikipedia en l'elaboració de qualsevol article.
L'Eduwiki és un projecte en què les escoles impliquen els seus alumnes en l'elaboració dels continguts. L'objectiu de l'eduwiki és crear coneixement compartit entre les diferents institucions de Catalunya que acullen nens de primària i secundària.
Segons els meu punt de vista les wikis són una eina molt útil ja que permeten compartir el coneixement. Així si un usuari llegeix un article i creu que hi pot contribuir, pot discutir-ho per tal que aquests canvis o incorporacions s'apliquin. Això representa un avantatge perquè els articles acaben sent molt més rics en contingut.
Pel que fa al treball col·laboratiu que ens han proposat, el meu grup i jo hem decidit crear un article per a l'eduwiki. No hem pogut editar-lo com a wiki perquè, com ja he explicat, el projecte està reservat per a centres de primària i secundària, així que l'hem creat en un document de text del google docs. Per a això vam crear un document on vam fer la discussió dels continguts del nostre article i un altre document, definitiu, sobre el sistema respiratori. En l'elaboració vam hem seguit les pautes principis pedagògics que apareixen al web.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Google Earth
El Google Earth és un programa lliure que permet veure imatges d'arreu del món des de l'ordinador. Per a utilitzar el programa, primer cal descarregar-lo de la pàgina web.
El programa m'ha semblat útil en el sentit que permet veure pràcticament qualsevol lloc amb detall sense haver-s'hi de desplaçar. De cara a l'àmbit educatiu, trobo que és una eina interessant en la mesura que permet estudiar zones, observar-les, desplaçar-te pel globus terraqüi...
Dotsub
Seguint els passos que apareixen al bloc de la Mireia he afegit subtítols en català a un vídeo sobre les TIC a parvulari. A partir de la meva experiència puc afirmar que DotSub és una eina útil en la mesura que permet trobar vídeos subtitulats i així aprendre o millorar un idioma que es coneix poc.
El principal problema que he trobat, però, a l'hora de realitzar la traducció ha estat que no la podia fer a partir de l'àudio del vídeo sinó a partir dels subtítols del vídeo en l'idioma de l'àudio, en aquest cas en castellà. L'inconvenient d'això és que t'has de refiar que els subtítols dels que parteixes estiguin bé. A més el pot traduir qualsevol i per tant pot tenir errades.
Doodle
Com ens han explicat, el Doodle serveix tant per a "crear esdeveniments" com per a fer una consulta sobre un tema. Per veure com funciona he creat un esdeveniment i una tria per a una cita.
Segons el que he pogut observar, el Doodle és un programa molt senzill i intuïtiu. En entrar a la pàgina has d'escollir entre una de les dues opcions i seguir els passos que et demanen. Per últim has d'enviar l'enllaç de l'esdeveniment als teus convidats.
Així Doodle és una eina molt senzilla per a planificar esdeveniments i quedar amb gent.
Softcatalà
En primer lloc, havíem de triar el "tema" i després, en grups, havíem d'elaborar l'exposició, d'uns cinc minuts de durada. En ella havíem de presentar el tema i exposar les principals opcions i facilitats que ens proporcionava el programa o portal, així com els seus punts fluixos. Per últim, havíem de fer una valoració conjunta del que ens havia aportat.
Com a suport de la nostra presentació, havíem de fer una presentació amb diapositives, utilitzant el google docs, que inclogués imatges, enllaços i explicacions dels punts principals
El meu grup i jo vam triar el portal web Softcatala. Aquest portal està destinat al desenvolupament, traducció i distribució de programari en català. A més ofereix diferents serveis com el de traductor o corrector ortogràfic. Softcatalà és una plataforma en la qual qualsevol pot col·laborar de manera altruista.
Segons la meva opinió s'agraeix l'existència d'una plataforma com Softcatalà perquè això permet que els usuaris catalanoparlants puguem fer ser els programes en el nostre idioma. Moltes vegades, degut als costos i a que el nombre de parlants del català és força reduït, les empreses no creen una versió dels seus programes en la nostra llengua. Com que softcatalà és voluntari, qui col·labora no té en compte els beneficis i per tant aquest motiu deixa de ser un inconvenient. El problema d'això, sobretot pel que fa als serveis com el traductor o el corrector, és que aquests no estan a càrrec d'algú especialitzat i per tant, pot haver-hi errades.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Educant en bloc
Volia triar un títol que tingués a veure amb els estudis, amb la idea d'educar amb les noves tecnologies, que tingués "ganxó", però no se'm va acudir res així que el meu bloc es va acabar dient com jo. Que original!
Tanmateix jo he cregut sempre que el títol és l'última cosa que es tria, quan ja saps de què tracta realment allò que has escrit. És com amb els nens: fins que no saps si seran nen o nena no els pots triar un nom.
Doncs a mi m'ha passat quelcom per l'estil. Tot i que això encara tot just comença estem, si més no, a la "recta final" del primer quadrimestre i la carrera ja ha anat agafant forma.
He triat el títol Educant en "bloc" perquè una de les coses que he après des que vaig començar el estudis és que educar no només depèn de l'escola o dels pares sinó que TOT i TOTHOM educa. Així, com diria l'Isaac amb aquest "playing words" volia plasmar la necessitat de educar en xarxa, en bloc, i a través d'un bloc.
dissabte, 7 de novembre del 2009
On volem anar a parar?
No fa massa vaig rebre un correu electrònic amb aquesta imatge. En un primer moment em va semblar divertida, però desprès em va fer pena perquè plasma, jo diria que massa bé, la realitat dels mestres d'avui.
Fa anys els pares i l'Estat tenien el deure de donar una bona educació i els nens tenien el deure de treure'n el màxim profit. Tot era qüestió d'esforç i de dedicació: de cara a la societat si algú no treia bones notes la culpa era seva i només seva, el mestre segur que estava fent bé la feina. Ara la situació s'ha capgirat: si tu no treus bones notes, és culpa del mestre, que no sap explicar, que et té mania o que et suspèn. Però una cosa està clara: si hi ha algú que no tingui la culpa, de ben segur que aquest ets tu.
I com hem arribat a aquest punt? Fa uns anys vaig llegir un article al diari que deia que la nostra generació seria una generació perduda, mancada de valors i referents. El motiu segons l'autor, el nom del qual no recordo, era que els nostres pares havien tingut una infància marcada per les normes, els càstigs i els "No" i que ara volien viure a través de nosaltres tot allò que ells no havien pogut. En definitiva: ens donaven la llibertat sense exigir-nos la responsabilitat. Segons l'autor era aquí on residia el problema: es tractava que els nostres pares ens donessin allò que no van tenir amb dosis d'allò que sí van tenir: disciplina.
La veritat és que l'ideal seria, tal com s'extreia de l'article, arribar a un terme mig: implicació per part de l'alumne, del professor, dels pares i de la societat. No es tracta de tornar enrere, als mestres transmissius pujats en les seves tarimes, sinó de recuperar la disciplina i l'ordre dins les aules i fer entendre els nens que tenen el privilegi d'estar sent educats. La culpa és de tots i de ningú: uns diuen que són els mestres els que no se saben imposar, altres que els pares no es preocupen de l'educació dels seus fills i deleguen la tasca compeltament a l'escola, altres que ens trobem en una societat buida de valors, altres que diuen que els nens d'avui en dia no tenen respecte per res i els és igual tot...
Jo crec que no es tracta de buscar culpables, sinó de pregunar-nos quin és el futur que volem i treballar tots plegats per aconseguir-ho. Tal i com hem vist a l'assignatura de societat, família i escola TOT educa i per tant és menester de tots posar-nos mans per feina i canviar la situació actual. Només treballant tots plegat aconseguirem un futut millor. I quin és el futur? L'educació.
dimarts, 3 de novembre del 2009
El bullying a les escoles
La dinàmica consistia en que tos els membres del grup fèiem de nens tret de dos, que feien de professors. Els que fèiem de nens portàvem un gomet i els que feien de professors ens deien que fessim grups. Llavors havíem d'agrupar-nos pel color del gomet i un de nosaltres es quedava sol. Els que feien de mestres havien de trobar la manera de fer grups i que ningú quedés sol i se sentís apartat de la rsta del grup.
La veritat és que l'activitat es va desenvolupar molt bé i va ser molt amena, tot i que els que fèiem de nens vam adoptar una actitud potser massa "conflictiva" per a un nen de primària. A més l'activitat va provocar un debat sobre quina seria la millor solució per a tractar un problema com aquest a classe. Tot i que van sortir moltes solucions, tots vam estar d'acord en que era important saber si existia un líder d'aquest tipus de comportaments o si la víctima provocava aquestes reaccions en els seus companys. Com que el tema ens va agradar vam decidir que per a la propera sessió portaríem més material sobre el tema per a poder continuar parlant-ne.
Debats universitaris
De cara a presentar l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat.
En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el Sí i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.
El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrargumets i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.
Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic. Jo ja havia participat en una activitat similar a la meva escola i la veritat és que va generar molt d'interès entre els alumnes. Espero que aquesta vagi tan bé com la de la meva escola.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Com parlar bé en públic
El llibre explica com s'hauria d'elaborar un bons discurs oral, els elements que haurien d'aparèixer, els que hauríem de tenir en compte tant en l'elaboració del discurs com en l'execució, i algunes claus per fer-lo més atractiu i aconseguir que arribi al màxim nombre de persones.
La veritat és que crec que és tracta d'un llibre molt interessant, però sobretot d'una eina molt útil i imprescindible. Tal com apareix al llibre, avui en dia no es dóna massa importància al fet d'ensenyar a parlar però en canvi es una aptitud que s'exigeix en pràcticament qualsevol sector. Saber parlar ens permet exposar les nostres idees de manera molt més ordenada i acurada, fet que facilita que arribin millor al receptor i influeixin més en ell, si és la intenció.
Així crec que aquest llibre hauria d'ésser una lectura obligatòria de l'ESO o Batxillerat i que s'hauria de donar més importància al fet d'ensenyar a parlar perquè, tot i que és veritat que hi ha gent que neix amb més facilitat per comunicar, amb un manual d'aquest tipus qualsevol que s'hi posi pot arribar a ser un excel·lent orador.
TIC: Rima XXX - Becquer
Per a la pràctica de crear un vídeo fent ús dels programes amb els que vam treballar la setmana pasada: l'audacity i el GIMP.
En primer lloc havíem d'escollir un poema, triar una imatge que hi tingués relació i editar-la amb el GIMP. A continuació havíem d'enregistrar el poema amb l'audacity i combinar la grabació amb música de fons. Per últim havíem de crear el vídeo fent ús del movie maker i posar-li subtítols.
Per a la pràctica la Sandra Cañete i jo vam triar la rima XXX de Becquer. Com que el poema parla de l'amor, vam triar la imatge d'un cor i la canço Hero de Mariah Carey. Així és com va quedar el nostre vídeo:
Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessat perquè pensava que el movie maker servia només per editar vídeos ja existents però no sabia que permetés editar vídeos a partir d'imatges i so per separat. A més el fet que és puguin posar subtítols el fa encara més útil per a fer vídeos educatius.
Programari
Pel que fa al programari, he trobat molt interessant el concepte de programari lliure. Així aquesta pràctica m'ha servit, d'una banda, per conèixer més a fons els beneficis que aquest tipus de programari ens aporta. Sens dubte cal felicitar al voluntaris que ja hi treballen i participar en la mesura del possible perquè és gràcies al programari lliure que el coneixement i les oportunitats arriben a un major nombre de persones.
D'altra banda, aquesta pràctica m'ha permès conèixer i familiaritzar-me amb el Cmap Tools. El Cmap Tools és un programa lliure que permet la creació de mapes conceptuals i esquemes. A nivell d'aprenentatge, els mapes conceptuals són una eina molt útil ja que ens permeten ordenar i enllaçar molta informació en poc espai, així com crear esquemes mentals sobre un tema determinat. L'avantatge del CMAP TOOLS és que com que és un programa d'ordinador et permet anar modificant la disposició, el color, la mida... dels diferents conceptes que vas introduint. El programa també et permet afegir explicacions i enllaços a altres pàgines web, així com guardar el mapa conceptual en diferents formats (imatge, pàgina web...) i en diferents llocs (al PC o al seu servidor) per tenir-lo sempre disponible.
Així crec que el Cmap Tools és un programa molt útil perquè ens permet crear mapes conceptuals de manera molt més fàcil i intuïtiva que amb l'eina que incopora el Microsoft Word de Windows. L'únic inconvenient que li trobo és que al desar el mapa conceptual en format web, la informació sobre el concepte deixar d'estar visible.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
La improvisació
Per a l'activitat ens vam dividir en dos grups. El primer grup era l'encarregat d'elaborar la història: els seus membre, per ordre, anaven improvisant la continuació del relat que un d'ells havia començat; i el segon grup havia d'avaluar l'actuació del primer. Després els grups es canviaven les tasques: el primer grup passava a avaluar i el segon a improvisar.
La veritat és que l'activitat va ser molt divertida i ens va permetre veure com costa de vegades improvisar i els mecanismes creatius que entre en joc. També vam poder veure la importància del llenguatge corporal en les exposicions orals, així com el to de veu, la velocitat i l'entonació.
Google Docs - Una eina de gran utilitat
En primer lloc, havíem d'elaborar un índex per al treball fent ús del processador de textos de Google. Per a això, la Sandra Cañete va crear un document i va convidar la resta del grup per tal que tots poguéssim col·laborar en la seva edició.
Un cop finalitzat l'índex, vam procedir a la creació de la presentació amb diapositives. Altre cop la Sandra va crear el nou document i va convidar la resta per a la seva edició. Seguint el que havíem acordat a l'índex, vam cercar informació i material audiovisual que servís de suport.
Per últim, vam procedir a la creació d'un formulari. Aquesta vegada jo vaig crear el document i vaig convidar la resta dels meus companys. Al qüestionari vam decidir preguntar a la gent sobre la seva opinió sobre la tecnologia a les aules. Els resultats estan públicat al web.
Pel que fa al Google Docs, crec que és una eina extremadament útil. Cada cop ens exigeixen que fem més treballs en grup i no sempre és tan fàcil coincidir. Google Docs ens facilita aquest fet ja que tots podem anar editant el mateix document sense necessitat de trobar-nos. A més, com que el document està guardat al servidor de google el podem recuperar i editar des de qualsevol lloc sense necessitat de dur a sobre un llàpis USB o quelcom per l'estil.
En conclusió, Google Docs és sens dubte, una eina atenir en compte, ja que és gairebé tant potent com l'office de Windows i, a més, permet l'edició de documents online per més d'una persona.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Comunicació digital
GIMP i Audacity
El GIMP és un programa lliure que permet editar imatges. Em va semblar especialment útil perquè contínuament ens veiem obligats a treballar amb aquests tipus d'arxius i molts cops la seva mida o a seva qualitat suposen un problema. Una altra característica que fa aquest programa molt interessat és que és una eina força intuïtiva.
L'altre eina que vam començar a utilitzar, l'audacity, també és un programa lliure i serveix per a editar sons enregistrats. Des de l'assignatura de TIC ens van explicar que amb l'audacity podem combinar música i veu, així com retallar gravacions i caçons.
Per últim en van introduir que en pràctiques posteriors combinariem aquestes dues eines per a crear un vídeo.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
La cara oculta de la justícia - Sandra Cañete
El procés de la composició escrita
Aquest model és el més complet i descriu de manera detallada les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor a l'hora de crear un discurs.
El model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, els tres processos bàsics de l'escriptura i un mecanisme de control que els regula.
Com hem vist als apunts que ens han passat, la situació de comunicació conté tots els elements externs a l'escriptor: el problema retòric i el text. El problema retòric constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit i inclou el tema, l'audiència i els propòsits. És l’element més important quan es comença un procés de composició. El text és la resposta que es dóna a aquest problema.
La memòria a llarg termini inclou tots els coneixements que té l'escriptor sobre el tema, l'audiència, les estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres.
Pel que fa al processos bàsics de l'escriptura, aquests són la planificació, la redacció i la revisió, i no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.
- En la planificació l'escriptor elabora un procés mental de què vol escriure i com vol fer-ho. En aquest procés intervenen el subprocés de generar, ja que es dóna entrada als coneixements que té l'escriptor del tema; el subprocés d'organitzar, ja que es classifiquen les dades emmagatzemades a la memòria; i el subprocés de formular objectius, ja que s'elaboren els objectius que dirigirarn el procés de composició.
- En la redacció l’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector. En aquest procés es posen en funcionament coneixements com la composició de paraules, l'organització mental del text, els components lèxics i sintàctics i els components de cohesió textual.
- En la revisió l'escriptor rellegeix l'escrit i refà els aspectes que considera necessaris per a millorar el text. Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, en les que es valora el contingut, l’assoliment dels continguts, la possibilitat de ser comprès pels lectors, la coherència, la cohesió, l’expressió lingüística general, l’estil, l’ortografia... La revisió es compon de dos subprocessos: l'avaluació, on l’escriptor valora el que ha fet i comprova que el text respongui al que ha pensat i a les necessitats de l’audiència; i la revisió, on l’autor modifica i corregeix alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Aquests dos subprocessos i la generació d’idees poden interrompre els altres processos i poden ocórrer en qualsevol moment de la composició.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Exposició - Qui ets, tu?
Des d'aquest post m'agradaria agrir a la professora, l'Imma Gómez Pallarès, la proposició d'una activitat tan creativa i divertida que ens ha permès treballar aspectes cabdals de la comunicació de manera molt didàctica. La següent presentació és un recull de fotografies de l'exposició.
Seminari - reportatge
Personalment, l'activitat em va agradar molt perquè ens va servir per a analitzar el comportament de l'infant i veure possibles maneres d'actuar. A més, també vam poder discutir sobre els mètodes que s'apliquen al reportatge per redreçar el comportament del nen. Per últim, crec que els vídeos que havíem de veure a casa estan molt bé i es complementen amb el que vam veure a classe perquè s'apliquen estratègies diferents per a solucionar el problema.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
El codi oral i el codi escrit
Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.
Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:
- Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.
- Mentre al canal el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).
- Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).
- Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.
- Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).
- Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.
- Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.
- Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.
Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:
- Pel que fa a l'adequació, al canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius. Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.
- Pel que fa a la coherència, al canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada. Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.
- Pel que fa a la cohesió, al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància. El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.
- Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.
- A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
- A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
- A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.
- A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.
Des de l'òptica de la didàctica, trobem tres models: l'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l'aprenentatge i la llengua es presenta monolítica i neutra; l'escrit com a codi segon, on l'oral és primordial i l'única raó de ser de l'escrit és representar l'oral; i l'escrit, llengua, que considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner recolza aquesta última opció.
Les propietats textuals
- La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
- La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims, el·lipsis de subjectes...
- L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
- La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
- La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Va de mestres
En primer lloc vull deixar constància de com m'ha agradat aquest llibre. M'ha semblat molt útil, ja que en ell apareixen molts consells sobre com fer de mestre i com funcionen les aules en la realitat, però sobretot m'ha semblat un llibre molt dolç i ple d'esperança. M'explico: dolç perquè esta escrit des de la tendresa del record d'aquells que ja exerceixen i miren enrere, i ple d'esperança perquè els autors dipositen en nosaltres la confiança que, com a bons mestres que esperen que serem, continuem amb la tasca de crear una escola i una educació cada dia millors per tal d’acompanyar els nens als llarg d’aquest camí de la millor manera possible.
En segon lloc, dir-vos que m'ha costat molt triar un fragment. Hi ha tants punts essencials, tantes coses a tenir en compte, a recordar quan siguem mestres, que no he estat capaç de triar la més important, la més cabdal de totes. Per això m'he decantat per triar un capítol que em va emocionar quan el vaig llegir. El capítol es diu No tinguis por de tenir por (pàg. 23). En principi havíem de transcriure el fragment triat, però com que em quedo amb el capítol sencer, en faré un resum:
En el capítol que he triat els autors ens expliquen que no hem de tenir por de ser mestres, que no es tracta de ser el mestre que més sap o el que més fa riure o el més innovador. Ens expliquen que només cal fer tres coses per ser un bon mestre: mirar si quan arriben a l'escola porten l'esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. I desprès, és clar, actuar en conseqüència. Diuen que si aprenem a fer bé aquestes tres accions esdevindrem mestres en qui es podrà confiar, que són justament aquests mestres els que mai no s'obliden. Després expliquen que per a un mestre no hi ha res tan apassionant com rebre la visita d'un exalumne. Que omple de goig veure com ha avançat i on ha arribat; si per un casual les coses no li estan anat bé, apareix en el mestre una mena de neguit i el desig que tot s'arregli el més aviat possible. Diuen que amb la visita t'adones que una part de la seva manera de ser, de la seva intel·ligència i de la seva felicitat te la deuen a tu, de la mateixa manera que part de la teva manera de fer, de la teva intel·ligència i de la teva felicitat les deus a tots els nens i nenes amb qui has estat. Per últim, acaben constatant que en la professió de mestre la il·lusió i l'optimisme són imprescindibles, perquè cal que tinguem present que els fruits els recollirem al cap del temps i que no sempre serem cridats a festa de la sembra.
He triat aquest fragment perquè, com he dit abans, m’ha emocionat. És una d’aquelles coses que ja saps, però que arriba un dia en què, de sobte, adquireixen sentit. Quan estava a l’escola i venia algun exalumne els professors sempre feien el mateix comentari: “quina il·lusió!”. Ens explicaven que com a professor el millor que et pot passar és que et vinguin a veure els teus exalumnes, perquè això vol dir que vas fer bé la teva feina. Com a alumne ho escoltes i entens les paraules, però no allò que volen dir, el seu significat més profund. Ara, com a exalumne, de tant en tant em deixo “caure” per l’escola per saludar els meus antics mestres. Hi ha alguna cosa que em porta a fer-ho, és com una necessitar d’anar a donar-los les gràcies per tot el que han fet durant tots els anys que han estat al meu costat. I quan vaig a l’escola i els trobo, i els explico com em van les coses i què estic fent i parlem del pas del temps i de les anècdotes de classe, veus en les seves cares un somriure i una espècie de lluentor als ulls, orgullosos de veure fins on has arribat. I quan marxes i t’acomiades promets passar-t’hi de tant en tant i tenir-los informats d’allò que fas i ells et diuen que per qualsevol cosa que necessitis, qualsevol, ells hi seran. I saps que és veritat.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
La descripció
A més l'Imma ens ha repartit un dossier sobre la descripció, on podem veure aquesta tècnica aplicada en:
- la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).
- l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
- el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)
Com hem vist a partir dels diferents exemples, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències, i el to pot ser més o menys objectiu,depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi. Així, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure am la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics. En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim s'el relaciona amb el món exterior.
Per a elaborar una descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.
Per últim, entre les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recurssos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.
L'activitat d'avui m'ha semblat molt interessat, ja que hem pogut veure la descripció en diferents contextos lingüístics. Han estat una pena però, els problemes que hem tingut amb l'àudio, els quals han endarrerit l'inici de la classe i han dificultat la comprensió de les cançons.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Les habilitats lingüístiques
Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir = comprendre. Aquesta deficició implica, en primer lloc, que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text: el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia: depèn dels objectius i del context.
En segon lloc, implica que llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per algun motiu i, per tant, l’objectiu sempre guia la lectura.
En tercer lloc, podem extreure que llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
Per últim, aquesta definició també ens mostra que llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquestes hipòtesis que s’havia creat.
Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu, demana respecte per part de l’emissor i les seves idees, demana ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. Un bon oient sap descobrir els objectius, els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.